| dbo:abstract
|
- Hard Edge (veu anglesa) és un gènere artístic que s'expressa bàsicament mitjançant tècniques pictòriques en què es troben transicions abruptes entre àrees de color, que generalment són d'un sol color, sovint primari, invariable. Les transicions de color es donen moltes vegades al llarg de línies rectes. Predominen les línies geomètriques. Aquest estil està relacionat amb l'abstracció geomètrica, l'Op Art, l'art abstracte, i el i sorgeix com una reacció a l'expressionisme abstracte. Un dels seus principals artistes fou Ellsworth Kelly. L'estil recorda obres anteriors de pintors com , Vassili Kandinski, Theo van Doesburg, Josef Albers i Piet Mondrian. Altres artistes associats amb la pintura Hard Edge són , , Victor Vasarely, Bridget Riley, Max Bill, Nassos Daphnis, , Myron Stout, , Ludwig Sander, , Ellsworth Kelly, , , Kenneth Noland, Ad Reinhardt, Frank Stella, , , Robert Indiana, , i . El terme va ser encunyat per l'escriptor, conservador i crític d'art del Los Angeles Times el 1959 per descriure el treball de pintors de Califòrnia que, en reacció a les formes més pictòriques o gestuals de l'Expressionisme abstracte, van adoptar una aplicació impersonal de la pintura delineat d'àrees de color amb particular nitidesa i claredat. Aquest enfocament de la pintura abstracta es va estendre en la dècada de 1960. Altres moviments o estils anteriors també van presentar la característica de les vores nítides, com els precisionistes, que la utilitzaven en els seus treballs. El Hard edge pot ser associat a una o més escoles d'art, però també s'usa com a terme descriptiu, per anomenar aquesta característica quan es troba en qualsevol pintura. Les pintures Hard edge poden ser tant figuratives com abstractes. A finals de 1950, Langsner i , llavors professor a Claremont, van observar un vincle comú entre els treballs recents de John McLaughlin, , , i seva dona . El grup es van reunir a casa de Feitelson per parlar d'una exposició col·lectiva d'aquest nou estil de pintura no figurativa. Comissariada per Langsner, l'exposició Four Abstract Classicists es va inaugurar al Los Angeles County Museum of Art el 1959. no es va incloure en l'exposició. Four Abstract Classicists fou subtitulada Califòrnia Hard-edge pel crític d'art britànic i comissari , quan l'exposició va viatjar a Anglaterra i Irlanda. El terme va entrar en ampli ús després que Alloway el fes servir per descriure l'estil americà contemporani barrejat amb la pintura abstracta geomètrica fent servir una "economia de la forma", "plenitud de color" i "neteja de la superfície". El 1964, una segona gran exposició de curta durada comissariada pel mateix Jules Langsner es va celebrar al Pavilion Gallery, a Balboa, Califòrnia (també conegut com el Pavelló de Newport) amb la col·laboració d'Ankrum Gallery, Esther Robles Gallery, Felix Landau Gallery, i Heritage Gallery de Los Angeles. L'exposició es va anomenar California Hard-edge painting. En el programa de la mateixa es va incloure obra de Florència Arnold, , , Karl Benjamin, , Lorser Feitelson, Frederick Hammersley, June Harwood, , John McLaughlin i Dorothy Waldman. L'any 2000, Tobey C. Moss va comissariar l'exposició Four Abstract Classicists Plus One a la seva galeria de Los Angeles. Els pintors més destacats foren Feitelson, McLaughlin, Hammersley i Benjamin, i va afegir Lundeberg com el cinquè dels pintors Hard edge. El 2003, Louis Stern Fine Arts va mostrar una exposició retrospectiva titulada Lorser Feitelson and the invention of Hard-edge painting, 1945-1965.. Aquest mateix any, NOHO MODERN va mostrar les obres de June Harwood en una exposició titulada June Harwood: Hard-edge painting Revisited, 1959-1969. El crític d'Art va solidificar el lloc d'aquests 6 artistes a: The Los Angeles School: Karl Benjamin, Lorser Feitelson, Frederick Hammersley, June Harwood, and John McLaughlin. L'exposició es va celebrar a la Galeria de Ben Maltz de l' de Los Angeles entre 2004 i 2005. (ca)
