Vés al contingut

Varg Vikernes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVarg Vikernes

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nb) Kristian Larsson Vikernes Modifica el valor a Wikidata
11 febrer 1973 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Bergen (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSalom Modifica el valor a Wikidata
ReligióOdinisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, guitarrista, youtuber, autor de jocs de taula, escriptor, bloguer, bateria, compositor, productor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Mayhem (1992–1993)
Burzum (1991–)
Old Funeral (en) Tradueix (1989–1991) Modifica el valor a Wikidata
GènereDark ambient, thrash metal, death metal i black metal Modifica el valor a Wikidata
MovimentUltranacionalisme Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaCount Grishnackh Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBaix elèctric, instrument de teclat, instrument de percussió, sintetitzador, veu i guitarra elèctrica Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDeathlike Silence Productions Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeMarie Cachet (2007–) Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perincendi
assassinat (1993)
odi ètnic (2014) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
10 agost 1993homicidi d'Euronymous Modifica el valor a Wikidata
Lloc webburzum.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1666216 TMDB.org: 146542
X: vargvik43487720 Musicbrainz: 98f99ce2-245f-4c6f-8aa9-02914c86039e Songkick: 3909301 Discogs: 354942 Allmusic: mn0001415833 Modifica el valor a Wikidata

Varg Vikernes (Bergen, 11 de febrer de 1973) nom artistic de Louis Cachet[1] (nascut amb el nom de Kristian Vikernes), és un músic i escriptor noruec més conegut pels seus primers àlbums de black metal i les seves posteriors condemnes penals. Els seus primers quatre discos, publicats amb el nom de Burzum del 1991 al 1994, el van convertir en una de les figures més influents del black metal.[2][3][4] El 1994 va ser condemnat per assassinat i incendis i, posteriorment, va complir 15 anys de presó.[5]

Nadiu de Bergen, Vikernes va començar a tocar la guitarra a l'edat de 14 i va formar la seva primera banda, Kalashnikov, el 1989.[6] Després de fundar Burzum, esdevingué part de l'escena de black metal noruec dels primers anys. El 1992 Vikernes, juntament amb altres membres de l'escena, va ser sospitós d'haver cremat fins a quatre esglésies cristianes a Noruega. Vikernes no va admetre la seva responsabilitat en les accions, encara que hi va donar suport.

Del 1992 al 1993, Varg enregistraria les pistes de baix elèctric per l'àlbum debut de Mayhem De Mysteriis Dom Sathanas.

L'agost de 1993, Vikernes va apunyalar fatalment Euronymous el guitarrista de Mayhem durant un altercat a l'apartament d'Euronymous. Varg seria arrestat poc després. El maig de 1994, Vikernes va ser condemnat per assassinat en primer grau, crema d'esglésies i possessió d'explosius. Vikernes va dir que l'assassinat era en defensa pròpia i infructuosament va argumentar perquè se li reduís el càrrec d'assassinat en primer grau pel d'homocidi voluntari. Va ser sentenciat a 21 anys dins presó, la pena màxima sota la llei noruega. Durant el seu empresonament, Vikernes va llançar el Norwegian Heathen Front,[7] va publicar dos llibres, i també un parell d'àlbums de música ambiental amb el nom de Burzum.[8] El 2009, va ser alliberat,[9][10] i poc després es va traslladar a França amb la seva muller i fills, on ha continuat escrivint i component música. Va iniciar també una activitat de video blogger amb un canal de YouTube ThuleanPerspective, que seria eliminat poc després.[11]

Descrit per Sam Dunn com el "músic de metall més notori de tots els temps",[12] Vikernes quedà com un personatge polèmic pels seus delictes així com les seves visions polítiques i religioses. Va promoure visions que combinaven l'Odinisme i el nazisme esotèric, i amb un nacionalsocialisme declarat obertament a finals dels anys 90. De llavors ençà ha anat modulant la seva ideologia i associant-se a moviments però la crítica el continua etiquetant com a ultradretà. Vikernes ha anomenat les seves creences "Odalism" i defensa un "presocietat pagana europea industrial", oposant-se al Cristianisme, l'Islam, el judaisme, el capitalisme, el socialisme i el materialisme.[13]

Biografia

[modifica]

Orígens i infantesa

[modifica]

En les entrevistes impreses el 1998 al llibre Lords of Chaos, Vikernes parla dels seus orígens i infantesa. Lord of Chaos també inclou una entrevista amb la seva mare, Helene Bore (el llibre i un diari que es mostra entre les pàgines del qual l'anomenen amb el nom de Lene,[14] mentre que Vikernes a la seva pàgina web pròpia utilitza el nom Helene).[15] En una entrevista del 2004, Vikernes digué que la seva mare "treballava en una gran empresa petroliera". El seu pare era un enginyer d'electrònica, i el seu germà més gran un enginyer civil.[16][17]

En el llibre Lord of Chaos, a l'entrevista amb Vikernes aquest recorda que quan tenia 6 anys, la família Vikernes es va traslladar un any a Bagdad (Iraq), perquè "el pare treballava per Saddam Hussein" i desenvolupà un programa d'ordinador pel règim.[18] En aquell moment no hi havia cap lloc disponible a l'escola anglesa de Bagdad, i el jove Vikernes va anar a una escola elemental iraquiana durant aquest temps. Segons l'entrevista, Vikernes aquí va descobrir la "consciència sobre els assumptes racials".[16] El càstig corporal era molt comú a l'escola, i en més d'una ocasió, Vikernes va tenir alguna "baralla" amb un mestre i li va cridar "mico". Però Vikernes va percebre que els mestres "no van gosaven colpejar-lo perquè era blanc".[16] La mre de Vikernes recorda com "van estar un any a Iraq" i que "els altres nens de la seva classe acabaven bufetejats pels metres, mentre que ell (Varg) no".[19] Esmentà que això va crear problemes, però generalment "no tenia cap explicació clara" de com Varg va desenvolupar les seves visions polítiques.[20]

Quan se li preguntà sobre el seu pare, Vikernes declarà que "va tenir una bandera amb una esvàstica a casa".[18] Tanmateix, Vikernes sentia que el seu pare era un hipòcrita perquè es va preocupar quan va veure a Vikernes "sent un Nazi", mentre que ell també es veia "enutjós davant la gent de color que veia per la ciutat".[18] Sobre la seva mare, Vikernes declarà que era també "molt conscient amb les races", i que era molt temerosa també que Vikernes "anés a venir a casa amb una noia negra!".[21] Cap a l'any 1995, es diu al llibre Lords of Chaos en una entrevista, que Vikernes encara tenia una relació positiva amb la seva mare però amb "molt poc contacte" amb el seu pare.[18] També declarà que els seus pares eren divorciats; el pare de Vikernes els va abandonar uns "aproximadament 10 anys", el qual hauria estat el 1985, quan Vikernes tenia 11 o 12 anys.[18]

