Plini el Vell

Plini el Vell

Gravat de Plini el Vell
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Novum Comum (Antiga Roma) (en) ,  dècada del 20 dC
Mort	Estàbia (Antiga Roma),  79 dC (49/59 anys)
Ocupació	Escriptor, historiador, naturalista, militar, poeta, filòsof, historiador de l'art, funcionari i comandant militar
Els drets d'autor han expirat

Gai Plini Segon [Gaius Plinius Secundus] (Como, ~24 dC — Stabia, 24 d'agost de 79), conegut amb el nom de Plini el Vell, fou un escriptor romà.

• Els béns no compensen els mals, tot i ésser iguals en nombre.^[1]

(en llatí) Nullum esse librum tam malum ut non aliqua parte prodesset.

Correspondència amb Trajà. Llibre III, § 5.

Frase de Plini el Vell, recollida per Plini el Jove

• Els béns no compensen els mals, tot i ésser iguals en nombre.^[1]

(en llatí) Bona malis paria non sunt, etiam pari numero.

Història natural. Llibre VII, § 41.

• No hi cap mortal que sigui feliç.^[1]

(en llatí) Mortalium nemo est felix.

Història natural. Llibre VII, § 41.

• No hi ha joia que valgui la pena més petita.^[1]

(en llatí) Nec laetitia ulla minimo maerore pensanda.

Història natural. Llibre VII, § 41.

• Quanta gent s'ha perdut per la prosperitat!^[1]

(en llatí) Quam multos bona perdidere!

Història natural. Llibre VII, § 41.

• Cap mortal no és savi tothora.^[1]

(en llatí) Nemo mortalium omnibus horis sapit.

Història natural. Llibre VII, § 131.

• En contemplar-la, la natura m'ha convençut que res del que ens en podem imaginar no és increïble.^[1]

(en llatí) Mihi contuenti sempre suasit rerum natura nihil incredibile existimare de ea.

Història natural Llibre XI, § 2.

• La naturalesa humana és àvida de novetat.^[1]

(en llatí) Est natura hominum novitatis avida.

Història natural. Llibre XII, § 11.

• No hi ha cap plaer que per la freqüència no generi fàstig.^[1]

(en llatí) Nulla est voluptas quae non assiduitate fastidium parit.

Història natural. Llibre XII, § 40.

• A cadascú li agrada el que és seu.^[1]

(en llatí) Suum cuique placet.

Història natural. Llibre XIV, § 8.

• En el vi hi ha la veritat.^[2]

(en llatí) Tunc animi secreta proferuntur volgoque veritas iam attributa vino est.

Història natural. Llibre XIV, § 141.

• La dissort és un altre mestre.^[1]

(en llatí) Magister alius casus.

Història natural. Llibre XVII, § 101.

• El vi ofusca la saviesa.^[1]

(en llatí) Sapientia vino obumbratur.

Història natural. Llibre XXIII, § 41.

• No hi ha mal que no tingui algun bé.^[1]

(en llatí) Malum alienum cave gaudium facias tuum.

Naturalis Historia. Llibre XXVII, § 9.

• El millor és gaudir de la insensatesa dels altres.^[3]

(en llatí) Optimum aliena insania frui.

Història natural. Llibre XXVII, § 31.

• Res no convé menys que conrear excel·lentment un camp.^[3]

(en llatí) Nihil minus expedit quam agrum optime colere.

Història natural. Llibre XXVIII, § 36.

• Cap dia sense una ratlla.^[1]

(en llatí) Nulla dies sine linea.

Història natural. Llibre XXXV, § 84.

Frase atribuïda al pintor Apel·les

• Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129. 
• Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.