populus
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈpɔ.pʊ.lʊs/
- Etimologia: [1,2] Del protoitàlic *poplos («exèrcit»), forma reiterada del protoindoeuropeu *ple- («ocupació, assentament humà»). [3] Del protoindoeuropeu *pa(m)p- («unflar, créixer»).
Nom
[modifica]populus m. (genitiu populī)
- nació, poble
- Amicitiam populi Romani sibi ornamento et praesidio, non detrimento esse oportere, atque se hac spe petisse.[1]—(traducció: «Que l'amistat del poble romà sigui mostra d'ornament i de garantia, no un detriment, i que sigui volguda amb esperança.»)
- gent, ciutadans
- pollancre, àlber
- Populi tria genera: alba ac nigra et quae Libyca appellatur.[2]—(traducció: «Se'n coneixen tres tipus de pollancre: l'àlber, el negre i el trèmol.»)
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | populus | populī |
| Vocatiu | popule | populī |
| Acusatiu | populum | populōs |
| Genitiu | populī | populōrum |
| Datiu | populō | populīs |
| Ablatiu | populō | populīs |