| dbo:abstract
|
- سعيد بن يوسف أبو يعقوب الفيومي المشهور ب«سَعْدِيا» (ولد في 268 هـ / 882م، الفيوم - توفي في 330هـ / 942م، بغداد) حاخام وفيلسوف يهودي مصري. تأثر بالمدرسة الكلامية ومذهب المعتزلة. ودافع عن شرعية النبوة ووحدانية الله، كما رفض الإيمان بالسحرة والمنجمين. وهو أول شخصية عبرية مهمة تكتب على نطاق واسع بالعربية، ويعتبر مؤسس الأدب العربي اليهودي. (ar)
- Saadia ben Yosef al-Fayumi (hebreu: סעדיה בן יוסף פיומי) (El Faium, juliol de 892 - Sura, 21 de maig de 942) Va ser un prominent rabí, filòsof i exegeta jueu del període dels gueonim. Saadia és conegut pels seus escrits sobre gramàtica hebrea, filosofia i halakhà (llei tradicional). El seu pensament és el primer intent sistemàtic d'integrar la teologia jueva amb components de la filosofia grega, combinació coneguda com a kalam jueu. Saadia va ser molt actiu en l'oposició al caraisme. El nom Saadia, és pel que sembla l'equivalent hebreu del seu nom àrab, Saïd. En un acròstic de la introducció hebrea al seu primer treball, l'Agrón, ell es diu Said Ben Yosef, però més tard ell va signar com a Saadia. Gaon és un càrrec honorífic. La seva educació fou dirigida per diversos rabins ortodoxes i pel caraïta . Vers l'any 928 fou cridat a Sora per , exarca o governador de la comunitat dels jueus d'aquella ciutat, el qual el nomenà gaó o director de l'escola talmúdica, càrrec que li donava, a més, la categoria de cap espiritual. Dotat d'un caràcter enèrgic i pur de costums, aviat s'enfrontà amb el mencionat David, per negar-se a signar una sentència en un plet de successió que Saadias considerava injusta. Excomunicat i desposseït del càrrec per David, es retirà a Bagdad el 933; però al cap d'alguns anys ambdós arribaren a un acord, i el 937 fou reposat en el seu càrrec de gaó, en el qual hi continuà fins a la seva mort, ocorreguda a Sora l'any 942. L'obra més celebrada de Saadias és Kitab al-Amanat wal-l'tiḳadat, Sefer ha-emunoth o Emunoth ve-Deoth (Lleis de la fe i de la raó, o Llibre se les religions i dels dogmes), que va ser escrita el 934. consta de 10 parts, que tracten de l'existència del Creador, de la seva unitat, dels manaments, de l'obediència, del mèrit i del demèrit, de l'anima i de la mort, de la resurrecció, del Messies, de la vida futura i la moral practica. L'obra que és un continu ataca contra el cristianisme, és el primer intent de sistematització de la ideologia filosofo-religiosa del judaisme; fou escrita en àrab i traduïda dues vegades a l'hebreu; una d'aquestes traduccions, la més famosa, és la de Judà Ibn Tibon el 1186, i fou publicada per primera vegada a Constantinoble el 1562 (hi ha edicions d'Amsterdam, 1648 i 1670); l'altra és deguda al rabí (Benseeb) (Berlín, 1789). hi ha edicions de Fische (Leipzig, 1859) i de Sluky (Varsòvia, 1864, i Cracòvia, 1880), i traducció alemanya de Fürst (Leipzig, 1845) i de Rh. Bloch (Munic, 1879), que comprèn la introducció i la cosmologia. El text àrab fou publicat per Landauer (Leyden, 1880). una traducció dels dos capítols, Vom Gebot und Verbot, pot veure's en l'obra d'Engelkemper Die religionsphilosophische Lehre Saadja Gaons ueber die heiligen Schriften (Beitr.z.Philos, d. Mittelalt., IV, 4, Münster, 1903). Saadias, a més, va compondre, una sèrie de polèmics tractats, desgraciadament perduts, i dels quals se'n sap que un anava dirigit contra el fundador del caraisme, Anan, i una altra contra Hisiathabalki, que havia atacat l'autenticitat del relat bíblic. Per contra, ens resten, fragments d'?Agron, diccionari hebreu que contenia una doble llista de termes, ordenats per les lletres inicials i finals, destinat a