Lideratge

Lo lideratge (de l'anglés leader: lo cap, designat inter pares, d'un partit politic en Grand Bretanha), es l'ensems de las abilitats que ten una persona per influir l'esperit d'una persona o d'un grop de personas determinadas, fasent qu'aquel operator trabalhe amb entosiasme, pasmens se la realitat es diferenta, dins la realizacion de tòcas e objectius. S'entend tanben coma la capacitat de prene l'iniciativa, gerir, mobilizar, promòure, encoratjar, motivar e avalorar un grop o una equipa. Dins l'administracion de las entrepresas lo lideratge es l'exercici de l'activitat executiva d'un projècte, de biais eficaç e eficient, que siá personal, en geréncia o institucional.

Lo filosòf Hugo Landolfi definís lo lideratge atal: "L'exercici manifèst de las accions e amelioracions d'un èsser uman, nomenat líder, que per son accion se plaça al servici de la realizacion, mejans una mission, d'un o mai objectius prepausats per una concepcion. Aquela concepcion deu s'alinhar e se subordinar necessàriament al Ben Ultim de l'òme. Los objectius prepausats per la concepcion devon inclure e considerar aqueles objectius individuals -de caduna de las personas que forman l'equipa de lideratge-, ensems amb aqueles de l'organizacion".^[1]

Rallph M. Stogdill, dins son resumit de las teorias e investigacion del lideratge, soslinha qu'"existisson gaireben de tantas definicions del lideratge coma de personas qu'an tractat de definir lo concèpte. Aicí, se comprendrà lo lideratge de gestion coma lo procediment de dirigir las activitats dels trabalhs dels membres d'un grop e d'i influir. Aquela definicion a quatre implicacions importantas.

Implica que i aja una persona (líder o pas) que pòsca influir e motivar los autres (seguisseires). E per aquò dins los estudis sus lideratge insistís sus la capacitat de persuasion e influéncia. Tradicionalament, se nomenat carisme a la soma d'aquelas doas variablas. Pasmens, los estudis actuals en psicologia e sociologia mostrèron que lo carisme a pas l'importància que se li foguèt autrejat istoricament e qu'i a tanben d'autres factors que son mai determinants a l'ora de bastir lo vertadièr lideratge.^[2]

• Líder autocratic
• Líder democratic
• Líder laissez faire
• Líder paternalisme
• Líder carismatic

Lo Lideratge de gestion: procediment mejans que se dirigisson las activitats del trabalh d'una equipa per i influir. Aquela definicion a quatre implicacions importantas.

D'en primièr, lo lideratge implica d'autras personas, los collaborators o seguisseires. Los membres de l'equipa de trabalh, donada son enveja per acceptar los òrdres del líder, ajudan a definir la posicion del líder e permeton que passa pel procediment de lideratge; s'i aja pas degun a qui comandar, las qualitats de lideratge serián pertinents.

En segond, lo lideratge compòrta una distribucion inegala del poder entre los líders e los membres de l'equipa de trabalh. Los membres de l'equipa an un cèrt poder; pòdon donar forma, e realizar, las activitats del grop de diferents biais. Pasmens, de biais general, lo líder aurà mai de poder suls autres e es el que decidís çò que cal far.

En tresen, lo lideratge es la capacitat per utilizar las diferentas formas del poder per influir dins la conducha dels collaboradors.

Lo quatren es la combinason dels tres primièrs, mas reconeis que lo lideratge es question de valors e principis de la persona qu'es líder.

Tres tipes de lideratge que se fan referéncia a de formas variadas d'autoritat:

• Líder carismatic: es aquel qu'a la capacitat de generar entosiasme. Es elegit coma líder per son biais de donar d'entosiasme als sieus seguisseires.

• Líder tradicional: es aquel qu'ereta lo poder per costuma o per una carga importanta, o qu'aperten a un grop familial d'elèit qu'a agut lo poder dempuèi fa de generacions. Exemples: un regne.

• Líder legitim: Se poiriá considerar "líder legitim" e "líder illegitim". Lo primièr es aquela persona qu'aquerís lo poder mejans de procediments autorizats per las nòrmas legalas, alara que lo líder illegitim es aquel qu'aquerís son autoritat amb illegalitat. Lo líder illegitim pòt pas se considerar líder, qu'una de las caracteristicas del lideratge es justament la capacitat de convocar e convéncer, alara un "lideratge mejans la fòrça" es pas líder que d'entre autras causas li manca de lideratge. Es una contradiccion, per se que sonque se pòt destriar un líder es qu'aja de seguisseires: sens seguisseires i a pas de líder.

