bara

bara m. ‎(plural baras o bares)

1. forma alternativa de bare

   «Mariner qui tocarà iradament son senyor és perjur e bara e deu ésser pres en persona et perdre tot quant ha.» (Llibre del Consolat de Mar, 1385)

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

• Etimologia: Segurament de l'adjectiu bar (‘nu, descobert’), del mateix suec antic bar. Primera atestació 1614. La formació és anàloga a adverbis com lika (‘de la mateixa manera’) i mera (‘més’). Cognat amb el danès bare i el noruec bokmål bara. Compareu amb l'anglès bare i l'alemany bar.

bara

1. només, solament

   De arbetar bara två timmar ― Només treballen dues hores

   bara en vecka ― només una setmana

• endast (més formal)
• blott