- Hard Edge (deutsch „Harte Kante“) ist eine Form und Stilrichtung der Malerei in der Bildenden Kunst, die ab 1958 durch den US-amerikanischen Kunstkritiker (1911–1967) ihren Namen bekam. Langsner hat den Begriff im Zusammenhang mit einer von ihm im Sommer 1959 organisierten Ausstellung im Los Angeles im County Museum verwendet, um damit die besondere nichtfigürliche (abstrakte) Darstellung zu kennzeichnen. Der Titel der Ausstellung lautete: Four Abstract Classicists. Die vier ausstellenden Künstler waren: , John McLaughlin, und . Auf Grund des großen Erfolges wurde die Ausstellung 1960 auch in London gezeigt. Dort prägte der englische Kunstkritiker Lawrence Alloway den Begriff West-Coast Hard-Edge. Damit war die Verbindung zu Künstlern wie Ellsworth Kelly und Kenneth Noland hergestellt. Hard Edge bezeichnet damit eine Malerei, die nicht darstellend ist und sich keiner auf den ersten Blick sichtbaren Kompositionslehre bedient. Es ist oftmals eine schablonenhafte, flächige, geometrische Malform mit harten Kanten und scharf gegeneinander abgegrenzten Farbaufträgen. Mit dem Colourfield Painting hat Hard Edge die großen Farbfelder gemeinsam. Sie ist (scheinbar) emotionslos und rational gesteuert, die Künstler hinterlassen bewusst keine individuellen Pinselspuren auf der Bildoberfläche, die Farben sind eher kalt. Im Regelfall haben Hard-Edge-Bilder kaum mehr als zwei oder drei verschiedene Farben. Gekennzeichnet ist die Malerei durch den großflächigen und scharf gegeneinander abgegrenzten Farbauftrag von „kalten“ Farben in geometrischen oder organischen Formen. Allgemein gilt Hard Edge als „Gegenbewegung“ zum Abstrakten Expressionismus, bei dem die Bilder die Erlebnissituation des Künstlers wiedergeben. Doch im Unterschied zu den fließenden Übergängen beim Colourfield Painting sind beim Hard Edge die Farbfelder hart und scharf voneinander abgegrenzt, worauf sich auch die Bezeichnung dieser Form der Malerei als Hard Edge bezieht. Eine extreme Zuspitzung erfuhr die Hard Edge-Malerei durch Frank Stella, der diese mystisch-kontemplative Richtung des Abstrakten Expressionismus ab Mitte der 1960er Jahre durch seine vielseitig geformten Leinwände zur Shaped Canvas-Malerei weiterentwickelte. Zu den Vertretern dieser Richtung in Amerika zählen Josef Albers, Robyn Denny, Al Held, Robert Indiana, Ellsworth Kelly, Alexander Liberman, Morris Louis, Barnett Newman, Kenneth Noland, Miriam Schapiro, Leon Polk Smith, Ad Reinhardt, Mark Rothko und Frank Stella. Als Vertreter in Deutschland gelten Günter Fruhtrunk, Georg Karl Pfahler und Christian Roeckenschuss, ab 1963 Winfred Gaul, in den Jahren 1964 bis 1978 Günther C. Kirchberger sowie u. a. Bernd Damke und Frank R. Werner. Viele dieser Maler werden auch der Farbfeldmalerei zugeordnet. (de)
- Hard-edge painting is painting in which abrupt transitions are found between color areas. Color areas are often of one unvarying color. The Hard-edge painting style is related to Geometric abstraction, Op Art, Post-painterly Abstraction, and Color Field painting. (en)
- Hard edge (literalmente borde duro) es un movimiento pictórico de la pintura abstracta definido por las transiciones abruptas entre las áreas de color, que generalmente son de un solo color invariable. Las transiciones de color se dan muchas veces a lo largo de líneas rectas, aunque los bordes curvos también son comunes. Este estilo está relacionado con la Abstracción geométrica, el Op Art, la Abstracción postpictórica, y el Color Field. El término fue acuñado por el escritor, curador y crítico de arte del Los Angeles Times Jules Langsner en 1959 para describir el trabajo de pintores de California, quienes, en reacción a las formas más pictóricas o gestuales del Expresionismo abstracto, adoptaron una aplicación impersonal de la pintura y el delineado de áreas de color con particular nitidez y claridad. Este enfoque de la pintura abstracta se extendió en la década de 1960. La hard-edge painting se conoce por el nombre de pintura de contornos nítidos. Otros movimientos o estilos anteriores también presentaron la característica de los contornos nítidos, como los precisionistas, que la utilizaban en sus trabajos. El hard edge puede ser visto asociado a una o más escuelas de arte, pero también se usa como término descriptivo, para nombrar estas características cuando se encuentran en cualquier pintura. Las pinturas hard edge pueden ser tanto figurativas como abstractas. (es)
- Hard edge painting désigne un mouvement artistique caractérisé par des œuvres peintes dans lesquelles les transitions sont brusques entre les zones de couleur. Les zones sont souvent d'une même couleur. Le style de peinture « Hard edge » est lié à l'abstraction géométrique, à l'Op Art, à l'abstraction post-picturale et à la Color Field painting. (fr)