Lo mot "lideratge" pòt significar un grop collectiu de líder, o pòt significar de caracteristicas especialas d'una figura celèbra (coma un eròi). Existisson tanben d'autres usatges per aquela paraula, ont lo líder dirigís pas, mas que s'agís d'una figura de respècte (coma una autoritat scientifica, mercés a son trabalh, a sas descobèrtas, a sas contribucions a la comunitat). En mai del ròtle de prestigi que s'assòcia a líder inspiradors, un usatge mens utilizat de la paraula "lideratge" pòt designar d'entitats innovadoras, aquelas que pendent un periòde fa mòstre dins un domeni, que siá una entrepresa o produch que pren la primièra posicion dins qui que siá mercat.

Arieu definís lo líder coma "la persona capabla d'inspirar e n'associar d'autras amb un sòmi". Alara es tan important que las organizacions ajan una mission amb naut contengut transcendent, doncas qu'es un biais fòrça poderós d'enforçar lo lideratge sos caps.

I a una règla fondamentala dins lo lideratge qu'es la basa perque un bon líder, quin que siá, realiza un lideratge efectiu. La majoritat dels autors la nomenan la règla d'aur dins las relacions personalas, e es facila, simpla e fòrça efectiva: "places pas las personas a ta plaça: plaça-te a la plaça de las personas". Per resumir, del biais que tractas a las personas, elas te tractaràn.

L'autor Richard L. Daft, din son libre L'Experiéncia del Lideratge, definís lo lideratge coma: La relacion d'influéncia que se passa entre los líder e sos seguisseires, que las doas partidas pretendon mejans el arribar a de cambiaments e de resultats reals que rebaton las intencions que partejan. Los elements basics d'aquela definicion son: líder, influéncia, intencion, responsabilitat, cambiament, intencion partejada e seguisseires.

L'ensagista Cyril Levicki, dins son libre Lo gèn del lideratge, prepausa l'existéncia de sèt tipe de líder:^[3]

• Líder carismatic: Atenh de grandas avançadas estrategicas dins l'obtencion dels objectius organizacionals davant una situacion optimala, alara que davant de situacions mai criticas gerís de solucions coerentas, tendent a prene fòrça temps dins una planificacion de nauta qualitat. Los líders qu'an aquel estil an fòrça dificultat per interagir amb las personas qu'an de motivacion per d'acompliment fòrça elevat.

• Líders d'intelligéncia superiora: son domeni mai propici es quand las organizacions s'encargan de personas fòrça qualificadas, atenhent atal de transaccions amb de resultats d'excelléncia. Mòstran un grand reget e se senton pas ben davant l'afrontament sul mercat dels produches populars de bassa valor e una granda dependéncia cap sa marca. En consequéncia aquel tipe de líder d'intelligéncia superiora admira l'intelligéncia d'autras personas. Los líders qu'an una granda empatia, refusan totalament aqueles qu'an una intelligéncia superiora.

• Cap autocratic: Subretot eficient en moments de crisi, que sentís pas lo besonh de se pausar tròp de questions. A de dificultats per s'adaptar als scenaris organizacionals quand sos actors an de nauts nivèls educatius e sas grandas qualificats. Pasmens agisson amb capitada en diferentas situacions. Dins los païses qu'accèptan las diferéncias socialas s'i senton fòrça a lor aise.

• Líder pastor: fòrça sovent dins las organizacions amb una evolucion fòrça coerentas mas son ineficaces davant las crisis emergéncias que demandan de prene de decisions rapidas. Aquel tipe de líders se senton fòrça a lor aise dins las organizacions mercantilas de maximala estabilitat.

• General en cap o general de l'armada: realizan lor melhoras accions davant lo besonh de se preparar per la guèrra. Per contra, an sos pièger moments quand percebon que lo resultat de la guèrra se relèva benastruca. Son fòrça competents per la preparacion mas pas per conclure. Pensan qu'an pas besonh conclure, donat que sa cresença que se preparacion es tan bona que ganharián totjorn las batalhas.

• Líder de la reialtat: an sas melhoras oportunitats quand trabalhant dins d'organizacions fòrça ancianas e son de líder del mercat e s'adaptan pas a las organizacions ont los produchs an una demanda massissa. Aquel estil es pas recomandable per las organizacions, a causa de la dificultat de los desfar de son ròtle en consequéncia qu'es tròp per eles d'acceptar que son accion es pas la melhora.

• Líder natural: son accion resulta excellenta dins la majoritat de las circonstàncias, e subretot dins las corporacions mondialas de las marcas que se'n reconeis. An de dificultats per s'adaptar a las organizacions las operacions que son pas excessivament orientadas cap a las ventas. Se poiriá dire qu'aquel tipe de líder es çò de mès d'eficaç, qu'una de sas grandas abiletats es la motivacion que transmet als sieus seguisseires mai pròches que trabalhan de bon grat e mantenon satisfaches los accionaris.

