| dbo:abstract
|
- Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917) fou un arquitecte català. Obtingué el títol el 29 de gener de 1881. Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914). Autor, a Barcelona, de les reformes a l'església de Sant Andreu de Palomar (1881, amb Pere Falqués i Urpí); l'Acadèmia de Ciències, que conté als seus baixos el Teatre Poliorama (1883); el Palau de Justícia (1887-1908, amb Enric Sagnier i Villavecchia); la reforma de la casa Joan Baqué al Raval (1888, actualment desapareguda); el Palau Ramon Montaner (1889-1896, amb Lluís Domènech i Montaner); la Facultat de Medicina (1904); la Presó Model (1904, amb Salvador Vinyals i Sabaté); l'asil per a cecs Empar de Santa Llúcia, actual CosmoCaixa (1904-1909); l'Observatori Fabra (1906); l'edifici Catalana de Gas i Electricitat (1908); l'església de la Mare de Déu del Carme i convent dels Carmelites (1910-1921, acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana); l'estació de la Magòria (1912), etc. Dirigí també les obres de l'Hospital Clínic (1895-1906), sobre un projecte original d'Ignasi C. Bartrolí (1881). A Viladrau va realitzar l'Hotel Bofill l'any 1898. Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d'estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials. Autor també de diverses obres de divulgació tècnica, com Tractat de geometria descriptiva o El modernisme arquitectònic (1911). (ca)
- Josep Domènech i Estapà (* 1858 in Tarragona; † 1917 in Cabrera de Mar) war ein Architekt des Katalanischen Modernismus. (de)
- José Doménech y Estapá (Tarragona, 7 de octubre de 1858 – Cabrera de Mar, 5 de septiembre de 1917) fue un arquitecto español, padre del también arquitecto Josep Domènech i Mansana. (es)
- Josep Domènech i Estapà (Catalan pronunciation: [ʒuˈzɛb duˈmɛnək i əstəˈpa]; Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917) was a Catalan architect. He graduated in 1881, and became professor of geodesy (1888) and descriptive geometry (1895) at the University of Barcelona, and member of the (1883), of which he subsequently became president(1914). His works in Barcelona include the church of Sant Andreu del Palomar (1881, with Pere Falqués), Teatre Poliorama and Reial Acadèmia de les Ciències (1883), Palau de la Justícia - Palace of Justice courthouse (1887-1908, with Enric Sagnier i Villavecchia), Palau Montaner, now the Delegación del Gobierno Español (Delegation of the Spanish Government) in Barcelona (1889-1896, with Lluís Domènech i Montaner), the University of Barcelona's Faculty of Medicine (1904), Modelo prison (1904, with ), the Amparo de Santa Lucía / Empar de Santa Llúcia home for the blind, which eventually became the Museu de la Ciència de Barcelona, now known as CosmoCaixa Barcelona (1904-1909), the Fabra Observatory (1906), Catalana de Gas i electricitat building and water tower (1908), the Church of Our Lady of Carmen (Església de la Mare de Déu del Carme) and Carmelite convent (1910-1921, finished by his son Josep Domènech i Mansana) and Magoria station (1912). He also headed the construction of the Hospital Clínic (1895-1906), based on a design by Ignasi C. Bartrolí (1881). In the town of Viladrau, he built the Hotel Bofill (1898). He created his own style through the modification of Classical motifs, distinct both from Eclecticism and Modernisme, but was accepted by the establishment. He wrote several books, including Tratado de geometría descriptiva and El modernismo arquitectónico (1911). (en)
- Жосеп Доменеч-и-Эстапа (кат. Josep Domènech i Estapà), каталанское произношение: [ʒuˈzɛb duˈmɛnək i əstəˈpa] ; 1858[…], Таррагона — 1917[…], Кабрера-де-Мар, Каталония) — каталонский архитектор. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Josep Domènech i Estapà (* 1858 in Tarragona; † 1917 in Cabrera de Mar) war ein Architekt des Katalanischen Modernismus. (de)
- José Doménech y Estapá (Tarragona, 7 de octubre de 1858 – Cabrera de Mar, 5 de septiembre de 1917) fue un arquitecto español, padre del también arquitecto Josep Domènech i Mansana. (es)
- Жосеп Доменеч-и-Эстапа (кат. Josep Domènech i Estapà), каталанское произношение: [ʒuˈzɛb duˈmɛnək i əstəˈpa] ; 1858[…], Таррагона — 1917[…], Кабрера-де-Мар, Каталония) — каталонский архитектор. (ru)
- Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917) fou un arquitecte català. Obtingué el títol el 29 de gener de 1881. Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914). A Viladrau va realitzar l'Hotel Bofill l'any 1898. Autor també de diverses obres de divulgació tècnica, com Tractat de geometria descriptiva o El modernisme arquitectònic (1911). (ca)
- Josep Domènech i Estapà (Catalan pronunciation: [ʒuˈzɛb duˈmɛnək i əstəˈpa]; Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917) was a Catalan architect. He graduated in 1881, and became professor of geodesy (1888) and descriptive geometry (1895) at the University of Barcelona, and member of the (1883), of which he subsequently became president(1914). (en)
|
_-_1.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
