Vés al contingut

Pus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Riu Pus».

El pus, matèria purulenta o liquor puris és una substància sovint blanquinosa o groguenca, de densitat variable, produïda pel cos durant els processos infecciosos.[1] Un abscés, com ara l'hepàtic,[2] és una acumulació de pus habitualment resultat d'una infecció bacteriana i tancada per un teixit.[3] Una petita acumulació visible de pus sota l'epidermis és coneguda com una pústula o gra i apareix freqüentment en l'acne vulgar,[4] la fol·liculitis per Malassezia furfur[5] o la demodicosi.[6] La pustulosi exantemàtica aguda generalizada[7] acostuma a ser un tipus d'erupció de naturalesa immunitària induïda per certs medicaments.[8] Les col·leccions purulentes poden, com en el cas d'alguns empiemes toràcics,[9] presentar septes fibrosos o ser uniloculars.[10] També, quan estan abscesificades i segons sigui la seva localització corporal, de vegades provoquen fístules.[11][12]

El pus és produït per glòbuls blancs morts o vius, la majoria d'ells neutròfils, que viatgen als espais intercel·lulars al voltant de les cèl·lules afectades.[13] El pus està compost, principalment, per microorganismes morts, glòbuls blancs morts i restes de teixit danyat que creen un tipus d'exsudat.[14] Els gèrmens que originen pus s'anomenen piogènics; com ara Streptococcus pyogenes, Bacteroides pyogenes[15] o l'espècie Trueperella pyogenes que rares vegades infecta a les persones.[16]

El color del pus depèn de l'agent causal de la infecció. El dels bacteris més comuns, com ara Staphylococcus aureus, acostuma a ser blanc o groc. Quan és verd pot ser provocat per Corynebacterium diphtheriae o indicar la presència de l'enzim antibacterià mieloperoxidasa. El pus vermell es veu generalment en infeccions del tracte urinari i també en algunes pericarditis per MRSA[17] que originen el sagnat dels teixits afectats. El pus marró és un signe característic dels abscessos hepàtics per Entamoeba histolytica. Si el pus és blau, en ell hi ha un pigment secretat per Pseudomonas aeruginosa, la piocianina.[18]

També hi ha malalties en què es produeix pus sense presència d'infecció i són les que cursen amb necrosi de teixit o acumulació de teixit mort, com ara la psoriasi,[19][20] la pustulosi palmoplantar[21][22] o la melanosi pustulosa neonatal transitòria.[23][24]

L'aforisme llatí Ubi pus, ibi evacua, conegut des del temps d'Hipòcrates, fa referència al procediment terapèutic que generalment els metges han d'efectuar quan es forma una col·lecció de pus dins del cos: pràctica d'una incisió i drenatge de tot el material purulent.[25]