El llibre Encyclopedia of White Power i l'historiador Nicholas Goodrick-Clarke

Varg fou un aficionat a la música clàssica quan era un nen, de Tchaikovsky en particular, i Vikernes no començaria a escoltar heavy metal fins als 12 anys, citant Iron Maiden com la seva inspiració més gran.[22] Més tard va descobrir altres bandes de metall el so de les quals seria influent en la seva banda pròpia, com Kreator, Sodom, Celtic Frost, Bathory, Destruction, Judas Priest, Megadeth, Slayer, Pestilence, Deicide i Von.[22][23] Tot i que Venom és àmpliament considerat la influència primària en el black metal, Vikernes sempre ha negat ser influït per ells, així com ha definit la banda com "un acudit". Un cop va portar una samarreta de l’àlbum Black Metal de Venom per promoure el gènere, però va declarar més tard que se'n lamentava.[24]

Des d'una edat primerenca, Vikernes quedà fascinat profundament amb el reialme de ficció de la Terra Mitjana creat per J. R. R. Tolkien. El seu nom en l'escena musical, Grishnackh, l'agafà d'un dels orcs que apareix a Les Dues Torres, mentre que el nom per la seva banda Burzum, que significa "foscor," va ser agafat del text en Llengua Negra inscrit a l'Anell d'El Senyor dels Anells. La inscripció de l'anell diu "Ash nazg durbatulûk, ash nazg gimbatul, ash nazg thrakatulûk agh burzum-ishi krimpatul" o el que en català seria, "Un Anell per manar-los a tots, un per trobar-los. Un Anell per reunir-los a tots i a les tenebres lligar-los, a la terra de Mórdor, on s'estenen les ombres." A més, s'uní a la banda de death metal Old Funeral de Bergen, en la qual fou anomenat Uruk-Hai, nom agafat d'una mena d'orc que apareix a l'obra escrita de Tolkien.[6]

Inicis de la carrera musical

[modifica]

Vikernes va començar tocar la guitarra a l'edat de 14 anys.[25] I quan tenia 17 anys, Vikernes va entrar en contacte amb membres d'Old Funeral. Va tocar la guitarra amb ells durant 1990–1991 i participa en el seu EP Devorat Carcass abans de començar el seu projecte musical en solitari anomenat Burzum, i de seguida es va implicar en l'escena del black metal noruec de la primera onada. Durant 1992–1993, va enregistrar quatre àlbums com a Burzum.[26]

Vikernes declarà que per l'enregistrament dels seus primers àlbums va utilitzar una vella guitarra Westone, la qual va comprar el 1987 d'un conegut seu.[27] Va utilitzar la guitarra de baix més barata allà que va trobar en una botiga local, i va manllevar una caixa i timbals de bateria d'Old Funeral, la banda successora d'Immortal, i "un altre músic que vivia per allà".[27] Per Hvis lyset tar oss, va manllevar la caixa de bateria de Hellhammer, la mateixa que s'usaria per Hellhammer a l'àlbum De Mysteriis Dom Sathanas de Mayhem.[28] Va utilitzar un amplificador Peavey majoritàriament, però per l'enregistrament de Filosofem, va utilitzar l'amplificador del seu germà estèreo i alguns pedals de distorsió o fuzz.[27] Per les veus, el tècnic de so li hauria pogut proporcionar un micròfon de l'estudi, però ell va preferir utilitzar per Filosofem de forma intencionada, el pitjor micròfon que trobà, un que duia uns auriculars adhosats.[27] A la cançó "Dungeons of Darkness", va utilitzar un gran gong de Grieghallen, un espai de creació musical de Bergen, i que serví per produir el soroll de fons (Euronymous va participar clavant cops de puny a l'instrument de percussió).[27]

El 1992, Vikernes es va unir a la banda de black metal Mayhem, un any després que el membre de la banda Dead se suïcidés el 8 d'abril de 1991.[26] Vikernes va substituir el baixista Necrobutcher, que va deixar la banda després del suïcidi de Dead.

Vikernes es distancià anys després, però del seu passat en el black metal, afirmant que "havia quedat sota la influència d'un perdedor degenerat absolut, Øystein", i va culpar les seves accions passades i la seva degeneració per la influència negativa d'altres membres en l'escena. En una publicació de blog del 2020, Vikernes va escriure que des del principi tenia moltes diferències amb altres en l'escena del black metal; no els importaven les seves opinions polítiques ni la seva col·lecció de rifles, i ell va canviar les seves creences per adaptar-s'hi.[29]

Incendi de les esglésies

[modifica]
L'església de Stave Fantoft, restaurada el 1997.[30]

El 6 de juny de 1992, l'església de Fantoft Stave, datada del segle XII i considerada de rellevància en arquitectura històrica, va ser completament cremada per un incendi. La porta de l'EP Burzum Aske ("cendres") és una fotografia de l'església destruïda.[30] El gener de 1993, atacs incendiàris varen ocórrer en fins a set importants esglésies stave, incloent-hi un per la Nit de Nadal de 1992.[8] Vikernes va ser considerat culpable de diversos d'aquests casos: l'incendi i l'intent d'incendi de les esglésies d'Åsane i Storetveit a Bergen, l'incendi de la de Skjold a Vindafjord, i l'incendi de la Holmenkollen Capella a Oslo. També va rebre càrrecs per l'incendi de l'església de Fantoft Stave, tot i que el jurat no el va acabar de trobar culpable. Els jutges van qualificar d'això un error, però no van incriminar-lo del tot en el cas.[31]

En quells temps, els mitjans de comunicació varen informar que Vikernes va ser associat amb el satanisme teïsta.[32] En entrevistes més tardanes Vikernes, tot i que no admetia haver participat en els incendis, deia que no eren per motius satànics, sinó com a "revenja" per la dessacralització cristiana de les tombes vikingues i temples. Segons Vikernes, els incendis foren per l'aniversari de la primera ràtzia coneguda de viquings, o també anomenada Lindisfarne.[33][34] Vikernes reclamà que totes les cremes, excepte la de Stavanger foren executades per una sola persona.[35]

Article de Bergens Tidende

[modifica]

El gener de 1993, un article a un dels diaris més grans de Noruega, el Bergens Tidende, va portar l'escena de black metal en el focus dels mitjans de comunicació.[36] Dos amics de Vikernes el van entrevistar i varen portar l'entrevista al diari, esperant que la imprimirien.[36] A l'entrevista anònima, "Count Grishnackh" (Vikernes) va declarar haver cremat les esglésies i haver matat un home a Lillehammer.[36] La periodista de BT Finn Bjørn Tønder concertà una reunió amb Count Grishnackh amb l'ajuda dels amics. Els periodistes van ser convocats a un apartament i segons es digué advertits que serien disparats si la policia apareixia.[36] Allà, Vikernes i els seus companys van dir els periodistes que havien cremat les esglésies, o que sabien qui ho havia fet, i també que els atacs continuarien. Van declarar haver-ho fet per obra del diable i digueren: "La nostra intenció és estendre la por i el sentiment diabòlic [...] això és pel que estem parlant amb Bergens Tidende". Varen donar detalls als periodistes sobre els incendis que no havien estat publicats a la premsa, i BT va parlar amb la policia abans de publicar-lo, qui va confirmar aquests detalls.[36]

L'article va ser publicat el 20 de gener com a pàgina principal de BT. El títular fou "Vam Iniciar els Focs" i incloïa una foto de Vikernes, amb la seva cara majoritàriament amagada rere dos grans ganivets. En el moment de la publicació, però Vikernes ja havia estat arrestat. La policia el va localitzar anant a una adreça impresa en un full volant de Burzum.[36]

