Vés al contingut

Drive My Car

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Drive my car)
Infotaula de pel·lículaDrive My Car
ドライブ・マイ・カー Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRyusuke Hamaguchi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióTeruhisa Yamamoto Modifica el valor a Wikidata
GuióRyusuke Hamaguchi i Takamasa Ōe Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEiko Ishibashi Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHidetoshi Shinomiya Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBitters End, Mozinet i HBO Max Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 agost 2021 Modifica el valor a Wikidata
Durada179 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaljaponès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format1.85:1 Modifica el valor a Wikidata
Recaptació15.319.767 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enDoraibu mai kā Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temamort del cònjuge, pèrdua, culpabilitat, passar comptes amb el passat, vinculació humana i teatre Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTòquio, Hiroshima i Hokkaidō Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació2019 i 2020 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webdmc.bitters.co.jp Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt14039582 The Movie Database: 758866 Filmaffinity: 281888 Allocine: 293106 Rottentomatoes: m/drive_my_car Allmovie: am252608 Metacritic: movie/drive-my-car
Facebook: drivemycar.mv X: drivemycar_mv Instagram: drivemycar_mv Modifica els identificadors a Wikidata

Drive My Car[1] (títol original en japonès: ドライブ・マイ・カー, Doraibu mai kā; internacionalment en anglès: Drive My Car) és una pel·lícula dramàtica japonesa de 2021 coescrita i dirigida per Ryūsuke Hamaguchi.[2] Està basada en el conte homònim de Haruki Murakami. Va ser seleccionada per a competir per la Palma d'Or al 74è Festival Internacional de Cinema de Canes, on va guanyar tres premis, inclòs el de Millor guió,[3] i als Premis Globus d'Or va guanyar el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[4][5] Ha rebut quatre nominacions a la 94 edició dels Premis Òscar 2022, millor pel·lícula, millor direcció, millor guió adaptat i millor film internacional.[6] S'ha doblat i subtitulat al català.[1][7]

Argument

[modifica]

Yūsuke Kafuku és un actor de teatre casat amb Oto, una guionista de cinema. El fet de perdre una filla de quatre anys a causa d'una pneumònia posa a prova la seva relació.

Passats dos anys, Kafuku accepta una residència de dos mesos en un teatre d'Hiroshima, on dirigirà una adaptació experimental i multilingüe de l'obra L'oncle Vània d'Anton Txèkhov. Atès que resideix a una hora del teatre, la companyia li assigna una xofera, Misaki Watari.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Drive my car». Ésadir.cat. [Consulta: 20 abril 2022].
  2. Casau, Gerard. «'Drive my car': l'obra mestra del cineasta que escolta millor». Ara, 02-02-2022. [Consulta: 6 febrer 2022].
  3. «Cannes Film Festival 2021: Full Winners List». Asia Tatler, 18-07-2021. [Consulta: 18 juliol 2021].
  4. «"Drive My Car" exhibited at the Academy Awards selection for Japan». Sankei, 11-10-2020. [Consulta: 11 octubre 2020].
  5. Davis, Clayton. «Oscars Shortlists Include Beyoncé, 'Spider-Man' and Two Jonny Greenwood Scores as France's 'Titane' Is Snubbed». Variety, 21-12-2021. [Consulta: 21 desembre 2021].
  6. «Penélope Cruz i Javier Bardem, nominats als Oscars 2022: consulta totes les nominacions». 324cat, 08-02-2022. [Consulta: 19 febrer 2022].
  7. Somoza, Nadia. «Drive My Car, basada en un llibre de Murakami, a RTVE Play». RTVE Catalunya, 23-10-2023. [Consulta: 25 octubre 2023].