facilitar als poetes acròstics i rimes, i d'una altra obra titulada Galouy o el desterrat, espècie de justificació personal i doctrinal contra les inculpacions que li dirigiren els seus adversaris. Ambdós foren editats per Harkavy (Sant Petersburg, 1891). Fou un notable comentarista i exegeta, que es proposà donar una versió àrab de la Bíblia, amb l'objecte de posar a l'abast del poble les veritats dels llibres sagrats i el precaucionava a la vegada contra els errors de la caraïtes i dels seus mateixos corre-legionaris. Vessà, a aquest efecte, el Pentateuc i els llibres d'Isaïes, Rut i Daniel, els Salms, els Proverbis, el Càntic dels Càntics i el Llibre de Job. La traducció del Pentateuc s'inserí en les Poliglotes de París i Londres; la del llibre d'Isaïes fou publicada per Derenbourg en la Zeits. f. Altestam. Wissenrchf. (1889 i 1890); la de Rut per Perity en Monasch. Des Judentums (1899); dels ?Salms, una col·lecció de 21 per Margalies (Breslau, 1884), i del 73 al 89 per Galliner (Berlín 1903), i la del llibre de Job, a Altona el 1889. Saadias, va escriure i va acabar l'any 931, el Comentari del Sefer Yesira, o Llibre de la creació, que publicà Mayer-Lambert amb traducció francesa (París, 1891). El 1892, amb motiu del mil·lenari del naixement d'aquest escriptor, s'emprengué a París una edició de les seves Obres per J. I H. Darenbourg, Joel Müller, Lambert i d'altres. Els mèrits de Saadias en la història de la cultura hebraica són extraordinaris. És el primer jueu que va escriure sobre matèries gramaticals; el Llibre de la llengua no s'ha pogut trobar, però les obres mencionades justifiquen plenament aquella denominació. Ensems fou un gran teòleg, filòleg i exegeta. Des de la seva joventut es mostrà tan enemic del racionalisme com de la superstició; fou l'adversari més formidable que va tenir el caraisme en el segle x, representat en al persona . Contra ell demostrà que la llei escrita implica la llei oral o tradició, l'autoritat de la qual aquella secta refusava. Enfront els filòsofs de la pura especulació Saadias va sostenir la perfecta harmonia entre la raó i les ensenyances bíbliques. Per a ell, la raó ensenya les mateixes veritats que la Revelació, però aquella, per proves i conceptes, tarda encara molt a arribar a les dites veritats, i la Religió ve en el seu auxili, anticipants se'ls hi. Admet, a més, Saadias algunes doctrines què, malgrat no estan gaire conformes amb la raó, tampoc s'oposen absolutament amb ella, com la resurrecció dels cossos. En canvi, refusa, certes creences que en la seva època s'havien introduït entre els seus compatriotes, com la metempsicosi. També nega l'existència de Satan o de l'àngel dolent. Afirma, per contra, la creació d'ex nihilo, producte de la sola voluntat divina, i la llibertat del lliure albir, que demostra fundant-se en els sentits, la raó, la Sagrada Escriptura i la tradició. Les obres d'aquest autor també són molt útils per a conèixer l'estat de la filosofia en el seu temps entre els jueus. (ca)
- Sa'adja ben Josef Gaon (arabsky سعيد بن يوسف الفيومي, hebrejsky סעדיה בן יוסף גאון, 882, Fajjúm – 942, Bagdád) byl jeden z nejvýznamnějších středověkých židovských filosofů a autorů. Snažil se popsat a založit židovské náboženské ideje na racionálním základě, přičemž hojně využíval argumentačních nástrojů převzatých z islámského , aby bránil rabínský judaismus proti ostatním náboženstvím (zejm. proti islámu a náboženskému dualismu) i proti konkurenčním proudům v rámci judaismu (zejm. proti karaitům). Snažil se rozumovými prostředky dokázat stvoření světa z ničeho, jednotu a jedinost Boží a prokázat, že judaismus je jediným pravým Božím zjevením. Toto zjevení ukázalo člověku posvátné příkazy, jejichž naplňováním má člověk dojít ke štěstí, kvůli němuž Bůh člověka stvořil. (cs)