Segons Vikernes, l'entrevista anònima va ser planejada per ell i Euronymous. L'objectiu, digué, era per espantar la gent, promoure el black metal, i aconseguir més clients per la botiga Helvete.[37] En aquells temps, Burzum estava en procés de publicació d'Aske el seu nou mini-àlbum.[36] Alguns altres membres de l'escena foren també arrestats i interrogats, però tots varen ser alliberats per falta d'evidències.[36] Jørn Inge Tunsberg de Hades va dir que l'entrevista va tenir "conseqüències greus" pel que fa a la resta de l'escena i que ells no sabien que s'anava a concedir, ni que volgués "anar a dir res". Varen afegir també que estaven "sanguinàriament enutjats", i que i ell, Tunsberg, estava realment "enfadat".[38]

Rock Furore, una revista musical noruega va publicar una entrevista amb Vikernes el febrer de 1993. En ella Vikernes declarà sobre el sistema penitenciari: "És molt, massa maco el que hi ha aquí. No és un infern en absolut. En aquest país els presoners aconsegueixen un llit, lavabo i dutxa. És completament ridícul. Vaig preguntar la policia si em podien llençar dins una masmorra real, i també els va animar perquè utilitzessin la violència".[39] Vikernes seria alliberat el mes de març per falta d'evidències.[36]

Assassinat de Øystein Aarseth

[modifica]

A inicis de 1993, l'animadversió va sorgir entre Euronymous i Vikernes.[40] Després de l'episodi de Bergens Tidende, Euronymous decidí tancar Helvete a causa de l'enorme atenció policial i dels mitjans de comunicació que va patir el lloc.[41]

La nit del 10 d'agost de 1993, Vikernes apunyalà Euronymous fins a la mort al seu apartament d'Oslo. L'assassinat fou inicialment inculpat a un seguidor del black metal suec segons els mitjans de comunicació.[40] S'especulà que l'assassinat era el resultat d'una lluita de poder, una disputa financera sobre les publicacions de Burzum (Euronymous devia una gran suma de pagament en concepte de regalies a Vikernes), o un intent de "superar" l'apunyalament a Lillehammer comès per Faust el bateria d'Emperor.[41][42] Vikernes declararia que va matar Euronymous en defensa pròpia. Digué que Euronymous hauria provat d'atacar-lo amb una arma d'electroxoc, que el lligaria, i el torturaria fins a la mort mentre gravaria l'acte com una snuff movie.[43] Vikernes explicà que: "Si ell (Euronymous) ho hagués dit a tothom (que el mataria) no m'ho hauria pres seriosament. Però en canvi ell només ho va dir a un grup reduit d'amics, i un d'ells m'ho va explicar".[44] Digué també que Euronymous planejava utilitzar una reunió sobre un contracte no signat per fer-li l'emboscada.[44]

La nit de l'assassinat, Vikernes i Snorre "Blackthorn" Ruch varen conduir de Bergen fins a l'apartament d'Euronymous a Tøyengata (Oslo). Blackthorn presumptament es quedà al replà fumant mentre Vikernes va anar a l'apartament d'Euronymous al quart pis.[45] Vikernes va veure Euronymous a la porta i va anar a entregar-li un contracte signat que tenien pendent, però quan va fer un pas endavant i s'encarà a Euronymous, Euronymous va entrar en pànic i li va clavar una coça al pit.[31][43] Vikernes claims Euronymous ran into the kitchen to fetch a knife.[31][43] Vikernes declarà que llavors Euronymous va córrer a la cuina per agafar un ganivet.[31][43] El dos iniciaren una lluita i Vikernes apunyalà Euronymous fins a la mort. El seu cos va ser trobat en el replà del primer pis amb 23 ganivetades —dos al cap, cinc al coll, i 16 a la part posterior del cos. Vikernes declararia que l'apunyalada final fou al crani i que va ser tan potent que el ganivet va quedar enganxat i clavat al crani d'Euronymous, però cap evidència física o lesions del cos van donar suport la seva declaració.[46] Vikernes afirmà que la majoria de ferides d'Euronymous van ser causades per vidres trencats sobre els quals va caure Euronymous durant la lluita entre els dos.[31][43] Després de l'assassinat, Vikernes i Blackthorn van conduir de tornada a Bergen. En el camí, van parar a un llac on Vikernes va canviar-se la roba ensangonada.[31][43] La justificació de l'"autodefensa" seria posada en dubte per Faust, el bateria d'Emperor,[47] i Necrobutcher, el baixista de Mayhem en canvi creia que Vikernes va matar Euronymous a causa de les ja mencionades amenaces de mort.[48]

Blackthorn va declarar que Vikernes havia planejat l'assassinat d'Euronymous i que el pressionà perquè l'acompanyés. Va dir que l'estiu de 1993, ell va ser a punt d'estar ingressat en un hospital psiquiàtric però va fugir a Bergen i es quedà amb Vikernes. Blackthorn digué que sobre l'assassinat, "jo no estava ni a favor ni en contra d'ell. No m'importava una merda Øystein".[49] Vikernes, tanmateix, reclamà que no havia planejat l'assassinat i que Blackthorn el va acompanyar perquè volia mostrar a Euronymous alguns nous riffs de guitarra.[50] Vikernes digué que Blackthorn havia fet servir "una defensa [...] per assegurar-se que no el culparien a ell [per l'assassinat]".<[31]

The Blitz House, el qual Vikernes presumptament planejà fer volar pels aires el 1993.

Vikernes va ser arrestat el 19 d'agost de 1993 a Bergen.[41] La policia va trobar 150 kg d'explosius i 3.000 cartutxos de munició a casa seva.[51] Segons l'Encyclopedia of White Power, Vikernes "pretenia fer bolar pels aires la Blitz Hpuse, un enclavament de l'extrema esquerra i anarquista a Oslo", un pla que "era segons es digué encara en un estat molt prematur d'execució".[52] En un article al principi publicat el 1999, Kevin Coogan també va esmentar Vikernes al·legant que pretenia "destruir un centre punk antifeixista i squat anomenat Blitz House a Oslo", i va declarar que "Vikernes podria haver sentit que havia de matar abans a Euronymous, perquè aquest al ser 'Comunista" hauria pogut oposar-se als seus plans de bombardejar la Blitz House".[53] Vikernes va negar aquestes acusacions en una entrevista del 2009, dient que havia acumulat aquells explosius i munició "per tal de defensar Noruega si som atacats en qualsevol moment".[51]

Judici

[modifica]

El judici contra Vikernes començà el 2 de maig de 1994; i la defensa va ser representada per l'advocat Stein-Erik Mattsson.[54] Molts altres membres de l'escena black metal, incloent-hi Blackthorn i Faust, varen ser posats a prova, i alguns d'ells confessà els delictes en què s'havien implicat. Segons Lords of Chaos, "Vikernes disgustà pel fet que mentre ell ràpidament va aguantar un codi de silenci, altres van confessar".[55]

Durant el judici els mitjans de comunicació presentaren Vikernes com el "primer gran cas de la nació en cinquanta anys".[56] Al judici va ser declar que tant ell com Blackthorn, i un altre amic havien planejat l'assassinat. El tribunal va al·legar que aquesta tercera persona es quedà a l'apartament a Bergen, simulant fer-hi vida i que Vikernes i Blackthorn no havien abandonat l'apartament. Així aquesta tercera persona llogà pel·lícules, jugà a l'apartament, i fins i tot retirà diners de Vikernes amb la seva targeta de crèdit.[57]