Galè escrigué sobre el "pus lloable" (pus bonum et laudabile) de les ferides i durant segles va existir la creença que la supuració era un signe indicatiu del seu bon curs. Henri de Mondeville (1260-1320) va ser el primer cirurjà medieval en demostrar que la formació de pus era un procés innecessari per la curació d'una ferida.[26] Paracels opinava que era millor deixar actuar a la naturalesa que induir la supuració emprant cataplasmes inútils.[27] Emperò, fins a finals del segle XVI no fou seriosament qüestionada la doctrina del bon pus per metges com Bartolomé Hidalgo de Agüero (1530-1597),[28] defensor de les cures seques i la neteja acurada de les lesions per aconseguir una ràpida i correcta cicatrització. Aquest error històric es pot explicar per la diferència entre la presentació d'un procés necrotitzant de la pell i/o els teixits tous (el qual és una malaltia molt greu amb alta mortalitat a curt termini, però que no crea quantitats significatives de pus) i la d'una ferida crònica infectada per bacteris piogènics (que permet un temps de supervivència llarg, tot i supurar abundantment).[29] Hidalgo de Agüero va descriure el seu mètode en un llibre sobre pràctica medicoquirúrgica publicat pòstumament el 1604.[30] Un dels més notables seguidors del nou procediment fou el cirurjà Pedro López de León, qui el va introduir a Cartagena de Indias.[31] Els mètodes antisèptics de Joseph Lister, qui va entendre que la infecció i supuració de les ferides eren el resultat de l'entrada de microbis en elles,[32] revolucionaren la pràctica de la cirurgia al llarg del segle XIX i foren claus per acabar amb la confiança en l'antic paradigma galènic. El concepte desaparegué finalment de la literatura mèdica a principis del segle xx, a banda d'algun article publicat durant la Primera Guerra Mundial.[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Felman, A; Flack, S. «What is pus?» (en anglès). Medical News Today, 27 juny 2017 (rev). [Consulta: 4 agost 2021].
  2. ↑ Longworth, S; Han, J «Pyogenic liver abscess» (en anglès). Clin Liver Dis (Hoboken), 2015 Ag 24; 6 (2), pp: 51-54. PMID: 31040988. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2021. DOI: 10.1002/cld.487. PMC: 6490642 [Consulta: 8 novembre 2021].
  3. ↑ Bush, LM «Abscesses» (en anglès). MSD Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2020; Jul (rev), págs: 4 [Consulta: 20 desembre 2019].
  4. ↑ Purdy, S; de Berker, D «Acne vulgaris» (en anglès). BMJ Clin Evid, 2011 Gen 5; 2011, pp: 1714. PMID: 21477388. ISSN: 1752-8526. PMC: 3275168 [Consulta: 14 desembre 2021].
  5. ↑ Rubenstein, RM; Malerich, SA «Malassezia (Pityrosporum) Folliculitis» (en anglès). J Clin Aesthet Dermatol, 2014 Mar; 7(3), pp: 37-41. PMID: 24688625. ISSN: 1941-2789. PMC: 3970831 [Consulta: 14 desembre 2021].
  6. ↑ Chen, W; Plewig, G «Human demodicosis: revisit and a proposed classification» (en anglès). Br J Dermatol, 2014 Jun; 170 (6), pp: 1219-1225. PMID: 24471456. DOI: 10.1111/bjd.12850. ISSN: 1365-2133 [Consulta: 14 desembre 2021].
  7. ↑ Cleminson, K; Cunningham, N «Acute generalized exanthematous pustulosis» (en anglès). CMAJ, 2020 Oct 19; 192 (42), pp: E1268. PMID: 33077522. DOI: 10.1503/cmaj.200324. PMC: 7588203 [Consulta: 8 novembre 2021].
  8. ↑ Nantes Castillejo, Ó; Zozaya Urmeneta, JM; Valcayo Peñalba, A; Martínez-Peñuela Virseda, JM «Pustulosis exantemática aguda generalizada inducida por omeprazol» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2008 Maig; 31 (5), pp: 295-298. ISSN 0210-5705. DOI: 10.1157/13119883. PMID: 18448060 [Consulta: 15 octubre 2021].