- Saadia ben Joseph Gaon (geb. 882 im oberen Ägypten; gest. 942 in Sura / Babylonien), arabisch Saʿīd bin Yūsuf al-Fayyūmī, war ein prominenter Gaon, Rabbiner, jüdischer Philosoph und Exeget. Der Name „Saʿadia“ ist offensichtlich das hebräische Äquivalent seines arabischen Namens „Saʿīd“. In einem Akrostichon zur hebräischen Einleitung seines ersten Werkes, dem ’Egron, nannte er sich selbst „Saʿid ben Josef“, aber später schrieb er seinen Namen „Saʿadia“. (de)
- Sa'adiah ben Yosef Gaon edo Saadia Gaon (arabieraz: سعيد بن يوسف الفيومي, Saʻīd bin Yūsuf al-Fayyūmi; hebreeraz: סעדיה בן יוסף אלפיומי גאון; 882/892–942) errabino garrantzitsua, , filosofo judua eta exegetea izan zen, Abbastar Kalifa-herrian bizi izan zena. Saadia da judu-arabieraz asko idatzi zuen lehen pertsona famatu errabinikoa izan zen. Ezaguna da hebrear hizkuntzalaritzari, halakhari eta egindako lanengatik. «Kalam judua» deritzon eskola filosofikoko praktikatzailea izan zen. Horrez gain, Saadia aurka agertu zen eta gogoz defendatu zuen. (eu)
- Saadia ben Yosef al-Fayumi (Egipto, 882 – Babilonia, 942), (en hebreo: סעדיה בן יוסף גאון), (en árabe: سعيد بن يوسف الفيومي ), (transliterado: Sa`īd bin Yūsuf al-Fayyūmi) fue un prominente rabino, filósofo y exégeta judío del período de los Gueonim. Saadia era conocido por sus escritos sobre la gramática hebrea, la filosofía y la ley religiosa y tradicional judía (la halajá). Su obra filosófica Emunot ve-Deot, es el primer intento sistemático de integrar la teología judía con componentes de la filosofía griega. Saadia también fue muy activo en la oposición al caraísmo. El rabino murió en la ciudad de Sura, ubicada en Babilonia, en el año 942. El nombre Saadia, es al parecer el equivalente hebreo de su nombre árabe, Sa'id. En un acróstico de la introducción hebrea a su primer trabajo, el Agrón, él se llama Said Ben Yosef, pero más tarde él escribió su nombre como Saadia Gaón. La palabra Gaón es un título honorífico. (es)
- Saadia Gaon (\sɑ.dja ɡa.ɔ̃\) (hébreu : רב סעדיה בן יוסף גאון סורא Rav Saadia ben Yosseph Gaon Soura, arabe : سعيد إبن يوسف الفيّومي Sa`īd ibn Yūsuf al-Fayyūmi), dit le Rassag (רס״ג), est un rabbin du Xe siècle (Égypte, 882 ou 892 – Babylonie, 942 EC). Sa vie est une suite de luttes et de batailles pour assurer la survie et la pérennité du judaïsme rabbinique babylonien face à l'assimilation dans la civilisation arabo-musulmane conquérante, aux luttes d'influence entre les académies de la terre d'Israël et de Babylone, à celles opposant l'exilarque (dirigeant des exilés juifs de Babylonie) aux scholarques etc. Il est, surtout, le premier opposant majeur aux Karaïtes, adeptes d'un judaïsme scripturaliste qui rejette la Torah orale des rabbins. Il répond à ces défis par une œuvre abondante et novatrice, devenant le premier adepte du judaïsme rabbinique à s'intéresser aux sciences profanes de son temps sans délaisser les domaines traditionnels. Ses travaux les plus connus de nos jours sont le Tafsir, premier commentaire rabbinique de la Bible, et le Sefer Emounot veDeot, première tentative majeure de conciliation entre la tradition juive rabbinique et la philosophie grecque. La vie et l'œuvre de Saadia Gaon en font l'une des plus hautes autorités spirituelles et scientifiques de la période des Gueonim. Ses travaux ont fortement contribué à l'âge d'or de la culture juive en Espagne, lui assurant une place dans le judaïsme arabo-andalou à laquelle seul Moïse Maïmonide a pu prétendre par la suite. (fr)