El 16 de maig de 1994, Vikernes va ser sentenciat a 21 anys de presó (la pena màxima de Noruega) per l'assassinat d'Euronymous, l'incendi de tres esglésies, l'intentat d'incendi d'una quarta església, i pel robatori i emmagatzematge de 150 kg d'explosius.[37] Encara que Vikernes només confessà el robatori i emmagatzematge dels explosius, dues esglésies van ser incendiades el dia que es llegí la sentència de Vikernes, "presumiblement com a declaració de suport simbòlica".[55] Blackthorn, qui no hi havia participat en l'assassinat, ja que es quedà al baixant de l'escala fumant, va ser sentenciat a 8 anys de presó per ser un còmplice.[55]

El maig de 1994 també es va publicar l'àlbum de Mayhem De Mysteriis Dom Sathanas, al qual Euronymous hi tocà la guitarra elèctrica i Vikernes el baix elèctric.[58] Abans de la publicació, la família d'Euronymous demanà al bateria de Mayhem, Hellhammer, si podia treure les pistes de baix que varen ser enregistrades per Vikernes. Hellhammer va declarar "vaig pensar que seria apropiat que l'assassí i la víctima fossin a la mateixa gravació. Vaig donar la meva paraula que registraria de nou jo les parts del baix, però no ho vaig fer".[58]

Empresonament

[modifica]
Presó de Tromsø, on Vikernes va passar l'última part de la seva condemna.

Vikernes va complir sentència a les presons de Bergen, Tønsberg, Ringerike, Trondheim, i Tromsø.

Segons l'escriptor suec Matthias Gardell en el seu llibre Gods of the Blood, Vikernes va anunciar la creació del Norwegian Heathen Front (Norsk Hedensk Front) durant els seus primers anys a la presó.[59] Gardell ho definí com un grup neonazi paganista crescut en la internacional Pan-Germanic Heathen Front (Allgermanische Heidnische Front o AHF).[59] Segons Xavier Cattarinich, Vikernes era el "dirigent autoproclamat" del Norwegian Heathen Front i Goodrick-Clarke esmentà que Vikernes va subratllar "la seva funció com a cap del Norwegian Heathen Front amb l'escriptura del llibre Vargsmål.[52][7] El Norwegian Heathen Front, però negà que Vikernes ostentés cap càrrec. Segons els autors de Lords of Chaos, això pot haver estat per protegir-lo, ja que els presoners noruecs tenen prohibit liderar grups polítics. Amb tot, l'adreça postal relacionada amb l'organització era la mateixa que utilitzaria Vikernes a la presó, dins la qual se li feu "molt dur per ell [Vikernes] fer una feina eficaç" al capdavant de l'organització, ja que tota la correspondència era supervisada pel personal de presó.[60] Vikernes digué després que "mai havia format part o estat un membre de tals organitzacions. L'única organització de la qual es declarà membre fou Riksmålsforbundet" (La Societat per la Preservació del Noruec Estàndard Tradicional).[51]

El 8 d'abril de 1997, la policia noruega va detenir cinc neonazis a Hemnes. Segons la policia, els joves formaven part d'un autodenominat "Einsatzgruppe" i estaven tramant atacs contra personatges polítics i religiosos a Noruega. També tenien previst treure Vikernes de la presó.[61] El grup "tenia totes les trampes d'una unitat paramilitar", incloses armes, explosius, armilles antibales, cascos d'acer i passamuntanyes.[61] Un dels seus membres, Tom Eiternes, s’havia fet amic de Vikernes a la presó abans d’escapar mentre estava de permís.[61] La mare de Vikernes, Lene Bore, va ser arrestada per subministrar 100.000 corones al grup. Va confessar, però va afirmar que no sabia que eren "extremistes de dretes" i va dir que el seu fill estava sent atacat per companys de presó. A finals de 1996, la seva mandíbula hauria estat trencada en una baralla amb un altre intern. Tot i això, el director de la presó va dir que les seves afirmacions eren infundades i la policia sospitava que els diners provenien del mateix Vikernes.[61] A Lords of Chaos diu que Vikernes va adoptar un aspecte de "skinhead" i que portava una sivella de cinturó amb una insígnia de les SS durant aquells temps.[61] Malgrat la seva confessió, Bore, la mare de Vikernes, no va ser condemnada,[61] i el 1998 es va retirar el cas contra l'"Einsatzgruppe".[62]

Durant la seva estada a la presó, Vikernes va gravar dos àlbums formats completament per música ambient i neofolk. El primer, Dauði Baldrs, es va gravar el 1994-1995 i es va publicar l'octubre de 1997. El segon, Hliðskjálf, es va gravar el 1998 i es va publicar l'abril de 1999.[63] A Vikernes se li va negar l'accés a una guitarra elèctrica, a un baix o a una bateria i, en canvi, va utilitzar un sintetitzador. L'any 2000, Vikernes va decidir suspendre Burzum. Creia que la seva filosofia era constantment mal interpretada per una base de fans ignorants que estava massa relacionada amb el black metal i el Satanisme.[64] Més tard, a través del seu lloc web, va indicar que esperava continuar Burzum després de la seva sortida de la presó, afirmant: "Publicaré uns quants llibres, possiblement utilitzant un pseudònim per mantenir l'anonimat, i potser un àlbum de Burzum o dos, però això és tot".[65]

Vikernes retratat a la presó l'agost de 2008

L'agost de 2003, Vikernes va ser traslladat d'una presó de màxima seguretat a Bergen a la presó de baixa seguretat de Tønsberg.[66] El 15 d'octubre, el diari local, Tønsbergs Blad, va publicar un article que criticava Vikernes.[67] I el 26 d'octubre, Vikernes va fugir després de concedir-li una baixa curta. I va parar un cotxe a Numedal. a l'interior del cotxe hi havia una família de tres persones que va dir que havia estat segrestada al cotxe a punta de pistola. Unes 19 hores després, la policia va aturar el cotxe a Romerike i el va detenir.[67] El cotxe contenia ganivets, una màscara de gas, roba de camuflatge, un navegador GPS portàtil, mapes, una brúixola, un ordinador portàtil i un telèfon mòbil.[66] La policia també va trobar una pistola i un rifle automàtic AG3 a una cabina de Rollag, on Vikernes s'havia amagat durant la seva fugida.[68] Van concloure que la seva fugida "estava ben planificada i implicava l'assistència de diverses persones a l'exterior".[66] Abans de la fugida, Vikernes va donar una carta a la seva mare. En ella, va escriure que havia rebut amenaces de mort i un altre intern havia intentat escanyar-lo poc després de la publicació de l'article del diari.[67] Per les seves accions, es van afegir tretze mesos a la condemna de Vikernes i va ser traslladat a una presó de Ringerike. El juliol de 2004 va ser traslladat a una presó de màxima seguretat a Trondheim. Els darrers tres anys de la seva condemna els va passar a la presó de Tromsø.

