albercoc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫ.βərˈkɔk/, occidental /aɫ.beɾˈkɔk/^ⓘ
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: De l'àrab الْبَرْقُوق ‎(al-barqūq, «les prunes»), segle XIV, del grec bizantí βερικοκκίᾱ ‎(berikokkíā, «albercoquer»), del grec antic πραικόκιον ‎(praikókion, «albercoc»), del llatí tardà persica praecocia ‎(literalment «préssecs primerencs (precoços)»).

albercoc m. ‎(plural albercocs)

1. Fruit de l’albercoquer, comestible, en forma de drupa, de pell vellutada i de color groc ataronjat.

• ésser albercoc - ésser ximple

• abercoc (dialectal, tortosí, valencià septentrional, valencià meridional)
• abrecoc (dialectal, gironí, nord-occidental, valencià septentrional)
• abricoc (dialectal, gironí, nord-occidental, valencià septentrional)
• abricot (dialectal, septentrional)
• albericoc (dialectal, pallarès, ribagorçà)
• ambercoc (dialectal, central, valencià meridional)
• aubercoc (dialectal, balear, tarragoní, nord-occidental)
• barracoc (alguerès)
• mercoc (dialectal, penedesenc, igualadí)
• ubercoc (dialectal, central, menorquí, eivissenc, valencià meridional)

• Síl·labes: al·ber·coc (3)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català