- Sa'adiah ben Yosef Gaon (Arabic: سعيد بن يوسف الفيومي Saʻīd bin Yūsuf al-Fayyūmi; Hebrew: סַעֲדְיָה בֶּן יוֹסֵף אַלְפַיּוּמִי גָּאוֹן Saʿăḏyāh ben Yōsēf al-Fayyūmī Gʾāōn; alternative English names: Rabbeinu Sa'adiah Gaon ("our Rabbi [the] Saadia Gaon"), often abbreviated RSG (RaSaG); Saadia b. Joseph; Saadia ben Joseph; Saadia ben Joseph of Faym; or Saadia ben Joseph Al-Fayyumi; 882/892 – 942) was a prominent rabbi, gaon, Jewish philosopher, and exegete who was active in the Abbasid Caliphate. Saadia is the first important rabbinic figure to write extensively in Judeo-Arabic. Known for his works on Hebrew linguistics, Halakha, and Jewish philosophy, he was a practitioner of the philosophical school known as the "Jewish Kalam". In this capacity, his philosophical work The Book of Beliefs and Opinions represents the first systematic attempt to integrate Jewish theology with components of ancient Greek philosophy. Saadia was also very active in opposition to Karaite Judaism in defense of rabbinic Judaism. (en)
- Sa'adiah ben Yosef Gaon (bahasa Arab: سعيد بن يوسف الفيومي / Saʻīd bin Yūsuf al-Fayyūmi, Sa'id ibn Yusuf al-Dilasi, Saadia ben Yosef aluf, Sa'id ben Yusuf ra's al-Kull; Ibrani: רבי סעדיה בן יוסף אלפיומי גאון'; nama Inggris alternatif: Rabbeinu Sa'adiah Gaon (" Rabi kami, Saadia Gaon"), sering kali disingkat RSG (RaSaG), Saadia b. Joseph, Saadia ben Joseph atau Saadia ben Joseph dari Faym atau Saadia ben Joseph Al-Fayyumi; (882/892 – 942) adalah seorang rabi, filsuf Yahudi, dan pakar zaman Geonik yang aktif di Kekhalifahan Abbasiyah. Sebagai figur rabinik penting pertama yang giat menulis dalam bahasa Arab, ia dianggap sebagai pendiri sastra . Dikenal atas karyanya tentang linguistik Ibrani, Halakha, dan filsafat Yahudi, ia adalah salah satu praktisioner paling menonjol dari mazhab filsafat yang disebut sebagai "Kalam Yahudi". (in)
- Saadia Gaon, geboren als Saadia ben Joseph, (Fajoem, 892 - , 942) was een belangrijk joods filosoof en vermaard rabbijn. Hij werd geboren in Egypte. In 928 werd hij Gaon of hoofd van de Israëlitische hogeschool te Sura bij Babylon, en overleed aldaar in 942. Hij bezat een uitgebreide kennis en schreef in het Arabisch een Geloofs- en zedenleer, die door (1160) in het Hebreeuws werd vertaald. Ook leverde hij een Arabische overzetting van de boeken van de Hebreeuwse Bijbel, voorzien van uitlegkundige noten. (nl)
- サアディア・ベン・ヨセフまたはサディア・ベン・ヨゼフ(Saadia Ben Joseph、882年-942年) は、バビロニアのユダヤ教神学者、哲学者、文学者、ヘブライ語文法学者である。 (ja)
- Saʿadya ben Yōssef è stato un rabbino egiziano di fede e cultura ebraica. Saʿadya Gaʾon (ebraico רב סעדיה בן יוסף גאון סורא Rav Saʿadya ben Yōssef Geʾon Sūra, in arabo: سعيد إبن يوسف الفيّومي, Saʿīd ibn Yūsuf al-Fayyūmī ), detto רס״ג (acronimo RASSAG), fu un rabbino del X secolo, attivo in Egitto e nella Babilonia medievale (Iraq), nel Califfato Abbàside. Nacque a Dīlās (attuale Governatorato di al-Fayyum) tra il 27 giugno e il 5 luglio dell'882 (o del 892) e morì a Baghdad nel 942.Gaʾon (Rosh Yeshiva, ossia direttore accademico) della città di Sura, egli fu una delle più celebri alte autorità spirituali. e scientifiche del periodo dei Gaonim La sua vita e le sue opere furono una successione ininterrotta di lotte e battaglie impegnate per assicurare la sopravvivenza e la perennità del Giudaismo rabbinico babilonese.Questo nel momento in cui era al massimo fulgore politico e culturale la civiltà arabo-musulmana. Oltre alle numerose conversioni all'Islam che accompagnò la recente