Quan Vikernes va ser condemnat, es podia deixar en llibertat un pres amb condemna condicional després de complir 12 anys d’una condemna de 21 anys, però el 2002, abans que fos elegible Vikernes, el Parlament noruec ho va ampliar fins a 14 anys. El juny del 2006, després de complir dotze anys, el Departament de Justícia Penal va denegar la llibertat condicional a Vikernes per aquesta raó.[69] El seu advocat, John Christian Elden, es queixà que el canvi de política era una forma de legislació retroactiva. L'article 97 de la constitució noruega prohibia que qualsevol llei tingués força retroactiva. A Vikernes se li va tornar a negar la llibertat condicional el juny del 2008, tot i que se li va permetre sortir de la presó de Tromsø per breus períodes per visitar la seva família. La seva condemna completa duraria set anys més.[69][70][71] El març del 2009, però, es va anunciar la seva llibertat condicional. Llavors havia complert gairebé 15 anys de la seva condemna de 21 anys.[5] El 22 de maig de 2009, va confirmar que havia sortit de la presó en llibertat provisional.[72]

Vida després de la presó

[modifica]

Vikernes va continuar amb Burzum després del seu alliberament de la presó. I va publicar tres àlbums més de black metal: Belus (2010), Fallen (2011) i Umskiptar (2012) i una recopilació de cançons gravades (From the Depths of Darkness). El 27 d'abril de 2013, Vikernes publicaria una cançó al seu canal oficial de YouTube, titulada "Back to the Shadows", que Vikernes va declarar que era l'última pista de metall publicada per Burzum.[73][74] El maig de 2013 publicaria un altre àlbum ambiental, Sôl austan, Mâni vestan.

En els anys posteriors a la seva sortida de la presó, Vikernes es va convertir en un videoblogger actiu al seu canal de YouTube, ThuleanPerspective (o Thulêan Perspective).[11] El 2013, Vikernes i la seva dona van estrenar una pel·lícula anomenada ForeBears, basada en l'adoració de l’ós durant l’època dels neandertals i inspirada en el Llibre egipci dels morts.[75]

Vikernes va ser un dels destinataris del manifest del terrorista d'extrema dreta Anders Behring Breivik, que Breivik va enviar abans de llançar els atacs de Noruega del 2011 i matar 77 persones. Tot i que Vikernes va condemnar les accions de Breivik, això va cridar l'atenció de les autoritats franceses[76]

El 16 de juliol de 2013, Vikernes i la seva dona, de nacionalitat francesa, van ser arrestats a casa seva a Corrèze, França, per sospita de planificar actes terroristes després que la seva dona comprés quatre rifles.[77][78][79][80] Els funcionaris van declarar més tard que la dona de Vikernes tenia un permís legal per comprar armes de foc.[80] Els dos van ser alliberats posteriorment sense càrrecs després que la policia no identifiqués cap pla o objectiu terrorista.[81][82] Vikernes va ser acusat per les autoritats franceses d'incitar a l'odi racial contra jueus i musulmans.[83] Això es va deure a les publicacions al seu bloc, "Thulean Perspective", que incloïen publicacions antisemites que van ser retirades després dels càrrecs. Vikernes va afirmar que no havia escrit les publicacions, tot i que el blog li va atribuir totes les publicacions.[84] El 8 de juliol de 2014, Vikernes va ser condemnat per incitar a l’odi racial i condemnat a sis mesos de llibertat condicional i a una multa de 8.000 euros.[85]

El juny del 2018, Vikernes va fer comentaris al seu canal de YouTube dient que havia "passat" de Burzum, i dient "adéu" al projecte.[86][87]

YouTube va eliminar el canal de Vikernes de la plataforma el juny de 2019, moment en què tenia 250.000 subscriptors.[11] Això va coincidir amb un anunci de YouTube que seria més implacable en eliminar "vídeos que al·legaven que un grup és superior per justificar la discriminació, la segregació o l'exclusió".[88]

A finals del 2019, Vikernes va anunciar al seu Twitter que tenia intenció de llançar un altre disc com Burzum. Amb el títol de Thulêan Mysteries, l'àlbum es va publicar el març de 2020. Vikernes indicà que aquest seria el seu darrer àlbum amb el nom Burzum.[89][90][91]

Escrits

[modifica]
Vargsmål, escrit per Vikernes el 1994

A finals de 1994, mentre estava a la presó, Vikernes va escriure un llibre en noruec anomenat Vargsmål ("Discurs de Varg"[92]). Vikernes ha dit que va escriure Vargsmål per defensar-se dels mitjans de comunicació. Segons Lords of Chaos, Vargsmål va estar disponible a Internet durant algun temps el 1996, però no en forma impresa.[93] El 1997, un editor noruec va publicar una edició de butxaca del llibre; la seva publicació va ser finançada per la mare de Vikernes, Helene Bore.[94] I des de 1999, l'organització nazi Heathen Front venia Vargsmål a través del seu lloc web.[95]

El 1998 va escriure un llibre anomenat Germansk Mytologi og Verdensanskuelse ("Mitologia teutònica i visió del món").[92]

El 2011, Abstract Sounds Books va publicar el llibre anglès de Vikernes titulat Sorcery and Religion in Ancient Scandinavia, sobre les pràctiques religioses dels pobles escandinaus, particularment durant l'edat de pedra i l'edat del bronze.[96] Segons una ressenya del bloc musical Heathen Harvest, el llibre rebutjava les teories acadèmiques acceptades, centrant-se en l'especulació de Vikernes i el relat personalitzat.[97]

A finals del 2003, Vikernes havia començat a escriure articles per a Burzum.org, que es va convertir en el lloc web oficial de Burzum.[98] També va escriure per al seu bloc personal, Thulean Perspective, que es va crear el gener del 2013.[99] I el lloc web Ancestral Cult va ser creat per ell i la seva dona.[100]

Vikernes autoedità un joc de rol de sobretaula anomenat MYFAROG (Mythic Fantasy Role-playing Game). I el 2019, va anunciar que el proper àlbum ambiental de Burzum, 'Thulean Mysteries', també estava pensat com a música de fons per al joc.[101]

Visions

[modifica]

A Metall: A Headbanger's Journey, el director Sam Dunn va descriure Vikernes com "el músic de metall més notori de tots els temps" a causa dels seus crims, així com de les seves opinions polítiques i religioses.[12] Mentre estava a la presó, Vikernes va promoure punts de vista que combinaven l'odinisme i el nazisme esotèric.[52][8] L'erudit en estudis religiosos Egil Asprem va caracteritzar Vikernes com "un ídol per a skinheads amb inclinació cap al paganisme i per a pagans contemporanis amb inclinació cap al nacionalsocialisme".[102] En una declaració del 2005 al seu lloc web, Vikernes va escriure que, tot i que "ocasionalment havia utilitzat el terme 'nazisme' per descriure [el seu] fonament ideològic", ja no es descrivia a si mateix com a tal.[103] Havia utilitzat el terme després de la seva condemna de 1994[53] fins a finals dels anys noranta.[103] Entre altres coses, no volia associar-se a sentiments antieslaus.[103]

