escaiola
Potser volíeu: escaiolà
Català
[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /əs.kəˈjɔ.ɫə/ Occidental: nord-occidental /es.kaˈjɔ.ɫa/ valencià /es.kaˈjɔ.ɫa/, /es.kaˈjɔ.ɫɔ/ Informal: nord-occidental /as.kaˈjɔ.ɫɛ/
- Rimes: -ɔla
- Etimologia: [1] Del romandalusí ´iškaylûla, diminutiu de l'aragonès escalla, del llatí scandula («espelta petita»), segle XVIII.
- Etimologia: [2] De l’italià scagliuola, diminutiu de scaglia («escata»), segle XIX.
Nom
[modifica]escaiola f. (plural escaioles)
- Planta de la família de les gramínies amb fruits emprats com a aliment per als ocells de gàbia (Phalaris canariensis).
Traduccions
[modifica]Nom
[modifica]escaiola f. (plural escaioles)
- Pasta de guix i aiguacuit utilitzada en escultura i decoració, com a revestiment en construcció o per endurir embenatges.
Relacionats
[modifica]- (construcció) estuc
Traduccions
[modifica]Pasta de guix i aiguacuit
Verb
[modifica]escaiola
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de escaiolar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb escaiolar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: es·ca·io·la (4)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC
Categories:
- Derivats del romandalusí al català
- Derivats de l'aragonès al català
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XVIII
- Derivats de l'italià al català
- Substantius femenins en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes