Volvo Ocean Race

Volvo Ocean Race

Tipus	esdeveniment esportiu recurrent
Esport	vela
Localització  i  dates
Localització	Alacant (l'Alacantí) 38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O / 38.3453°N,0.4831°O / 38.3453; -0.4831
Estat	Suècia
Vigència	1973 –
Altres
Lloc web	volvooceanrace.com…

La Volvo Ocean Race (antigament coneguda com a Whitbread Round the World Race) és una cursa de vela al voltant del món, que es disputa cada quatre anys. El seu nom és deu al seu patrocinador, l'empresa de cotxes Volvo. La cursa s'inicia, tradicionalment, a Anglaterra al mes de setembre.

El 1972, la companyia anglesa Whitbread i la British Royal Naval Sailing Association arribaren a un acord per crear una regata global al voltant del món, que rebé el nom de Whitbread Round the World Race. Les edicions disputades han estat:

La primera cursa s'inicià a Portsmouth, Anglaterra el 8 de setembre de 1973. Disset vaixells de diverses mides hi van prendre part. Durant la cursa, tres mariners caigueren al mar i moriren: Paul Waterhouse, Dominique Guillet i Bernie Hosking.

El més petit vaixell mexicà Sayula II, capitanejat per Ramon Carlin, fou el vencedor final de la competició amb un temps compensat de 133 dies 13 hores; temps real 152 dies [1]. En temps compensat també hauria guanyat la segona etapa.

El 27 d'agost de 1977, 15 iots salparen de Southampton sota un fort vent i pluja en l'inici de la segona edició de la competició.

El Flyer, dissenyat per Sparkman & Stephens i capitanejat per Cornelius van Rietschoten fou el vencedor de la cursa. Tots 15 iots acabaren la cursa de 26.780 milles nàutiques (50.000 km) de recorregut.

El 8 d'agost de 1981 29 iots sortiren de Southampton en la nova edició d'aquesta prova.

El Flyer, dissenyat per German Frers i capitanejat per Cornelius van Rietschoten, vencedor del 1977-1978, guanyà la cursa tant en temps real com compensat. Només 20 vaixells arribaren a la meta.

El 28 de setembre de 1985 15 iots sortiren de Southampton en la nova edició d'aquesta prova.

L'Esprit d'Equipe, capitanejat per Lionel Péan vencé la prova en temps compensat, amb 111 dies 23 hores. Phillips Innovator fou segon i Fazer Finland tercer. L'UBS Switzerland havia estat el primer en temps real, seguit del Lion New Zealand.

Com és habitual, la cursa es disputà en diverses categories. Per primer cop, un vaixell format íntegrament per dones, el Maiden, capitanejat per Tracy Edwards participà en la prova, realitzant una bona prova. Un altre vaixell, el Creighton's Naturally sofrí greus problemes i dos dels seus tripulants van caure al mar, morint un d'ells. [2] Arxivat 2007-05-26 a Wayback Machine..

L'Steinlager 2 de Peter Blake guanyà la cursa fàcilment, vencedor, també, a totes les etapes. La classificació final fou:

Per la cursa de l'edició 93-94 foren incloses noves categories, com la W60 o la Maxi i com és habitual s'aplicaren temps de correcció pels diferents handicaps.

La classificació final fou:

En aquesta edició tots els iots pertanyien a la classe W60 i s'adoptà una classificació per punts en lloc de l'antiga per temps. A més, s'augmentaren el nombre d'etapes fins a 9. Volvo patrocinà per primer cop la prova, la qual adoptà el nom Whitbread 'round the world race for the Volvo Trophy. Només hi prengueren part deu embarcacions.

La classificació final fou:

* Toshiba fou patronejat originalment per Chris Dickson, essent acomiadat després de la primera etapa. Hans Bouscholte també fou reemplaçat per Roy Heiner. L'America's Challenge abandonà abans de començar la segona etapa per motius financers.

La temporada 2001-2002, el nom de la prova adoptà per primer cop el nom del patrocinador, Volvo, adoptant Volvo Ocean Race. Nous finals d'etapa van ser inclosos a Alemanya, França i Suècia, els principals mercats de l'empresa a Europa. També es modificà el sistema de puntuació per fer la prova més competitiva fins a la darrera etapa.

A l'etapa tercera, els iots s'uniren a la clàssica Regata Sydney Hobart que s'inicia el dia de Sant Esteve.

La classificació final fou:

El 2005-2006, la cursa s'inicià per primer cop fora del Regne Unit. També s'usà un nou tipus de vaixell, el Volvo Open 70.

La cursa, de 31.000 milles nàutiques (57.000 km) de distància i vuit mesos de durada, fou dividida en nou etapes. El primer classificat de cada etapa obtenia 7 punts, el segon 6, etc. A més, la competició tenia petites curses d'un dia als voltants dels ports d'arribada. El primer d'aquestes curses obtenia 3.5 punts, el segon 3, etc. També es puntuaren uns passos intermedis en algunes etapes, anomenats gates, amb 3.5 punts, etc. Aquestes competicions suposaven el 20 per cent de la puntuació total de la cursa. A la setena etapa hi va morir Hans Horrevoets, neerlandès del vaixell ABN AMRO TWO. Un accident en el vaixell espanyol Movistar provocà que la tripulació abandonés el iot el 20 de maig de 2006.

La classificació final fou:

El 17 de juny del 2006, s'anuncià la pròxima edició de la cursa que sortirà de la ciutat d'Alacant, País Valencià, a finals del 2008.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volvo Ocean Race

• Web oficial de la Volvo Ocean Race Arxivat 2009-12-26 a Wayback Machine.
• Volvo Ocean Race a National Geographic