- L'Hard edge painting ("pittura a contrasti netti"), è uno stile pittorico caratterizzato da bruschi e netti contrasti tra diverse aree di colore, che possono essere semplici forme geometriche compiute o linee rette. Il colore di ogni area è prevalentemente omogeneo e monocromo. (it)
- Hard edge is een stroming in de schilderkunst. Het kan gezien worden als een substijl van postabstract-expressionisme, wat op zijn beurt weer voortkwam uit Colorfield Painting. (nl)
- Hard-edge painting (malarstwo ostrych krawędzi) – kierunek w malarstwie II poł. XX wieku, bazujący na ostrych konturach, przechodzących między kolorowymi plamami, w jednej lub w kontrastowej tonacji. Obrazy często składały się z elementów geometrycznych. (pl)
- Hard-edge painting é um estilo de pintura em que há transições abruptas de cor entre as áreas coloridas, as quais geralmente são de uma única cor. É um estilo relacionado a Op art. O Hard Edge Painting (pintura com contorno marcado) surgiu em Nova York, adotando o rigor do controle da técnica em função da liberdade sugerida pelo Expressionismo Abstrato. A pintura Hard Edge usa formas simples e contornos rígidos. Os quadros são precisos e frios, como se feitos à máquina. Foi neste estilo de arte que os artistas passaram a usar telas em que seus formatos de triangulos, circulos e outras formas irregulares passaram a tornar-se parte da composição. O Hard-edge é a pintura em que as transições bruscas são encontradas entre as áreas de cor. Áreas de cor são muitas vezes de uma invariável cor. Transições de cor, muitas vezes ocorrem ao longo de linhas retas, porém as bordas curvilíneas de áreas de cores também são comuns. O termo foi inventado pelo escritor Jules Langsner em 1959 para descrever o trabalho dos pintores da Califórnia, que, em sua reação às formas ou pintura gestual do expressionismo abstrato, aprovou uma aplicação de pintura impessoal e conscientemente áreas delimitadas de cor com particular nitidez e clareza. Esta abordagem à pintura abstrata se generalizou na década de 1960, embora a Califórnia fosse o centro criativo. (pt)
- Hard-edge är en konstterm som myntades 1959 av konstkritikern och konsthistorikern för att beskriva en stil som hade utvecklats bland annat av ett antal konstnärer i Kalifornien, med klart avgränsade geometriska former i intensiva färger, som byggde på färgfältsmåleri men vände sig från den abstrakta expressionismens uttryck. Hard-edge blev en term för liknande uttryck hos flera konstnärer under 1960-talet, och ses som en del av den post-måleriska abstraktionen. Termen kan dock utvidgas till att gälla alla former av abstrakt måleri med dessa kännetecken. (sv)
- Живопись жёстких контуров (англ. Hard-edge painting) — живопись, которая содержит фигуры (часто, но не обязательно, геометрические) с резкими, чёткими контурами. Этот стиль связан с геометрической абстракцией, постживописной абстракцией и живописью цветового поля. Термин был предложен писателем, куратором и арт-критиком «Лос-Анджелес Таймс» в 1958 году. Хотя это определение можно было бы применить и к таким направлениям как пуризм, чаще под живописью жёстких контуров подразумевают тип живописи, который возник как реакция на спонтанность и живописную технику абстрактного экспрессионизма. Крупнейшими представителями данного направления являются Эльсуорт Келли и Кеннет Ноланд. Также к живописи жёстких контуров относят ранние работы Йозефа Альберса и Пита Мондриана. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Hard-edge painting is painting in which abrupt transitions are found between color areas. Color areas are often of one unvarying color. The Hard-edge painting style is related to Geometric abstraction, Op Art, Post-painterly Abstraction, and Color Field painting. (en)
- Hard edge painting désigne un mouvement artistique caractérisé par des œuvres peintes dans lesquelles les transitions sont brusques entre les zones de couleur. Les zones sont souvent d'une même couleur. Le style de peinture « Hard edge » est lié à l'abstraction géométrique, à l'Op Art, à l'abstraction post-picturale et à la Color Field painting. (fr)
- L'Hard edge painting ("pittura a contrasti netti"), è uno stile pittorico caratterizzato da bruschi e netti contrasti tra diverse aree di colore, che possono essere semplici forme geometriche compiute o linee rette. Il colore di ogni area è prevalentemente omogeneo e monocromo. (it)
