Vés al contingut

Nou Front Popular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióNou Front Popular

EpònimFront Popular Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtNFP Modifica el valor a Wikidata
Tipuscoalició política esquerra a França Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia
socialisme democràtic
feminisme
ecologisme
comunisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaNova Unió Popular Ecològica i Social Modifica el valor a Wikidata
Creació10 juny 2024
Format per
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnouveaufrontpopulaire.fr Modifica el valor a Wikidata

El Nou Front Popular (NFP) és una àmplia aliança electoral de partits polítics francesos d'esquerra presentada el 10 de juny de 2024 en resposta a convocatòria anticipada de les eleccions legislatives de 2024.[1][2] Rep el nom en honor al Front Popular que va governar entre 1936 i 1938.[3]

Formació

[modifica]

L'NFP reuneix Els Ecologistes, França Insubmisa, el Partit Comunista Francès, el Partit Socialista, el Nou Partit Anticapitalista i més partits d'esquerra presents a l'estat francès, alhora que promou una mobilització de les forces sindicals i de les associacions de la societat civil.[4]

Partit de la coalició que nomina el candidat per circumscripció per a les eleccions de 2024:
  La França Insubmisa (229)
  Partit Socialista (175)
  Els Ecologistes (92)
  Partit Comunista (50)
  Independents i Regionalistes (31)

A més de l'acord de govern, calia distribuir les 577 circumscripcions electorals en joc durant les eleccions legislatives del 30 de juny i el 7 de juliol entre els diferents partits d'aquesta aliança d'esquerres.

La distribució de les circumscripcions es va fer sobre la base dels resultats de les eleccions legislatives de 2022 i de les eleccions al Parlament Europeu de 2024. Això va fer que el Partit Socialista augmentés les circumscripcions assignades, de 70 el 2022 a 175 el 2024. En canvi, La França Insubmisa va passar de 330 a 229. Un altre dels partits que va patir pèrdues, encara que en menor mesura, va ser Els Ecologistes, ja que van passar de 100 a 92. L'últim dels grans partits de la coalició, el Partit Comunista, es va mantenir en 50. La resta de circumscripcions, sobretot les d'ultramar, es van distribuir entre els partits regionalistes i independents de la coalició.[5]

Partit Sigles Ideologia Posició política Líder/s
La França Insubmisa i aliats
França Insubmisa[6] LFI Esquerra a extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon
Partit d'Esquerra[7] PG Esquerra Éric Coquerel
Ensemble![8] E! Esquerra Lideratge col·lectiu
Picardie Debout[9] PD Esquerra François Ruffin
Révolution écologique pour le vivant REV Esquerra Aymeric Caron
Parti ouvrier indépendant[10] POI Esquerra a extrema esquerra Lideratge col·lectiu
Rézistans Égalité 974 RÉ974 Esquerra a extrema esquerra Jean-Hugues Ratenon
Péyi-A Péyi-A Centreesquerra a esquerra Jean-Philippe Nilor