Segon aquela classificacion, existisson diferents estils de lideratge:

• Líder autocrata: aquel líder assumís tota la responsabilitat de la presa de decisions, inicia las accions, dirigís, motiva e contraròtla lo subaltèrn.

• Líder entrepreneire: un líder qu'adòpta l'estil participatiu utiliza la consultacion per practicar lo lideratge. Delega pas son drech a prene de decisions finalas e soslinha de directivas especificas als subaltèrns, mas consulta sas idèas e d'opinions sus fòrça decisions que lors incombisson.

• Líder liberal: mejans aquel estil de lideratge, lo líder delega a sos subaltèrns l'autoritat per prene de decisions.

• Líder proactiu: aquel tipe de lideratge promòu lo desvolopament del potencial de las personas, coma un jardinièr s'ocupa e adoba son jardin.

• Líder ausard: aquel tipe de persona es capable de se ligar fòrça institucions e personas, persuasiu, critica, amb un agach positiu. A la capacitat de consultar las autras personas per après prene de decisions.

Classificacion mai frequents:

Segon la forma de son eleccion

• Lideratge formal: preseleccionat per l'organizacion.
• Lideratge informal: emergent del grop.

Segon la relacion entre lo líder e sos seguisseires

• Lideratge dictator: fòrça las sieunas idèas dins lo grop puslèu que de permetre los autres integrants de venir responsables, los permetent d'èsser independents. Es inflexible e li agrada ordenar. Destrusís la creativitat dels autres.
• Lideratge autocratic: lo líder es l'unic dins lo grop que pren las decisions sul trabalh e l'organizacion del grop, sens aver a las justificar en pas cap de moment. Los critèris de valor utilizats pel líder son pas coneguts pel rèsta del grop. La comunicacion es unidireccionala: del líder al subordinat.
• Lideratge democratic: lo líder pren de decisions après valorizacion de la discussion del grop, mercejant las opinions dels sieus seguisseires. Los critèris de valor e las nòrmas son explicits e clars. Quand cal resòlvre un problèma, lo líder ofrís diferentas solucions, entre las quals lo grop deu causir.
• Lideratge onomatopeïc: lo líder, a l'encòp que sosca sul projècte que deu mòure lo grop liderat cap al sieu objectiu desirat, s'exprimís mejans de simples onomatopèias verbalas que favorisson notablament l'entosiasme del grop.
• Lideratge paternalista: ten fisança al sieus seguisseires, pren la màger partida de las decisions fasent de recompensas e de castigs a vegada. Son prètzfach consistís en que los trabalhadors trabalhen mai e melhor, los incentivant, los motivant afogant prometent d'eventuals prèmis se atenhon l'objectiu.
• Lideratge liberal (laissez faire): lo cap adòpta un ròtle passiu, abandona lo poder a las mans del grop. En cap de moment jutja pas ni evalua los apòrts dels autres membres del grop. Los membres del grop gaudisson de totala libertat, e comptan amb l'ajuda del líder sonque se o sollicitan.

Segon lo tipe d'influéncia del líder suls subordonats

• Lideratge transaccional: los membres de l'equipa reconeisson lo líder coma autoritat e coma líder. Lo líder provesís los mejans coma valids per l'equipa de trabalh.
• Lideratge transformacional o carismatic: lo líder a la capacitat de modificar l'escala de valors, las actituds e las cresenças dels collaborators. Las principalas accions d'un líder carismatic son: de divergéncias amb l'establit e de desirs de cambiaments, proposicion d'una novèla alternativa amb capacitat d'afogar e de convéncer sos collaboradors, e l'usatge de mejans non convencionals e innovants per aténher lo cambiament e èsser capabla d'assumir de riscs personals.
• Lideratge autentic: es aquel líder que se concentra a se liderar d'en primièr d'esperel. Es un líder amb fòrça autoconeissença, de sangfreg, d'esperit, de compassion e generós. Solament un còp se lidera lo sieu esperit se pòt liderar los autres.
• Lideratge lateral: se realiza entre de personas del meteis reng dins una organizacion o un organigrama o se pòt tanben definir coma lo procediment d'influir las personas del meteis nivèl organizacional per aténher d'objectius en comun amb l'organizacion.
• Lideratge dins lo trabalh: dins los afars evalua doas caracteristicas importantas dins los executius, amb l'intencion de verificar la capacitat de dirigir: d'un costat, l'aptitud e, per un autre, l'actitud. La primièra s'obten per l'aprendissatge de metòdes e procediments nòus; per exemple, la capacitat de realizar un bilanç, de liquiditats, l'amainatjament de las installacions o un plan de marqueting. Mas mai sovent aquelas coneissenças son pas aplicablas, que los gerents mancan d'una bona actitud, es a dire, d'un compòrtament adequat per ensajar d'implementar aqueles metòdes. Entre las actituds mai apreciadas e necessàrias i a l'abiletat de lideratge, la quala se pòt s'aprene mas que, segon fòrça autors, ten de la personalitat individuala. Cossí saber se sèm conformats per èsser líder e, en cas contrari, cossí desvolopar aquelas abiletats en nosautres ? Es un tèma de grand debat e d'estudi, mas es necessari de descobrir s'avèm quicòm per èsser líder e çò que nos mancan per i capitar.

