planeta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɫəˈnɛ.tə/ⓘ
	balear /pɫəˈnə.tə/, /pɫəˈnɛ.tə/
Occidental:	/pɫaˈne.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: Del llatí planēta, segle XIV, del grec antic πλᾰνήτης ‎(planḗtēs, «vagabund») en oposició als estels fixos.

planeta m. ‎(plural planetes)

1. Astre esfèric que orbita al voltant d'una estrella.

• planetari

• ser d'un altre planeta = ser molt diferent
• planeta inferior

planeta f. ‎(plural planetes)

1. (antic) planeta m.
2. destí, predestinació
3. Forma diminutiva de plana.

• Síl·labes: pla·ne·ta (3)
• Anagrama: aplaten

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /plaˈne.ta/

Americà: alt /plaˈne.t(a)/, baix /plaˈne.ta/

• Rimes: -eta

planeta m. ‎(plural planetas)

1. planeta

• Síl·labes: pla·ne·ta (3)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /plaˈneː.ta/
• Etimologia: Variant de planētēs, del grec antic πλᾰνήτης ‎(la, «vagabund»), originalment en plural.

planēta m. ‎(genitiu planētae)

1. planeta