  9. ↑ Higuchi, M; Suzuki, H «Current status and prospect of medical and surgical management for thoracic empyema» (en anglès). Curr Chall Thorac Surg, 2020 Nov; 2, pp: 1-12. DOI: 10.21037/ccts.2020.02.09. ISSN: 2664-3278 [Consulta: 11 agost 2021].
  10. ↑ Brims, FJH; Lansley, SM; Waterer, GM; Lee, YCG «Empyema thoracis: new insights into an old disease» (en anglès). Eur Respir Rev, 2010 Set; 19 (117), pp: 220-228. DOI: 10.1183/09059180.00005610. ISSN: 1600-0617. PMID: 20956197 [Consulta: 7 desembre 2021].
  11. ↑ Timbol, ABG; Mondragón, KAM; Banez, BP «Hepatocolic fistula: a rare presentation of pyogenic liver abscess» (en anglès). BMJ Case Rep, 2017 Mar 8; 2017, pp: bcr2016219141. DOI: 10.1136/bcr-2016-219141. PMC: 5353366. PMID: 28275025 [Consulta: 12 agost 2021].
  12. ↑ Ata, N «Giant Fistula of the Peritonsillar Abscess» (en anglès). Ear Nose Throat J, 2020 Maig; 99 (4), pp: 249-250.. DOI: 10.1177/0145561319841208. ISSN: 1942-7522. PMID: 30995863 [Consulta: 20 desembre 2021].
  13. ↑ Janeway CA Jr, Travers P, Walport M, Schlomchik M «The front line of host defense» (en anglès). A: Immunobiology, The Immune System in Health and Disease. Garland Science (New York), 2001 Gen 1; 5th Edition, NBK27105, pàgs: 7. ISBN 9780815336426 [Consulta: 7 desembre 2021].
  14. ↑ Public Health England «Investigation of pus and exudates» (en anglès). UK Standards for Microbiology Investigations: Bacteriology, 2016 Nov 22; B14 (6.2), pàgs: 34 [Consulta: 3 agost 2021].
  15. ↑ Majewska, A; Kierzkowska, M; Kawecki, D «What we actually know about the pathogenicity of Bacteroides pyogenes» (en anglès). Med Microbiol Immunol, 2021 Jun; 210 (2-3), pp: 157–163. DOI: 10.1007/s00430-021-00709-2. PMC: 8137477. PMID: 33934237 [Consulta: 29 agost 2021].
  16. ↑ Rzewuska, M; Kwiecień, E; Chrobak-Chmiel, D; Kizerwetter-Świda, M; et al «Pathogenicity and Virulence of Trueperella pyogenes: A Review» (en anglès). Int J Mol Sci, 2019 Jun 4; 20 (11), pp: 2737. DOI: 10.3390/ijms20112737. PMC: 6600626. PMID: 31167367 [Consulta: 4 agost 2021].
  17. ↑ Terada, M;Hiroyuki Watanabe, H; Kobukai, Y; Koyama, T; et al «Successful treatment of a patient with purulent pericarditis by daily intrapericardial washouts» (en anglès). Ann Thorac Surg, 2014 Oct; 98 (4), pp: 1451-1454. DOI: 10.1016/j.athoracsur.2013.11.072. ISSN: 1552-6259. PMID: 25282211 [Consulta: 27 desembre 2021].
  18. ↑ Gonçalves, T; Vasconcelos, U «Colour Me Blue: The History and the Biotechnological Potential of Pyocyanin» (en anglès). Molecules, 2021 Feb 10; 26 (4), pp: 927. DOI: 10.3390/molecules26040927. PMC: 7916356. PMID: 33578646 [Consulta: 27 desembre 2021].
  19. ↑ Jurado, F; Torres González, S; Ramos Garibay, A; Casasola Vargas, J; Lizárraga García, C; Fernández Arista, G «Psoriasis pustulosa. Reporte de un caso» (en castellà). Revista del Centro Dermatológico Pascua, 2005 Maig-Ag; 14 (2), pp: 87-92. ISSN: 1405-1710 [Consulta: 20 agost 2021].
  20. ↑ Shah, M; Al Aboud, DM; Crane, JS; Kumar, S «Pustular Psoriasis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 11; NBK537002 (rev), pàgs: 6. PMID: 30725687 [Consulta: 15 octubre 2021].
  21. ↑ Zufía García, FJ; Gómez Fernández, E; Torralba Garrido, V «Pustulosis palmoplantar» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2019 Oct; 12 (3), pp: 147-150. ISSN: 2386-8201 [Consulta: 5 gener 2022].