Autres classificacions

Una classificacion de la tipologia del lideratge es aquela formala, que representa la direccion d'un grop de trabalh de forma oficiala o designada; una autra de mens evidenta es la reconeissença pels membres de l'institucion d'un biais informal qu'a una granda influéncia, mas d'un biais liure, sens tòca lucrativa e de forma carismatica. Dins los estudis sociologics de desvolopament comunautari per apreciacion participativa, aquelas personas son las claus pel trabalh de terren. Dins los ans 1970, diferents sociològs espanhòls estudièron lo tèma del ròtle dels 'líders informals', coma un tèma fòrça important de la sociologia organizacionala.

Lo lideratge pòt tanben se classificar atal:

• lideratge individual (exemple de seguir)
• Lideratge executiu (planificacion, organizacion, direccion e contraròtle d'un projècte)
• Lideratge institucional
• Lideratge consensual

Quand lo lideratge es necessari, mai sovent al burèu, dins una organizacion, parlam de líders formals. Atal, aquel líder cal aver cèrtas capacitats: abiletat de comunicacion, capacitat organizatritz e eficiéncia administrativa, causa qu'equival a dire qu'un bon líder es una persona responsabla, comunicativa e organizada; un bon líder es aquel qu'a l'abiletat de recebre e escotar sempre.

La Credibilitat: La Basa del Lideratge Reüsit

Segon los autors del libre, « La Credibilitat: Com es guanya, es perd, i perquè la gent la reclama », la clau del lideratge reüssit se basa dins la credibilitat. La credibilitat se definís coma aver la qualitat d'èsser credibla o semblar vertadièr. La credibilitat es importanta per quin líder que siá, doncas que las personas son mai dispausadas a seguir qualqu'un se pòdon creire çò qu'aquela persona ditz e fa. Cal remembrar que i a una granda diferéncia entre direccion e lideratge.

I a sièis disciplinas que son clau per èsser credible:

1. Se descobrir a se meteis

2. Apreciar los membres

3. Afirmar de valors partejadas

4. Desvolopar las capacitats

5. Servir una intencion

6. Sosténer l'esperança

Las Quatre Estrategias del Lideratge Efectiu

Warren Bennis, autor del libre « Leaders: The Strategies for Taking Charge », introdusís quatre estrategias fondamentalas pels líders que cercan l'efectivitat:

1. La vigilància mejans la vision - Un líder cal captar l'atencion dels collaboradors mejançant una vision clara e simpla.

2. Lo sens mejans la comunicacion - Un líder cal crear de sens sus sa vision mejans una comunicacion clara e concisa.

3. La fisança mejans lo posicionament - Un líder cal transmetre fisança als sieus collaboradors mejans lo posicionament estrategic de sas accions.

4. L'utilitat d'esperel - Per arribar a motivar los collaboradors, un líder cal d'en primièrs se conéisser d'esperel.

1. ↑ Landolfi, Hugo.
2. ↑ Ana Polo.
3. ↑ Levicki, C. (1998): The Leadership Gene: The Genetic Code of a Lifelong Leadership Career

• Bennis, Warren E Burt Nanus. "Leaders: The Strategies for Taking Charge". New York: Harper & Row, 1986.
• Richard L. Daft <<La experiència del liderazgo>>. Cengage learning. Tresena edicion
• Kouzes, James M. y Posner. <<Las Seis Disciplinas” La Credibilidad: Como se gana, se pierde, y porque la gente la reclama>>. Jossey-Bass Publishers. San Francisco.1993. pp. 51
• Sergio Vadillo Bueno. "Empresas Exitosas, Personas Exitosas. Secretos De l'Entrepresa Triunfadora" (Mexic, Editoriala Trillas S.A. de C.V., ISBN 978-607-170945-5 )