Sic

L'adverbi sic (del llatí sic, així,^[1] abreviatura de sic erat scriptum, així fou escrit) s'utilitza en els escrits, generalment entre parèntesis^[2] o claudàtors,^[3]^[4] per indicar que la paraula o la frase que el precedeixen és literal, encara que pugui semblar incorrecta.^[5]

S'utilitza quan es reprodueixen errors, tipogràfics o de qualsevol altra mena, o inconveniències en citar textos, per tal d'informar al lector que l'ús indegut es troba a la font original i no és obra d'aquell que cita.^[1] L'ús més freqüent és aquest, on amb freqüència es tracta de mostrar una debilitat, una falta ortogràfica, una ortografia antiga o un judici forassenyat. Nogensmenys, també es pot utilitzar quan apareixen paraules poc comunes la grafia de les quals és similar a d'altres molt conegudes, i es vol evitar que el lector les interpreti com a errors.

Per exemple:

«Venència (sic) no és Venècia»
«L'adsorció (sic) es realitza amb carbó actiu».
«la corrupció són “deu o quinze casos aïllats” [sic]»^[6]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «sic». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 848. ISBN 9788441225169.
↑ Garner, Bryan A. «sic». A: A Dictionary of Modern Legal Usage (en anglès). Oxford University Press, 2001, p. 806-807. ISBN 9780195142365.
↑ «sic». Diccionari normatiu valencià. [Consulta: 17 desembre 2018].
↑ AA.VV. Júlia Azcunce (coord.). Normes d'estil bàsiques de cercle d'art (pdf). [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, novembre 2017, p. 3.
↑ «Sic». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bassas, Antoni «Rajoy i l'apoteosi del cinisme polític». Ara, 05-06-2018.

Vegeu Sic en el Viccionari, el diccionari lliure.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «sic». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 848. ISBN 9788441225169.

[2] Garner, Bryan A. «sic». A: A Dictionary of Modern Legal Usage (en anglès). Oxford University Press, 2001, p. 806-807. ISBN 9780195142365.

[3] «sic». Diccionari normatiu valencià. [Consulta: 17 desembre 2018].

[4] AA.VV. Júlia Azcunce (coord.). Normes d'estil bàsiques de cercle d'art (pdf). [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, novembre 2017, p. 3.

[5] «Sic». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[6] Bassas, Antoni «Rajoy i l'apoteosi del cinisme polític». Ara, 05-06-2018.

[1]