Des de finals dels anys noranta ha descrit les seves opinions com a "Odalisme",[104][13] que diu que engloba "Paganisme, nacionalisme tradicional, racisme i ecologisme".[103] Vikernes també defensa el conservadorisme social, la vida senzilla i l'autosuficiència (inclòs el survivalisme).[105] Vikernes ha descrit la seva pròpia ideologia com a ferotgement antimoderna. Segons Eric Brown per a l'International Business Times, Vikernes s'oposa a tot allò que es consideri "una amenaça per a una societat pagana europea preindustrial, inclosos, entre d'altres, el cristianisme, l'islam, el judaisme, el capitalisme i el materialisme", i també "es manifesta contra el que percep com una conspiració jueva internacional per destruir la identitat tradicional europea".[13]

Vikernes va escriure una publicació al bloc que simpatitzava algunes de les opinions d'Anders Behring Breivik, però va dir que sospitava que Breivik va dur a terme el seu atac terrorista com a part d'una conspiració jueva.[84] Va condemnar Breivik per matar noruecs innocents i el va qualificar de "cristià perdedor", dient que l'única manera de "salvar Europa" és "deixar de banda totes les bajanades cristianes i d'altres idees internacionals i abraçar només els valors i ideals europeus (és a dir Pagans)".[106]

Vida personal

[modifica]

Vikernes tingué un fill que va néixer el 2007 de la seva actual dona, Marie Cachet.[107] Es van casar el mateix any.[108] En una entrevista del 2008, va dir que ell i la seva dona esperaven un segon fill (el tercer de Vikernes).[69] Després del seu alliberament, ell i la seva família es van instal·lar en una petita granja a Bø (Telemark). I més tard es van traslladar a Salon-la-Tour, departament de Corrèze, a França.[109][110] L'any 2017, va dir que tenia sis fills i que tenia previst tenir-ne més.[111] El març de 2021, va anunciar a Twitter que la seva dona havia donat a llum el seu setè fill, una filla.[112]

Vikernes és abstemi i mai ha consumit alcohol ni altres drogues recreatives. També evita l’ús innecessari de medicaments farmacèutics.[37][113]

Després de la seva sortida de la presó, va canviar el seu nom legal per Louis Cachet per evitar dificultats en l'àmbit públic, però encara segueix utilitzant Varg Vikernes en la vida quotidiana.[114]

Lords of Chaos

[modifica]

El llibre Lords of Chaos (Feral House) de 1998 recull l'escena noruega del black metal. Michael Moynihan, un dels autors del llibre, tenia simpatia amb Vikernes i la seva política extremista.[53][95][115] Moynihan discutí si Vikernes era un supremacista blanc o un nazi.[116] A l’ adaptació de la pel·lícula del 2018, que Varg va criticar molt, ell va ser interpretat per Emory Cohen.

Obres

[modifica]

Discografia

[modifica]

Com a Burzum

[modifica]
  • 1992 - Burzum (gravat el gener de 1992)
  • 1993 - Aske (enregistrat l'agost de 1992)
  • 1993 - Det som engang var (gravat l'abril de 1992)
  • 1994 - Hvis lyset tar oss (enregistrat el setembre de 1992)
  • 1996 - Filosofem (gravat el març de 1993)
  • 1997 - Dauði Baldrs (enregistrat a la presó els anys 1994-1995)
  • 1999 - Hliðskjálf (enregistrat a la presó el 1998)
  • 2010 - Belus (enregistrat el 2009)
  • 2011 - Fallen (gravat el novembre de 2010)
  • 2011 - From the Depths of Darkness (enregistrat el març de 2010)
  • 2012 - Umskiptar (gravat el setembre de 2011)
  • 2013 - Sôl austan, Mâni vestan (enregistrat al llarg del 2012)
  • 2014 - The Ways of Yore (enregistrat al llarg del 2013)
  • 2020 - Thulêan Mysteries (enregistrat els anys 2015-2020)

Altres aparicions

[modifica]
  • 1994 - Darkthrone - Transilvanian Hunger (va escriure lletres de quatre cançons)
  • 1995 - Darkthrone - Panzerfaust (va escriure lletres per a una cançó)
  • 1994 - Mayhem - De Mysteriis Dom Sathanas (toca el baix elèctric)
  • 1993 - Mayhem - Life Eternal (EP, toca el baix elèctric)
  • 1991 - Funeral antic - Devoured Carcass (EP, toca la guitarra elèctrica)
  • 1999 - Funeral antic - Uneix-te a la Processó Funerària (àlbum recopilatori, toca la guitarra elèctrica)
  • 1999 - Funeral antic - The Older Ones (àlbum recopilatori, toca la guitarra elèctrica)
  • 2002 - Funeral antic - Grim Reaping Norway (àlbum en directe, toca la guitarra elèctrica)

Bibliografia

[modifica]
  • 1997 – Vargsmål
  • 2000 – Germansk mytologi og verdensanskuelse
  • 2001 – Guide to the Norse Gods and Their Names
  • 2002 – Irminsûl
  • 2011 – Sorcery and Religion in Ancient Scandinavia
  • 2015 – Reflections on European Mythology and Polytheism
  • 2017 – Paganism Explained, part I: Þrymskviða
  • 2017 – Paganism Explained, Part II: Little Red Riding Hood & Jack and the Beanstalk
  • 2018 – Paganism Explained, Part III: The Cult of Mithra & Hymiskviða
  • 2018 – Paganism Explained, Part IV: Valhöll & Odinn in Yggdrasill
  • 2019 – Paganism Explained, Part V: Ásgardr, Vanaheimr & the Nine Worlds of Hel