conquista araba, l'instabilità politica che ne risultò comportò lotte per l'influenza tra il nucleo ebraico della Terrasanta e quello attestato a Babilonia, tra istanze temporali che vedevano attivi l'esilarca che guidava gli esiliati ebrei di Babilonia e spirituali e i Gaonim, direttori delle accademie talmudiche di Babilonia.Il Giudaismo doveva confrontarsi con una profonda crisi, chiosato dall'ascesa dei fondamentalisti Caraiti (Figli della Scrittura), che respingevano la tradizione orale rabbinica a favore delle sole Scritture. A fronte di un Giudaismo rabbinico elitario, fissato sulla sua interpretazione tradizionale e misticheggiante, percepita come irrazionale, il Caraismo incontra un crescente consenso. Saʿadya è costretto a ritirarsi dall'esilarca e diventa il primo adepto del Giudaismo rabbinico a realizzare un'opera suscettibile di distruggere l'influenza intellettuale e religiosa del Caraismo e dell'Islam. Sistematizza e innova, nei campi della polemica religiosa, l'esegesi biblica, la , la legge ebraica, la poesia liturgica e la filosofia ebraica. È conosciuto per i suoi lavori filosofico-teologici, in particolare il , primo importante tentativo dei conciliazione fra la tradizione ebraica rabbinica, il Logos (la ragione, nell'accezione greca del termine) e la scienza. Se Saʿadya non ha avuto, all'esterno delle comunità ebraiche, l'influenza di pensatori ebraici medievali come Abraham ibn 'Ezra o Gersonide, essi sono però fortemente indebitati con lui per il rinnovamento cui partecipano del rinnovamento della civiltà ebraica e dell' di cui l'opera di Saʿadya ha gettato le basi. Egli s'è guadagnato un posto e una reputazione di assoluto rilievo nella storia e nel pensiero ebraico orientale e andaluso al quale il solo Maimonide a potuto pretendere di partecipare a pieno titolo in una fase successiva. (it)
- Saadja ben Josef (eller Saadia Gaon, båda ombildningar av hans arabiska namn, Sa’íd el-Fajjúmi), född 882 i Fajum i Egypten, död 942, judisk teolog. Han valdes 928 till , det vill säga styresman för judiska akademien i i Babylonien, men ådrog sig snart de styrandes missnöje genom sin självständighet och avsattes redan år 930, varpå han slog sig ned i Bagdad. Efter sju år kom en försoning till stånd, men Saadja återfick dock inte sitt ämbete. Utrustad med mångsidigt vetande, sökte han bringa överensstämmelse mellan gamla testamentet, den judiska traditionen och förnuftet samt försona de med varandra på hans tid kämpande riktningarna inom judendomen. Hans förnämsta verk är ett stort, på arabiska författat arbete: El-amanat wa-l-i’tikadat (Trosläror och dogmer), senare översatt till hebreiska under titeln Emunoth we-de’oth (utgivet 1562, sedan många gånger), och en arabisk bibelöversättning med kommentar, som antagligen omfattat hela gamla testamentet, även om en stor del gått förlorad. En edition av Saadjas samtliga till våra dagar bevarade skrifter påbörjades av J. Derenbourg 1893, men avbröts genom utgivarens död, och av de i denna upplaga ingående delarna av bibelöversättningen hade år 1916 endast Pentateuken, Esaias, Ordspråksboken och Jobs bok utkommit. På det filologiska området skrev Saadja flera banbrytande arbeten, nämligen kutub el-lura, "språkliga avhandlingar", som vi känner endast genom citat, agron, ett lexikon (varav endast fragment bevarats) och tafsir es-sab’in lafza el-farda, "förklaring av sjuttio (skrivfel för nittio, egentligen nittioett) hapaxlegomena". Han skrev även Tafsir, den första bibelöversättningen till arabiska. (sv)