Marcelin Nadeau

Gauche écosocialiste[11] GES Esquerra Lideratge col·lectiu
Gauche démocratique et sociale[12] GDS Esquerra Gérard Filoche
Pour une écologie populaire et sociale PEPS Extrema esquerra Lideratge col·lectiu
Els ecologistes i aliats
Els Ecologistes[13] LE Centreesquerra a esquerra Marine Tondelier
Génération·s G·s Esquerra Benoît Hamon
Alternativa Alsaciana[14] AA Esquerra
Generació Ecològica GE Esquerra Delphine Batho
Ensemble Sur Nos Territoires ET Esquerra Ronan Dantec
Heiura-Les Verts Heiura Esquerra Jacky Bryant
Partit Socialista i aliats
Partit Socialista[13] PS Centreesquerra Olivier Faure
Place Publique[13] PP Centreesquerra Aurore Lalucq
Paris en Comú PeC Centreesquerra a esquerra Anne Hidalgo
Partit Progressista Democràtic Guadalupeny PPDG Centreesquerra a esquerra Jacques Bangou
Partit Socialista Guaianès PSG Esquerra Marie-Josée Lalsie
Moviment Popular Franciscà MPF Esquerra Maurice Antiste
Partit Progressista Martiniquès PPM Esquerra Didier Laguerre
Construir el país Martinica BPM Esquerra Pierre Samot
El Progrés LP Centreesquerra Patrick Lebreton
Partit Comunista i aliats
Partit Comunista Francès[13] PCF Esquerra Fabien Roussel
Humains et signes[13] HeD Esquerra Muriel Ressiguier
Gauche républicaine et socialiste[13] GRS Esquerra Emmanuel Maurel
Les Radicaux de Gauche LRDG Centreesquerra Stéphane Saint-André
L'Engagement L'E Centreesquerra a esquerra Arnaud Montebourg
Moviment Republicà i Ciutadà MRC Esquerra Jean-Luc Laurent
Pour La Réunion PLR Esquerra Huguette Bello
Tavini Huiraatira TH Centreesquerra a esquerra Oscar Temaru
Partit Comunista Martiniquès MCP Esquerra Georges Erichot
Partit Comunista Reunionès PCR Esquerra Élie Hoarau
Moviment de Descolonització i d'Emancipació Social MDES Esquerra Fabien Canavy
Partit Comunista Guadalupeny PCG Esquerra Alain-Félix Flémin
Moviment Independentista Martiniquès MIM Esquerra Alfred Marie-Jeanne
Reagrupament Democràtic Martiniquès RDM Esquerra Claude Lise
Altres
Nou Partit Anticapitalista[13] NPA–A Extrema esquerra Lideratge col·lectiu
Nouvelle Donne[13] ND Centreesquerra a esquerra Arnaud Lelache
Mouvement des progressistes MdP Centreesquerra a esquerra François Béchieau
Allons enfants AE Centreesquerra Félix David-Rivière
Partit Radical d'Esquerra PRG Centreesquerra Guillaume Lacroix
Citoyenneté, action, participation pour le xxie siècle Cap21
  • Liberalisme verd
Centreesquerra Corinne Lepage
Unió Democràtica de Bretanya UDB Esquerra Tifenn Siret
Euskal Herria Bai EHBai Esquerra Nikolas Blain

Resultats electorals

[modifica]

El Nou Front Popular va aconseguir el nombre més gran de diputats a l'Assemblea Nacional en les Eleccions legislatives franceses de 2024 però malgrat nombrosos intents d'acord entre els quatre partits, la divisió ha anat en augment fins que La França Insubmisa va rebutjar la proposta de Laurence Tubiana com a primera ministra, que havien realitzat els altres socis de la coalició.[15]

Eleccions legislatives franceses
Any Lider 1a volta % 2a volta % Escons +/– Govern
2024 Col·lectiu 8.974.463
27,99 / 100
7.005.499
25,68 / 100
178 / 577
47

Referències

[modifica]
  1. Bernard, Mathias. «Parliamentary elections shock France’s political order to its core» (en anglès americà). The Conversation, 20-06-2022. [Consulta: 13 juny 2024].
  2. «Els partits francesos d'esquerra tanquen un acord per a crear un Front Popular». À Punt, 13-06-2024.
  3. «Els partits d'esquerra francesos s'uneixen en un Front Popular per parar els peus a l'extrema dreta». El Nacional, 13-06-2024. [Consulta: 8 juliol 2024].
  4. «French parties reject Macron’s offer for alliance against far right». www.ft.com. [Consulta: 13 juny 2024].
  5. «Milers de manifestants surten al carrer, després dels resultats, en suport del Nou Front Popular». Vilaweb, 01-07-2024. [Consulta: 1r juliol 2024].
  6. «Quelques jours pour faire front populaire - La France insoumise» (en francès), 10-06-2024. [Consulta: 13 juny 2024].
  7. «Front Populaire ! Rassemblement pour la république sociale et pour vaincre l’extrême droite – Le Parti de Gauche» (en francès). [Consulta: 13 juny 2024].
  8. jmfouquer. «Front populaire contre le néofascisme» (en francès). [Consulta: 13 juny 2024].
  9. «Facebook». www.facebook.com. [Consulta: 13 juny 2024].
  10. poi. «Le POI informe : communiqué de La France Insoumise (LFI) | Site officiel du POI – Parti Ouvrier Indépendant» (en francès). [Consulta: 13 juny 2024].
  11. «Gauche ÉcoSocialiste». Telegram. [Consulta: 13 juny 2024].
  12. «FRONT POPULAIRE ÉCOLOGIQUE Maintenant ! - PEPS» (en francès). confpeps.org, 10-06-2024. [Consulta: 13 juny 2024].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 «Quelques jours pour faire front populaire - La France insoumise» (en francès), 10-06-2024. [Consulta: 13 juny 2024].
  14. «Facebook». www.facebook.com. [Consulta: 13 juny 2024].
  15. «El Gobierno francés dimite en bloque y la izquierda sigue sin acordar un candidato a primer ministro». Publico, 16-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].