plac

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɫak/
• Rimes: -ak

plac

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de plaure.

plac

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de placar.

• placo, plaque, plaqui

• Síl·labes: 1
• Anagrames: Calp ^(revers), clap

• Pronúncia: /plat͡s/
• Etimologia: De l'alemany Platz.

plac m. inan.

1. plaça

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre plac
• Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre plac
• Per a més informació vegeu l'entrada al dict.com sobre plac