Norman McLaren

Norman McLaren

Biografia
Naixement	11 abril 1914 Stirling (Escòcia)
Mort	27 gener 1987 (72 anys) Montreal (Quebec)
Formació	Escola d'Art de Glasgow - disseny escènic Stirling High School
Activitat
Camp de treball	Animació dibuixda sobre pel·lícula, Pixilació, cinema experimental i animació
Lloc de treball	Montreal Canadà
Ocupació	director de fotografia (dècada del 1930–dècada del 1930), director de cinema, realitzador, guionista, animador, productor
Activitat	1933 - 1972
Ocupador	UNESCO (dècada del 1950–dècada del 1960) Oficina Nacional del Cinema del Canadà (1941–) Fundació Solomon R. Guggenheim GPO Film Unit
Alumnes	Ryan Larkin i René Jodoin
Representat per	Light Cone
Company professional	Evelyn Lambart
Premis
(1986)  Dissenyador reial honorari per a la indústria (1985)  Cavaller de l'Ordre Nacional del Quebec (1982)  Prix Albert-Tessier (en) (1975)  Premi Windsor McCay (1972)  Premi Molson (1951)  Oscar al millor curtmetratge documental, per l'obra Neighbours (en)  Company de l'Orde del Canadà

Norman McLaren (Stirling, Escòcia, 1914 - Mont-real, Canadà, 1987) és considerat un dels pares de l'animació experimental. A l'Escola d'Arts de Glasgow (Glasgow School of Fine Arts),^[1]va descobrir el cinema soviètic -Eisenstein, Pudovkin, etc.- i es va adonar de la capacitat expressiva dels recursos que li oferia el cinema. La seva carrera professional es va iniciar a la General Post Office Film Unit, a Londres, on va començar a explorar l'animació tradicional i experimental, pintant directament sobre cel·luloide. Va treballar com a càmera durant la Guerra Civil Espanyola i, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va emigrar als Estats Units. Al cap de dos anys se'n va anar al Canadà, acceptant la invitació del Consell Nacional de Cinema del Canadà (National Film Board of Canada). En aquesta institució va desenvolupar el gruix de la seva obra.

McLaren va realitzar fins a 59 obres (entre elles Blinkity Blank), en les quals va explorar l'art abstracte, l'art figuratiu i la imatge real, i va ser un dels pioners a aplicar so sintètic (pintat directament sobre la banda de so) a les seves obres. En tots els seus àmbits, el director va investigar multitud de tècniques, des de la modificació de pintures en pastel fins a l'animació d'imatge real quadre a quadre, des de la pintura directa sobre cel·luloide fins a les figures retallades en paper.^[2]