Filmografia

[modifica]
  • 1998 - Satan rir media (ell mateix)
  • 2007 - Metal: A Headbanger's Journey (imatges d'arxiu)
  • 2008 - Pure Fucking Mayhem (imatges d'arxiu)
  • 2009 - Until the Light Take Us (ell mateix)
  • 2013 - ForeBears (ell mateix)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Vikernes skylder fortsatt millioner for nedbrente kirker i Norge» (en noruec). Aftenposten [Consulta: 31 octubre 2020].
  2. ↑ «20 of the best black metal albums from the 1990s», 20-07-2016.
  3. ↑ «The Complicated Appeal Of Black Metal», 29-08-2013.
  4. ↑ «Are Music Streaming Services Doing More Harm Than Good to the Metal Community?». VH1, 07-08-2015.
  5. ↑ 5,0 5,1 Berg, Morten Michelsen «Nå slipper "Greven" ut» (en noruec). TV 2 Nyhetene, 10-03-2009 [Consulta: 10 març 2009].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Varg Vikernes – A Burzum Story: Part I – The Origin And Meaning». Burzum.org. [Consulta: 29 juliol 2014].
  7. ↑ 7,0 7,1 Goodrick-Clarke 2003, p. 205
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Goodrick-Clarke 2003, p. 204
  9. ↑ Norsk Telegrambyrå «Varg Vikernes ute på prøve» (en noruec). Verdens Gang. Norsk Telegrambyrå [Oslo, Norway], 10-03-2009 [Consulta: 10 març 2009].
  10. ↑ «Ute av fengsel» (en noruec). Dagbladet.no, 22-05-2009 [Consulta: 23 maig 2009].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 "Varg Vikernes - YouTube Has Deleted Vikernes' Channel". Metal Storm. 6 June 2019.
  12. ↑ 12,0 12,1 Dunn, Sam (Director) (2005-08-05). Metal: A Headbanger's Journey (motion picture). Canada: Dunn, Sam. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Is Varg Vikernes A Terrorist? A Brief History of the Burzum Frontman's Neo-Nazi, Pagan Views». International Business Times, 16-07-2013 [Consulta: 18 maig 2020].
  14. ↑ Moynihan & Søderlind 1998, pàg. 142, 316
  15. ↑ Varg Vikernes in Childhood. Retrieved 28 March 2013.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Moynihan & Søderlind 1998, p. 148
  17. ↑ «Interview with Varg Vikernes (12.08.2004), by BG». Arxivat de l'original el 20 juliol 2018. [Consulta: 21 març 2019].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Moynihan & Søderlind 1998, p. 147
  19. ↑ Moynihan & Søderlind 1998, p. 142
  20. ↑ Moynihan & Søderlind 1998, p. 144
  21. ↑ Moynihan & Søderlind 1998, p. 146
  22. ↑ 22,0 22,1 «Burzum: Heart of Darkness "Guitar World" Magazine (April 2010) by Brad Angle». Burzum.org. [Consulta: 18 juliol 2014].
  23. ↑ «"You can add Rotting Christ to the list" – Burzum's Varg Vikernes shares his metal faves with Metal as Fuck!». metalasfuck.net. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2014. [Consulta: 19 juliol 2014].
  24. ↑ «Varg Vikernes Of Burzum Talks New Album "Fallen"». Noisecreep.com. [Consulta: 18 juliol 2014].
  25. ↑ Moynihan & Søderlind 1998, p. 149
  26. ↑ 26,0 26,1 «A Brief History of the Early Norwegian Black Metal Scene. Part 1». [Consulta: 29 setembre 2017].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 «A Burzum Story: Part VI – The Music». Burzum.org. [Consulta: 20 agost 2011].
  28. ↑ Teufel. «Interview with Hellhammer». Teufels Tomb. [Consulta: 20 agost 2011].
  29. ↑ Vikernes, Varg. «Confessions of a former Black Metal Degenerate, Part I, II, III & IV». Thulean Perspective, 14-11-2020. Arxivat de l'original el 13 de gener 2021. [Consulta: 9 desembre 2020].
  30. ↑ 30,0 30,1 «Norwegian Church Draws Black Metal Fans». Blabbermouth.net, 05-08-2004 [Consulta: 13 octubre 2020].
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 «Varg Vikernes – A Burzum Story: Part II – Euronymous». Burzum.org. [Consulta: 20 agost 2011].
  32. ↑ Moynihan & Søderlind 1998, pàg. 344–345
  33. ↑ Moynihan & Søderlind 1998, p. 88
  34. ↑ Gardell 2003, pàg. 306, 307
  35. ↑ Moynihan & Søderlind 2003, p. 89 (May have been 1998 edition).
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 36,6 36,7 36,8 Moynihan & Søderlind 2003, pàg. 95–97
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 «"Count" Regrets Nothing (04.07.2009), by Rune Midtskogen». Dagbladet. Arxivat de l'original el 29 juliol 2012. [Consulta: 29 novembre 2017].
  38. ↑ Torstein Grude: Satan rir media, 1998.
  39. ↑ Moynihan & Søderlind 2003, p. 42
  40. ↑ 40,0 40,1 Moynihan & Søderlind 2003, p. 117
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 Moynihan & Søderlind 2003, p. 120
  42. ↑ Mayhem Biography on Yahoo! Music
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 43,5 Moynihan & Søderlind 2003, pàg. 125–128
  44. ↑ 44,0 44,1 Aaron Aites (director, producer), Audrey Ewell (director, producer) (2009). Until the Light Takes Us (motion picture). Variance Films. 
  45. ↑ Stefan Rydehed (director) (2008). Pure Fucking Mayhem (motion picture). Index Verlag. 
  46. ↑ Steinke, Darcey. "Satan's Cheerleaders". Spin. February 1996.
  47. ↑ Moynihan & Søderlind 2003, p. 123
  48. ↑ Campion, Chris «In the face of death». The Guardian [Londres], 20-02-2005 [Consulta: 30 desembre 2018]. «'Øystein was always sending death threats to people,' said Necro Butcher. 'It was his reaction to everything. But he didn't put so much into it. And then when he met you, he was like, "OK. You're cool!". Then you were best friends. So when eventually he got to be unfriendly with Varg, he threatened him like he did everyone else. Øystein told him, "I'm going to send some people to torture you. Until you die." But Varg Vikernes saw this as a real threat. He probably thought, "better him than me. I'll just go down and do him".'»
  49. ↑ Moynihan & Søderlind 2003
  50. ↑ Moynihan & Søderlind 2003, p. 135
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 Midtskogen, Rune. «"Greven" angrer ingenting» (en noruec), 04-07-2009. [Consulta: 25 agost 2009].
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 Cattarinich 2000, p. 319
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 Coogan 1999
  54. ↑ Sortland, Kjersti, & Bjørn Reese. 1997. "Greven" opprørt. VG (13 April): 9.
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 Moynihan & Søderlind 2003
  56. ↑ Moynihan & Søderlind 2003, p. 145
  57. ↑ Moynihan & Søderlind 2003, p. 129
  58. ↑ 58,0 58,1 Campion, Chris «In the Face of Death». The Observer, 20-02-2005 [Consulta: 6 octubre 2007].
  59. ↑ 59,0 59,1 Gardell 2003, p. 307
  60. ↑ Moynihan i Søderlind, 2003, p. 177.
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 61,3 61,4 61,5 Moynihan & Søderlind 2003, p. 362
  62. ↑ Moynihan & Søderlind 2003, p. 369
  63. ↑ «Còpia arxivada» (en alemany). Intro.de. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2011. [Consulta: 18 setembre 2021].
  64. ↑ «Varg Vikernes – A review of M. Moynihan & D. Søderlind's "Lords of Chaos: The Bloody Rise of The Satanic Metal Underground" (new edition)». Burzum.org. [Consulta: 20 agost 2011].
  65. ↑ «A Burzum Story: Part IX – The Tomorrow». Burzum.org, 24-02-2006. [Consulta: 20 agost 2011].
