Silvestre II

Silvestre II

Imatge de Silvestre II (davant) extreta de l'Evangelari d'Otó III consevat a la Bayerische Staatsbibliothek de Munic (vers 1000 dC).
Biografia
Naixement	(oc) Gerbert d'Orlhac 945 ↔ 950 Sant Simó (Regne de França)
Mort	12 maig 1003 Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (Estats Pontificis)
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	Basílica de Sant Joan del Laterà 41° 53′ 09″ N, 12° 30′ 22″ E / 41.8858°N,12.5061°E / 41.8858; 12.5061
139è Papa
7 abril 999 – 12 maig 1003 (Gregorià) ← Gregori V – Joan XVII →
Arquebisbe de Ravenna
998 – 999 ← Joan X – Arnold de Sassoni → Diòcesi: arquebisbat de Ravenna
Arquebisbe de Reims
991 – 998 ← Adalberó de Reims – Renauld Ier du Bellay → Diòcesi: arquebisbat de Reims
Arquebisbe de Reims
991 – 995 ← Arnoul de France – Arnoul de France →
Canceller de França
991 – 995 ← Renaud de Vendôme – Roger de Beauvais →
Abat abadia de Bobbio
982 – 984
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Roma (999–1003) Ravenna (998–999) Sacre Imperi Romanogermànic (997–998) Bobbio (982–984) Reims (972–996)
Ocupació	astrònom, teòleg, astròleg, mestre d'escola catedralícia, filòsof, polític, sacerdot catòlic, matemàtic, escriptor
Professors	Ató de Vic
Alumnes	Adalberó de Laon, Richer de Reims, Bernelí de París, Robert II de França, Guido d'Arezzo i Otó III
Orde religiós	Orde de sant Benet

Silvestre II (occità: Gerbert d'Orlhac) (valor desconegut, 945 ↔ 950 - Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, 12 de maig de 1003) fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità. Com a filòsof i matemàtic va ser un dels actors principals de la renaixença occidental de l'edat mitjana.^[1]

El 963 va ingressar al monestir de Sant Guerau d'Orlhac on va estudiar gramàtica, retòrica i lògica, les tres disciplines del Trivi, fins a l'any 967, en què va viatjar a la cort del comte de Barcelona, Borrell II, per tal de rebre una adequada formació científica sota el mestratge del bisbe Ató de Vic,^[2] prestigiós expert en matemàtiques, astronomia i música.^[3] Hi va romandre tres anys al Monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès). Es creu que en aquest període va viatjar també a Còrdova i a Sevilla. Aquesta estada a la península Ibèrica li va permetre entrar en contacte amb la ciència àrab i iniciar-se en l'estudi de les matemàtiques i de l'astronomia, i introduint en l'Europa cristiana el sistema decimal i el nombre zero.^[4]

El 969 va viatjar a Roma acompanyant, en una peregrinació, el comte Borrell II. Això li va permetre conèixer el Papa d'aquella època, Joan XIII, i l'emperador Otó I, que el va nomenar tutor del seu fill, el futur Otó II.

Uns anys després, l'arquebisbe de Reims, Adalberon, el va cridar al seu col·legi episcopal, on va donar classes de diverses matèries, religioses i profanes. Destacava especialment per l'erudició en el camp científic, en concret, en el coneixement del quadrivi, conjunt de disciplines que incloïa l'aritmètica, la geometria, l'astronomia i la música. En aquesta època, va inventar i construir tot tipus d'objectes destinats a l'aprenentatge i a la investigació (per exemple àbacs, un globus terrestre, un orgue i rellotges), per la qual cosa va despertar sospites de bruixeria.

El 983, l'emperador Otó II el nomena abat del monestir benedictí de Bobbio, càrrec que va ocupar poc temps car no va trigar a tornar a Reims per fer-hi de conseller de l'arquebisbe Adalberon. En aquesta posició va afavorir el nomenament d'Hug Capet com a rei de França.

El 988 va morir Adalberon. Per succeir-lo a l'arquebisbat, Hug Capet nomena Arnulf. El nou arquebisbe de Reims traeix Hug i s'alia amb Carles, que havia aspirat al tron francès. Hug va reaccionar convocant, el 991, un concili a Saint-Basles-les-Reims per destituir Arnulf i nomenar Gerbert nou arquebisbe de Reims. Aquest nomenament va dur un enfrontament amb Roma, que negava que el rei francès pogués triar els arquebisbes. Diferents concilis convocats pel Papa Joan XV (a Chelles, Aquisgrà i Roma) van confirmar Gerbert en el càrrec. Tanmateix, en un concili de l'any 996, el Papa va aconseguir tornar el càrrec a Arnulf.

Gerbert va renunciar a la seva dignitat com a arquebisbe i es va refugiar a la cort de l'emperador Otó III. La va abandonar el 998 en ser designat arquebisbe de Ravenna.

Va ser designat Papa el 2 d'abril del 999 (Gregori V havia mort al febrer). Va triar el nom de Silvestre II en homenatge a Silvestre I, Papa en temps de l'emperador Constantí, qui va adoptar el cristianisme com a religió oficial de l'Imperi Romà.^[5]

L'any 1001, fruit d'una revolta popular, es va haver d'exiliar a Ravenna. Tanmateix, la noblesa romana li permetria tornar a la ciutat, on va morir dos anys després.

Al seu epitafi es pot llegir Tempus uterque comit clara virtute sophiae gaudet et omne seclum, frangitur omne reum (L'un i l'altre il·lustren el seu temps gràcies a la clara virtut de la saviesa, i tot el segle se n'alegra, i tot mal és trencat)^[6]

• Gesta Regum Anglorum

• Bover Jiménez, Montserrat «Herbert d'Orhlac: mestre i savi». NouBiaix, Num. 22, 2004, pàg. 60-66. ISSN: 1133-4282.
• Martínez Pinna, Javier «Silvestre II: el Papa Mago» (en castellà). Clío: Revista de Historia, Num. 243, 2022, pàg. 88-93. ISSN: 1579-3532.
• Nicolau d'Olwer, Lluís «Gerbert (Silvestre II) : i la cultura catalana del segle X». Estudis Universitaris Catalans, Vol. 4, Num. 2, 1910, pàg. 332-358.
• Ollich i Castanyer, Inmaculada (ed.). Actes del Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac. Eumo, 1999. ISBN 978-84-760-2709-7. 
• Pladevall, Antoni. Silvestre II (Gerbert d'Orlhac). Columna, 1998. ISBN 978-84-830-0514-9. 
• Tarracó, Jaime «La Formación Cultural de Gerberto (Silvestre II) en San Geraldo de Aurillac y en la Marca Hispànica» (en castellà). Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 1999, pàg. 15-58. ISSN: 1137-0378.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvestre II

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Silvestre II» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.

Viccionari