- Saadja ben Josef (ur. 882 lub 892, zm. 942; hebr. סעדיה בן יוסף גאון; ang. Saadia Gaon) – rabin, żydowski filozof i komentator z okresu geonim. Saadia znany jest ze swych prac nad językiem hebrajskim, Halachą i filozofią żydowską. Był jednym z przedstawicieli tzw. żydowskiego Kalam (nurtu stawiającego na racjonalne wyjaśnienie religii żydowskiej) i autorem pracy pt. Emunoth ve-Deoth, będącej pierwszą próbą systematycznego ujęcia teologii żydowskiej przy użyciu instrumentów zaproponowanych przez filozofię starożytnej Grecji. (pl)
- Саадия́ Гао́н (Сáид бин-Йусу́ф ивр. סעיד בן יוסף, Сáид аль-Файю́ми סעיד אלפיומי, Саадия́ бен-Иóсиф סעדיה בן יוסף, Саадйáху סעדיהו, Саадэ́ль סעדאל; араб. سعيد بن يوسف الفيومي, Сáид; Саадия́ ха-Питóми; 882, Дилас, оазис Файюм (Египет в составе арабского халифата) — 942, Багдад) — крупнейший галахический авторитет эпохи гаонов, основоположник раввинистической литературы и еврейской рационалистической философии, языковед и поэт. (ru)
- Ben Josef al Faium, ou ainda, Saadia Gaon (סעדיה גאון- o chefe; Faium, Egito, 892 d.C. – Sura 943 d.C.) foi um filósofo, tradutor, linguista, exegeta e poeta judeu, do período dos Gueonim. Em 928, tornou-se chefe (Gaon) da Escola de Sura, por iniciativa das autoridades judaicas superiores da Babilônia. Ideologicamente contrário ao rigor e à tradição do caraísmo, defendeu uma interpretação da lei judaica segundo a forma humanizante dos talmudistas. Em virtude de suas reflexões sobre as relações entre a religião e a filosofia, passou a ser considerado o primeiro filósofo do Judaísmo. (pt)
- 萨阿迪亚·果昂（阿拉伯语：سعيد بن يوسف الفيومي / Saʻīd bin Yūsuf al-Fayyūmi, Sa'id ibn Yusuf al-Dilasi, Saadia ben Yosef aluf, Sa'id ben Yusuf ra's al-Kull；希伯來語：רבי סעדיה בן יוסף אלפיומי גאון'；882/892年－942年）是阿巴斯王朝时期���太教的一位重要的拉比、哲学家、解经学家，犹太-阿拉伯语文学奠基人。他主要以阿拉伯语进行创作，作品涉及希伯来语语言学、哈拉卡、犹太教哲学。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- سعيد بن يوسف أبو يعقوب الفيومي المشهور ب«سَعْدِيا» (ولد في 268 هـ / 882م، الفيوم - توفي في 330هـ / 942م، بغداد) حاخام وفيلسوف يهودي مصري. تأثر بالمدرسة الكلامية ومذهب المعتزلة. ودافع عن شرعية النبوة ووحدانية الله، كما رفض الإيمان بالسحرة والمنجمين. وهو أول شخصية عبرية مهمة تكتب على نطاق واسع بالعربية، ويعتبر مؤسس الأدب العربي اليهودي. (ar)
- Saadia ben Joseph Gaon (geb. 882 im oberen Ägypten; gest. 942 in Sura / Babylonien), arabisch Saʿīd bin Yūsuf al-Fayyūmī, war ein prominenter Gaon, Rabbiner, jüdischer Philosoph und Exeget. Der Name „Saʿadia“ ist offensichtlich das hebräische Äquivalent seines arabischen Namens „Saʿīd“. In einem Akrostichon zur hebräischen Einleitung seines ersten Werkes, dem ’Egron, nannte er sich selbst „Saʿid ben Josef“, aber später schrieb er seinen Namen „Saʿadia“. (de)
- Sa'adiah ben Yosef Gaon edo Saadia Gaon (arabieraz: سعيد بن يوسف الفيومي, Saʻīd bin Yūsuf al-Fayyūmi; hebreeraz: סעדיה בן יוסף אלפיומי גאון; 882/892–942) errabino garrantzitsua, , filosofo judua eta exegetea izan zen, Abbastar Kalifa-herrian bizi izan zena. Saadia da judu-arabieraz asko idatzi zuen lehen pertsona famatu errabinikoa izan zen. Ezaguna da hebrear hizkuntzalaritzari, halakhari eta egindako lanengatik. «Kalam judua» deritzon eskola filosofikoko praktikatzailea izan zen. Horrez gain, Saadia aurka agertu zen eta gogoz defendatu zuen. (eu)
- Saadia Gaon, geboren als Saadia ben Joseph, (Fajoem, 892 - , 942) was een belangrijk joods filosoof en vermaard rabbijn. Hij werd geboren in Egypte. In 928 werd hij Gaon of hoofd van de Israëlitische hogeschool te Sura bij Babylon, en overleed aldaar in 942. Hij bezat een uitgebreide kennis en schreef in het Arabisch een Geloofs- en zedenleer, die door (1160) in het Hebreeuws werd vertaald. Ook leverde hij een Arabische overzetting van de boeken van de Hebreeuwse Bijbel, voorzien van uitlegkundige noten. (nl)