  22. ↑ Misiak-Galazka, M; Zozula, J; Rudnicka, L «Palmoplantar Pustulosis: Recent Advances in Etiopathogenesis and Emerging Treatments» (en anglès). American Journal of Clinical Dermatology, 2020 Jun; 21 (3), pp: 355-370. DOI: 10.1007/s40257-020-00503-5. PMC: 7275027. PMID: 32008176 [Consulta: 5 gener 2022].
  23. ↑ Agusti-Mejias, A; Messeguer, F; Febrer, I; Alegre, V «Melanosis pustulosa transitoria del recién nacido» (en castellà). Actas Dermosifiliográficas, 2013 Gen-Feb; 104 (1), pp: 84-85. DOI: 10.1016/j.ad.2012.02.011. ISSN: 1578-2190. PMID: 22884507 [Consulta: 3 agost 2021].
  24. ↑ Ghosh, S «Neonatal pustular dermatosis: an overview» (en anglès). Indian J Dermatol, 2015 Mar-Abr; 60 (2), pp: 211. DOI: 10.4103/0019-5154.152558. PMC: 4372928. PMID: 25814724 [Consulta: 15 octubre 2021].
  25. ↑ Peredo, PP «Tratamiento quirúrgico de los abscesos del hígado - Historia» (en castellà). A: Ligeras consideraciones sobre el tratamiento de los abscesos del hígado (Tesis) Escuela Nacional de Medicina de Mexico. Pachuca, Oficina tipogràfica del Gobierno del Estado, 1891; Cap. II, pp: 16-24 [Consulta: 14 novembre 2021].
  26. ↑ Ghosh, SK «Henri de Mondeville (1260-1320): Medieval French Anatomist and Surgeon» (en anglès). European Journal of Anatomy, 2015; 19 (3), pp: 309-314. ISSN: 2340-311X [Consulta: 29 novembre 2021].
  27. ↑ Clifford Allbutt, T «An Address on the Historical Relations between Surgery and Medicine» (en anglès). The British Medical Journal, 1904 Oct 1; 2 (2283), pp: 789–792. ISSN 0959-8138. PMC: 2355633 [Consulta: 12 gener 2022].
  28. ↑ Olagüe de Ros, G «Bartolomé Hidalgo de Agüero» (en castellà). Biografías, Real Academia de la Historia, 2018; Diccionario Biográfico Español, 12009, pàgs: 4 [Consulta: 21 setembre 2021].
  29. ↑ Freiberg, JA «The mythos of laudable pus along with an explanation for its origin» (en anglès). Journal of Community Hospital Internal Medicine Perspectives, 2017 Jul 13; 7 (3), pp: 196-198. DOI: 10.1080/20009666.2017.1343077. PMC: 5538214. PMID: 28808517 [Consulta: 8 agost 2021].
  30. ↑ Hidalgo de Agüero, B «Thesoro de la verdadera cirugía y vía particular contra la común» (en castellà). Impresso en Sevilla, en casa de Francisco Pérez, 1604, pp: 289 [Consulta: 21 novembre 2021].
  31. ↑ Vidal Ortega, A; Solano Alonso, J «Los inicios de la ciencia moderna en el Caribe Neogranadino: Pedro López de León teoría y práctica en la cirugía de la Cartagena del Siglo XVII» (en castellà). Asclepio. Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia, 2020; 72 (2), pp: 316. DOI: 10.3989/asclepio.2020.17. ISSN: 1988-3102 [Consulta: 21 novembre 2021].
  32. ↑ Worboys, M «Joseph Lister and the performance of antiseptic surgery» (en anglès). Notes and Records of the Royal Society of London, 2013 Set 20; 67 (3), pp: 199-209. DOI: 10.1098/rsnr.2013.0028. PMC: 3744349. PMID: 24686323 [Consulta: 12 gener 2022].
  33. ↑ Donaldson, M; Alment,E; Wright, AJ «A plea for ignoring “laudable pus” in the treatment of septic wounds» (en anglès). Br Med J, 1916 Ag 26; 2 (2904), pp: 286-289. DOI: 10.1136/bmj.2.2904.286. PMC: 2348987. PMID: 20768262 [Consulta: 29 novembre 2021].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pus
  • Necrotic and purulent infections in the ancient and early Christian world Penner, H. University of Manitoba; 2017 Abr (anglès)
  • Drainage of Pus: Symptoms & Signs Stöppler, MC. MedicineNet; 2019 Set (anglès)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pus&oldid=34035548»