a-

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə/, occidental /a/
• Homòfon: a
• Etimologia: [1] Del llatí ad. [2] Del grec antic ἀ- ‎(a-).

a-

1. Prefix verbalitzador que indica una actualització (fer o posar una cosa o qualitat)
2. Prefix privatiu adjectival amb el significat de «no» o «sense».

• Sempre és àton no formant cap accent secundari.
• Forma verbs adjuntant-lo a un nom, adjectiu o adverbi. Adjuntat a verbs intransitius dóna un verb transitiu o pronominal.
• Amb valor negatiu, l’article femení precedent es pronuncia separat per evitar homofonia amb l’antònim. Tradicionalment escrit sense apostrofar, actualment s’admet seguir les regles generals d’apostrofació però mantenint la pronúncia separada: la simetria, la asimetria/l’asimetria.

• Com a prefix privatiu adjectival pren la forma an- davant vocal o hac.
• Com a prefix verbal pren la forma as- davant essa.

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Etimologia: [1] Del llatí ad. [2] Del grec antic ἀ- ‎(a-).

a-

1. esdevenir, fer-se

   brute → abrutir

2. negació

   chromatique → achromatique

• Etimologia: [1] Del llatí ad. [2] Del grec antic ἀ- ‎(a-).

a-

1. esdevenir, fer-se

   dolce ‎(«dolç») → ‎addolcire ‎(«endolcir»)

2. negació

   biosi ‎(«vida») → ‎abiosi ‎(«absència de vida»)

• En el primer cas, es duplica la consonant: addolcire; accadere, etc.