- サアディア・ベン・ヨセフまたはサディア・ベン・ヨゼフ(Saadia Ben Joseph、882年-942年) は、バビロニアのユダヤ教神学者、哲学者、文学者、ヘブライ語文法学者である。 (ja)
- Saadja ben Josef (ur. 882 lub 892, zm. 942; hebr. סעדיה בן יוסף גאון; ang. Saadia Gaon) – rabin, żydowski filozof i komentator z okresu geonim. Saadia znany jest ze swych prac nad językiem hebrajskim, Halachą i filozofią żydowską. Był jednym z przedstawicieli tzw. żydowskiego Kalam (nurtu stawiającego na racjonalne wyjaśnienie religii żydowskiej) i autorem pracy pt. Emunoth ve-Deoth, będącej pierwszą próbą systematycznego ujęcia teologii żydowskiej przy użyciu instrumentów zaproponowanych przez filozofię starożytnej Grecji. (pl)
- Саадия́ Гао́н (Сáид бин-Йусу́ф ивр. סעיד בן יוסף, Сáид аль-Файю́ми סעיד אלפיומי, Саадия́ бен-Иóсиф סעדיה בן יוסף, Саадйáху סעדיהו, Саадэ́ль סעדאל; араб. سعيد بن يوسف الفيومي, Сáид; Саадия́ ха-Питóми; 882, Дилас, оазис Файюм (Египет в составе арабского халифата) — 942, Багдад) — крупнейший галахический авторитет эпохи гаонов, основоположник раввинистической литературы и еврейской рационалистической философии, языковед и поэт. (ru)
- Ben Josef al Faium, ou ainda, Saadia Gaon (סעדיה גאון- o chefe; Faium, Egito, 892 d.C. – Sura 943 d.C.) foi um filósofo, tradutor, linguista, exegeta e poeta judeu, do período dos Gueonim. Em 928, tornou-se chefe (Gaon) da Escola de Sura, por iniciativa das autoridades judaicas superiores da Babilônia. Ideologicamente contrário ao rigor e à tradição do caraísmo, defendeu uma interpretação da lei judaica segundo a forma humanizante dos talmudistas. Em virtude de suas reflexões sobre as relações entre a religião e a filosofia, passou a ser considerado o primeiro filósofo do Judaísmo. (pt)
- 萨阿迪亚·果昂（阿拉伯语：سعيد بن يوسف الفيومي / Saʻīd bin Yūsuf al-Fayyūmi, Sa'id ibn Yusuf al-Dilasi, Saadia ben Yosef aluf, Sa'id ben Yusuf ra's al-Kull；希伯來語：רבי סעדיה בן יוסף אלפיומי גאון'；882/892年－942年）是阿巴斯王朝时期犹太教的一位重要的拉比、哲学家、解经学家，犹太-阿拉伯语文学奠基人。他主要以阿拉伯语进行创作，作品涉及希伯来语语言学、哈拉卡、犹太教哲学。 (zh)
- Saadia ben Yosef al-Fayumi (hebreu: סעדיה בן יוסף פיומי) (El Faium, juliol de 892 - Sura, 21 de maig de 942) Va ser un prominent rabí, filòsof i exegeta jueu del període dels gueonim. Saadia és conegut pels seus escrits sobre gramàtica hebrea, filosofia i halakhà (llei tradicional). El seu pensament és el primer intent sistemàtic d'integrar la teologia jueva amb components de la filosofia grega, combinació coneguda com a kalam jueu. Saadia va ser molt actiu en l'oposició al caraisme. (ca)
- Sa'adja ben Josef Gaon (arabsky سعيد بن يوسف الفيومي, hebrejsky סעדיה בן יוסף גאון, 882, Fajjúm – 942, Bagdád) byl jeden z nejvýznamnějších středověkých židovských filosofů a autorů. Snažil se popsat a založit židovské náboženské ideje na racionálním základě, přičemž hojně využíval argumentačních nástrojů převzatých z islámského , aby bránil rabínský judaismus proti ostatním náboženstvím (zejm. proti islámu a náboženskému dualismu) i proti konkurenčním proudům v rámci judaismu (zejm. proti karaitům). (cs)
- Saadia ben Yosef al-Fayumi (Egipto, 882 – Babilonia, 942), (en hebreo: סעדיה בן יוסף גאון), (en árabe: سعيد بن يوسف الفيومي ), (transliterado: Sa`īd bin Yūsuf al-Fayyūmi) fue un prominente rabino, filósofo y exégeta judío del período de los Gueonim. Saadia era conocido por sus escritos sobre la gramática hebrea, la filosofía y la ley religiosa y tradicional judía (la halajá). Su obra filosófica Emunot ve-Deot, es el primer intento sistemático de integrar la teología judía con componentes de la filosofía griega. Saadia también fue muy activo en la oposición al caraísmo. El rabino murió en la ciudad de Sura, ubicada en Babilonia, en el año 942. El nombre Saadia, es al parecer el equivalente hebreo de su nombre árabe, Sa'id. En un acróstico de la introducción hebrea a su primer trabajo, el Ag (es)
