Valeri Poliakov

Valeri Poliakov
	; Valeri Poliakov
Nom original	(ru) Валерий Владимирович Поляков
Biografia
Naixement	Valeri Vladimiròvitx Poliakov; Валерий Владимирович Поляков; 27 abril 1942 ; Tula (Rússia)
Mort	7 setembre 2022 (80 anys); Moscou (Rússia)
Sepultura	cementiri de Vagànkovo
Nacionalitat	Unió Soviètica; Rússia
Formació	Universitat Mèdica Estatal de Moscou I. M. Sétxenov (–1965)
Activitat
Ocupació	metge, astronauta
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica (1970–)
Carrera militar
Rang militar	podpolkovnik
Temps a l'espai	1 any, 313 dies, 10 hores, 42 minuts i 48 segons
Missió espacial	–Soiuz TM-6; –Soiuz TM-18; –Soiuz TM-20; –Soiuz TM-7
Cronologia
1994-1995	vol espacial
Premis
	(12 abril 2011) Medalla pel Mèrit a l'Exploració Espacial; (12 abril 2011) Medalla pel Mèrit a l'Exploració Espacial Conferit per Dmitri Medvédev; (1999) Premi Princesa d'Astúries de Cooperació Internacional; (1996) International Space Hall of Fame; (1996) orde de la Noblesa; (10 abril 1995) Estrella Daurada; (10 abril 1995) Heroi de la Federació de Rússia; (27 abril 1989) Estrela d'Or; (27 abril 1989) Orde de Lenin; (27 abril 1989) Heroi de la Unió Soviètica; (1989) Pilot Cosmonauta de la Unió Soviètica; (1989) Oficial de la Legió d'Honor; (1988) Orde del Sol de la Llibertat; (1988) Heroi de la República Democràtica de l'Afganistan; Premis Princesa d'Astúries ;

Valeri Vladimiròvitx Poliakov (en rus: Валерий Владимирович Поляков) (Tula, URSS, 27 d'abril de 1942 - Moscou, 19 de setembre de 2022) va ser un cosmonauta rus amb el rècord de permanència a l'espai al romandre a bord de l'estació espacial MIR durant més de 14 mesos.^[1]^[2]

Va néixer a Tula, RSFS de Rússia, el 27 d'abril de 1942 amb el nom de Valeriy Ivanovich Korshunov, el qual es canvià després de ser adoptat. Es graduà el 1959, entrà a realitzar el doctorat en medicina a Moscou i s'especialitzà en medicina astronàutica.

Després de ser seleccionat com a cosmonauta el 22 de març de 1972, va participar en dues missions espacials: la primera el 1989, la qual li va permetre romandre a l'estació MIR durant 240 dies, 22 hores i 34 minuts; i una segona el 1994, que li va permetre romandre 437 dies, 17 hores i 58 minuts; va aconseguir així un rècord de permanència a l'espai encara no superat.^[3] Aquell mateix any es retirà d'astronauta per dedicar-se a la seva professió de metge. Va ser diputat-director del Ministeri de la Salut Pública a Moscou.^[4]

El 1999 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb els astronautes Pedro Duque, John Glenn i Chiaki Mukai per l'exploració pacífica de l'espai.^[5]

Referències

↑ «Los astronautas de la estación Alfa baten el récord de EUA de permanencia en espacio». El Mundo, 13-06-2002. [Consulta: 6 setembre 2011].
↑ Schwirtz, Michael «Staying Put on Earth, Taking a Step to Mars». The New York Times, 30-03-2009.
↑ Zimmerman, Robert. Leaving earth: space stations, rival superpowers, and the quest for interplanetary travel. Washington, DC: Joseph Henry Press, 2003, p. 366–372. ISBN 978-0-309-08548-9. «valeri polyakov.»
↑ «Valeri Vladimirovich Polyakov». New Mexico Museum of Space History. Arxivat de l'original el 24 abril 2020.
↑ «Los artífices de la exploración pacífica del universo. Acta del jurado - Fundación Príncipe de Asturias», 30-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 31 desembre 2022].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valeri Poliakov

(castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1999 Arxivat 2012-07-04 a Wayback Machine.

[nytimes-1] «Los astronautas de la estación Alfa baten el récord de EUA de permanencia en espacio». El Mundo, 13-06-2002. [Consulta: 6 setembre 2011].

[nytimes2-2] Schwirtz, Michael «Staying Put on Earth, Taking a Step to Mars». The New York Times, 30-03-2009.

[leavingearth-3] Zimmerman, Robert. Leaving earth: space stations, rival superpowers, and the quest for interplanetary travel. Washington, DC: Joseph Henry Press, 2003, p. 366–372. ISBN 978-0-309-08548-9. «valeri polyakov.»

[nmmuseum-4] «Valeri Vladimirovich Polyakov». New Mexico Museum of Space History. Arxivat de l'original el 24 abril 2020.

[5] «Los artífices de la exploración pacífica del universo. Acta del jurado - Fundación Príncipe de Asturias», 30-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 31 desembre 2022].

[1]