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 "Newspaper: VARG VIKERNES Carried Military Equipment At The Time Of His Arrest". Blabbermouth.net. 28 October 2003. Retrieved 4 April 2013.
  67. ↑ 67,0 67,1 67,2 "UPDATE: VARG Held Family At Gunpoint, Fled Prison Because He Feared Attempt On His Life". Blabbermouth.net. 27 October 2003. Retrieved 4 April 2013.
  68. ↑ "VARG VIKERNES Refuses To Name Accomplices, Faces Additional Prison Time". Blabbermouth.net. 30 October 2003. Retrieved 4 April 2013.
  69. ↑ 69,0 69,1 69,2 Rune Midtskogen, "Jeg er klar for samfunnet" Dagbladet 6 June 2008. Retrieved 21 January 2009
  70. ↑ Aftenposten, English edition, 11 June 2008:Too dangerous for parole Arxivat 2011-08-04 a Wayback Machine.
  71. ↑ «Burzum and Varg Vikernes news and updates». Burzum.org. [Consulta: 20 agost 2011].
  72. ↑ "Varg Vikernes is a free man". Blabbermouth.net. 22 May 2009. Retrieved 4 April 2013.
  73. ↑ Varg Vikernes: Shadows of the Mind Arxivat 2019-04-01 a Wayback Machine., 30 April 2013. Retrieved 27 June 2013.
  74. ↑ Back to the Shadows, 27 April 2013. Retrieved 27 June 2013.
  75. ↑ "Inspired by: The Book of the Dead from ancient Egypt, translated by E.A Wallis BUDGE", YouTube, 25 February 2014.
  76. ↑ "Man linked to Norwegian mass killer Breivik arrested in France". Reuters. 16 July 2013.
  77. ↑ Julien Dumond «Un néo-nazi norvégien interpellé en Corrèze». , 16-07-2013 [Consulta: 16 juliol 2013].
  78. ↑ John Irish «Man linked to Norwegian mass killer Breivik arrested in France». Reuters [Consulta: 16 juliol 2013].
  79. ↑ «Neo-Nazi singer Vikernes in French terror arrest». , 16-07-2013 [Consulta: 16 juliol 2013].
  80. ↑ 80,0 80,1 «BBC News 'Neo-Nazi' musician Vikernes in French terror arrest». BBC News [Consulta: 16 juliol 2013].
  81. ↑ «Neo-Nazi musician Vikernes freed after arrest in France». BBC, 18-07-2013 [Consulta: 18 juliol 2013].
  82. ↑ «Varg Vikernes er løslatt – Nyheter, tv og radio fra hele verden». NRK, 18-07-2013. [Consulta: 29 juliol 2014].
  83. ↑ Lillegård, Henning «Tiltalen klar mot Varg Vikernes» (en noruec). Dagbladet, 28-08-2013 [Consulta: 9 octubre 2013].
  84. ↑ 84,0 84,1 «Burzum's Varg Vikernes Found Guilty of 'Inciting Racial Hatred'». Spin, 10-07-2014 [Consulta: 21 març 2019].
  85. ↑ Doksheim, Therese «Varg Vikernes dømt til seks måneder betinget fengsel» (en noruec). Dagbladet, 08-07-2014 [Consulta: 8 juliol 2014].
  86. ↑ «Varg Vikernes Has Ended Burzum for Good: 'Burzum Is My Painful Past in a Reeking Bog'». Ultimate Guitar Archive, 03-06-2018. [Consulta: 4 juny 2018].
  87. ↑ Vikernes, Varg. «Burzum Debut Album DSP version first print (G. R. E. E. D.)», 01-06-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
  88. ↑ "Varg Vikernes' video channel banned as part of new YouTube policy. Loudwire. 5 June 2019.
  89. ↑ @GandalftheWhi19. «Some adventures never have an end.... It was not my intention to make another Burzum album, but it so happens tha…», 07-10-2019.
  90. ↑ [enllaç sense format] https://twitter.com/GandalftheWhi19/status/1207258663024562176
  91. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-05-13. [Consulta: 18 setembre 2021].
  92. ↑ 92,0 92,1 «A Comment To "Vargsmål" And Other Books By Varg Vikernes». Arxivat de l'original el 14 gener 2019. [Consulta: 22 març 2019].
  93. ↑ Moynihan & Søderlind 1998
  94. ↑ Christe, Ian. Sound of the Beast: the Complete Headbanging History of Heavy Metal. New York City: HarperCollins Publishers Inc., 2003, p. 279. 
  95. ↑ 95,0 95,1 ; Lunsford, John; Massa, Justin «Black Metal Spreads Neo-Nazi Hate Message». Intelligence Report. Southern Poverty Law Center, Fall 1999 [Consulta: 21 març 2019].
  96. ↑ Vikernes, Varg. Sorcery and Religion in Ancient Scandinavia. 1st. Abstract Sounds Books Ltd, 5 desembre 2012, p. 6. ISBN 978-0-9566959-3-2. 
  97. ↑ Pomo, Brian. «Còpia arxivada». Heathen Harvest, 17-05-2012. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2014. [Consulta: 18 setembre 2021].
  98. ↑ Interview with Varg Vikernes for "Terrorizer" Magazine (#194, March 2010), by James Minton. Burzum.org. Retrieved 4 April 2013.
  99. ↑ «Thulean Perspective» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2021].
  100. ↑ «Varg Vikernes - An Introduction to our Ancestral Cult». [Consulta: 18 setembre 2021].
  101. ↑ «Burzum Announces New Album Thulêan Mysteries». [Consulta: 16 novembre 2019].
  102. ↑ Asprem, Egil «Heathens Up North: Politics, Polemics, and Contemporary Paganism in Norway». The Pomegranate: The International Journal of Pagan Studies, 10, 1, 2008, pàg. 59. DOI: 10.1558/pome.v10i1.41.
  103. ↑ 103,0 103,1 103,2 103,3 Vikernes, Varg: A Burzum Story: Part VII – The Nazi Ghost, July 2005. Retrieved 5 December 2012.
  104. ↑ Vikernes, Varg. «Còpia arxivada», 31-07-2013. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2016. [Consulta: 18 setembre 2021].
  105. ↑ Burzum & Varg Vikernes. MetalKings.com. Mar 2011. 
  106. ↑ ; Irish, John «Norwegian neo-Nazi arrested in France over attack fears». Reuters, 16-07-2013 [Consulta: 18 maig 2020].
  107. ↑ VG Nett, 11 June 2008: Varg Vikernes for farlig for friheten
  108. ↑ «Biografia». Filosofem.altervista.org. [Consulta: 16 juliol 2013].
  109. ↑ Alayoubi, Mohammad «Det eneste vi hørte var hundene som bjeffet». NRK News, 17-07-2013 [Consulta: 27 abril 2021].
  110. ↑ Varg Vikernes: The Cleansing Arxivat 2013-03-20 a Wayback Machine., 15 March 2013. Retrieved 8 April 2013.
  111. ↑ Vikernes, Varg. «Go forth and Procreate!», 27-02-2017. Arxivat de l'original el 6 abril 2017. [Consulta: 2 març 2017]. «I have 6 children already, and plan to have more»
  112. ↑ @GandalftheWhi19. «Whilst "LARPing in the woods" here in the French countryside, today, the 14th of March, my wife gave birth to another healthy child, our 7th.». Arxivat de l'original el 2021-03-15.
  113. ↑ «Interview with Varg Vikernes (10.05.2005), by Chris Mitchell». Arxivat de l'original el 29 juny 2012. [Consulta: 29 novembre 2017]. «No, I have never experienced with drugs. I don't even take an aspirin if I have a headache [...] The only drug use I condone, so to speak, is the medical use of prescription drugs, when it is absolutely necessary (and it rarely is absolutely necessary) [...]»
  114. ↑ «Còpia arxivada», 06-02-2014. Arxivat de l'original el 13 d’agost 2018. [Consulta: 18 setembre 2021].
  115. ↑ «"Lords of Chaos" Brings a White Nationalist's Book to the Big Screen». Truthout, 19-03-2019 [Consulta: 9 setembre 2020].
  116. ↑ «Lord of Chaos: Activists Accuse Portland Writer and Musician Michael Moynihan of Spreading Extremist Propaganda, But They're Not Telling the Whole Story». Willamette Week, 26-03-2009 [Consulta: 20 març 2018]. Arxivat 26 de juny 2009 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2001-03-01. [Consulta: 18 setembre 2021].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Varg Vikernes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Varg_Vikernes&oldid=33185433»