- Sa'adiah ben Yosef Gaon (Arabic: سعيد بن يوسف الفيومي Saʻīd bin Yūsuf al-Fayyūmi; Hebrew: סַעֲדְיָה בֶּן יוֹסֵף אַלְפַיּוּמִי גָּאוֹן Saʿăḏyāh ben Yōsēf al-Fayyūmī Gʾāōn; alternative English names: Rabbeinu Sa'adiah Gaon ("our Rabbi [the] Saadia Gaon"), often abbreviated RSG (RaSaG); Saadia b. Joseph; Saadia ben Joseph; Saadia ben Joseph of Faym; or Saadia ben Joseph Al-Fayyumi; 882/892 – 942) was a prominent rabbi, gaon, Jewish philosopher, and exegete who was active in the Abbasid Caliphate. (en)
- Sa'adiah ben Yosef Gaon (bahasa Arab: سعيد بن يوسف الفيومي / Saʻīd bin Yūsuf al-Fayyūmi, Sa'id ibn Yusuf al-Dilasi, Saadia ben Yosef aluf, Sa'id ben Yusuf ra's al-Kull; Ibrani: רבי סעדיה בן יוסף אלפיומי גאון'; nama Inggris alternatif: Rabbeinu Sa'adiah Gaon (" Rabi kami, Saadia Gaon"), sering kali disingkat RSG (RaSaG), Saadia b. Joseph, Saadia ben Joseph atau Saadia ben Joseph dari Faym atau Saadia ben Joseph Al-Fayyumi; (882/892 – 942) adalah seorang rabi, filsuf Yahudi, dan pakar zaman Geonik yang aktif di Kekhalifahan Abbasiyah. Sebagai figur rabinik penting pertama yang giat menulis dalam bahasa Arab, ia dianggap sebagai pendiri sastra . Dikenal atas karyanya tentang linguistik Ibrani, Halakha, dan filsafat Yahudi, ia adalah salah satu praktisioner paling menonjol dari mazhab filsaf (in)
- Saadia Gaon (\sɑ.dja ɡa.ɔ̃\) (hébreu : רב סעדיה בן יוסף גאון סורא Rav Saadia ben Yosseph Gaon Soura, arabe : سعيد إبن يوسف الفيّومي Sa`īd ibn Yūsuf al-Fayyūmi), dit le Rassag (רס״ג), est un rabbin du Xe siècle (Égypte, 882 ou 892 – Babylonie, 942 EC). La vie et l'œuvre de Saadia Gaon en font l'une des plus hautes autorités spirituelles et scientifiques de la période des Gueonim. Ses travaux ont fortement contribué à l'âge d'or de la culture juive en Espagne, lui assurant une place dans le judaïsme arabo-andalou à laquelle seul Moïse Maïmonide a pu prétendre par la suite. (fr)
- Saʿadya ben Yōssef è stato un rabbino egiziano di fede e cultura ebraica. Saʿadya Gaʾon (ebraico רב סעדיה בן יוסף גאון סורא Rav Saʿadya ben Yōssef Geʾon Sūra, in arabo: سعيد إبن يوسف الفيّومي, Saʿīd ibn Yūsuf al-Fayyūmī ), detto רס״ג (acronimo RASSAG), fu un rabbino del X secolo, attivo in Egitto e nella Babilonia medievale (Iraq), nel Califfato Abbàside. Nacque a Dīlās (attuale Governatorato di al-Fayyum) tra il 27 giugno e il 5 luglio dell'882 (o del 892) e morì a Baghdad nel 942.Gaʾon (Rosh Yeshiva, ossia direttore accademico) della città di Sura, egli fu una delle più celebri alte autorità spirituali. e scientifiche del periodo dei Gaonim (it)
- Saadja ben Josef (eller Saadia Gaon, båda ombildningar av hans arabiska namn, Sa’íd el-Fajjúmi), född 882 i Fajum i Egypten, död 942, judisk teolog. Han valdes 928 till , det vill säga styresman för judiska akademien i i Babylonien, men ådrog sig snart de styrandes missnöje genom sin självständighet och avsattes redan år 930, varpå han slog sig ned i Bagdad. Efter sju år kom en försoning till stånd, men Saadja återfick dock inte sitt ämbete. Utrustad med mångsidigt vetande, sökte han bringa överensstämmelse mellan gamla testamentet, den judiska traditionen och förnuftet samt försona de med varandra på hans tid kämpande riktningarna inom judendomen. (sv)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}