- Hard edge is een stroming in de schilderkunst. Het kan gezien worden als een substijl van postabstract-expressionisme, wat op zijn beurt weer voortkwam uit Colorfield Painting. (nl)
- Hard-edge painting (malarstwo ostrych krawędzi) – kierunek w malarstwie II poł. XX wieku, bazujący na ostrych konturach, przechodzących między kolorowymi plamami, w jednej lub w kontrastowej tonacji. Obrazy często składały się z elementów geometrycznych. (pl)
- Hard-edge är en konstterm som myntades 1959 av konstkritikern och konsthistorikern för att beskriva en stil som hade utvecklats bland annat av ett antal konstnärer i Kalifornien, med klart avgränsade geometriska former i intensiva färger, som byggde på färgfältsmåleri men vände sig från den abstrakta expressionismens uttryck. Hard-edge blev en term för liknande uttryck hos flera konstnärer under 1960-talet, och ses som en del av den post-måleriska abstraktionen. Termen kan dock utvidgas till att gälla alla former av abstrakt måleri med dessa kännetecken. (sv)
- Hard Edge (veu anglesa) és un gènere artístic que s'expressa bàsicament mitjançant tècniques pictòriques en què es troben transicions abruptes entre àrees de color, que generalment són d'un sol color, sovint primari, invariable. Les transicions de color es donen moltes vegades al llarg de línies rectes. Predominen les línies geomètriques. Aquest estil està relacionat amb l'abstracció geomètrica, l'Op Art, l'art abstracte, i el i sorgeix com una reacció a l'expressionisme abstracte. Un dels seus principals artistes fou Ellsworth Kelly. L'estil recorda obres anteriors de pintors com , Vassili Kandinski, Theo van Doesburg, Josef Albers i Piet Mondrian. Altres artistes associats amb la pintura Hard Edge són , , Victor Vasarely, Bridget Riley, Max Bill, Nassos Daphnis, , Myron Stout, , Ludwig (ca)
- Hard Edge (deutsch „Harte Kante“) ist eine Form und Stilrichtung der Malerei in der Bildenden Kunst, die ab 1958 durch den US-amerikanischen Kunstkritiker (1911–1967) ihren Namen bekam. Langsner hat den Begriff im Zusammenhang mit einer von ihm im Sommer 1959 organisierten Ausstellung im Los Angeles im County Museum verwendet, um damit die besondere nichtfigürliche (abstrakte) Darstellung zu kennzeichnen. Der Titel der Ausstellung lautete: Four Abstract Classicists. Die vier ausstellenden Künstler waren: , John McLaughlin, und . Auf Grund des großen Erfolges wurde die Ausstellung 1960 auch in London gezeigt. Dort prägte der englische Kunstkritiker Lawrence Alloway den Begriff West-Coast Hard-Edge. Damit war die Verbindung zu Künstlern wie Ellsworth Kelly und Kenneth Noland hergestellt. (de)
- Hard edge (literalmente borde duro) es un movimiento pictórico de la pintura abstracta definido por las transiciones abruptas entre las áreas de color, que generalmente son de un solo color invariable. Las transiciones de color se dan muchas veces a lo largo de líneas rectas, aunque los bordes curvos también son comunes. Este estilo está relacionado con la Abstracción geométrica, el Op Art, la Abstracción postpictórica, y el Color Field. (es)
- Hard-edge painting é um estilo de pintura em que há transições abruptas de cor entre as áreas coloridas, as quais geralmente são de uma única cor. É um estilo relacionado a Op art. O Hard Edge Painting (pintura com contorno marcado) surgiu em Nova York, adotando o rigor do controle da técnica em função da liberdade sugerida pelo Expressionismo Abstrato. A pintura Hard Edge usa formas simples e contornos rígidos. Os quadros são precisos e frios, como se feitos à máquina. Foi neste estilo de arte que os artistas passaram a usar telas em que seus formatos de triangulos, circulos e outras formas irregulares passaram a tornar-se parte da composição. (pt)
- Живопись жёстких контуров (англ. Hard-edge painting) — живопись, которая содержит фигуры (часто, но не обязательно, геометрические) с резкими, чёткими контурами. Этот стиль связан с геометрической абстракцией, постживописной абстракцией и живописью цветового поля. Термин был предложен писателем, куратором и арт-критиком «Лос-Анджелес Таймс» в 1958 году. Хотя это определение можно было бы применить и к таким направлениям как пуризм, чаще под живописью жёстких контуров подразумевают тип живописи, который возник как реакция на спонтанность и живописную технику абстрактного экспрессионизма. (ru)
|
