Ni de l'Octant
Ni de l'Octant (ν Octantis) és l'estel més brillant en la constel·lació d'Octans amb magnitud aparent +3,73.[8][9] Es troba a 69 anys llum de distància del Sistema Solar.
Ni de l'Octant és una gegant taronja de tipus espectral K1III. Els seus paràmetres són modestos tractant-se d'un estel gegant: la seva lluminositat és 16 vegades major que la del Sol i el seu radi és 5,9 vegades més gran. Això és el resultat de la massa de l'estel —un 40 % major que la massa solar— i de la fase en la qual es troba dins de l'evolució estel·lar. Fa uns 2000 milions d'anys va esgotar la fusió de l'hidrogen en el seu nucli, començant a créixer i a refredar-se segons es convertia en un estel subgegant. En la seva etapa actual està a punt de convertir-se en una veritable geganta. Dins d'uns 100 milions d'anys —un lapse de temps molt curt dins de la vida d'un estel d'aquestes característiques— la seva lluminositat augmentarà unes 60 vegades i el seu diàmetre es multiplicarà per 15.[10]
Ni de l'Octant és una binària espectroscòpica amb un període orbital de 2,9 anys. La companya, Ni de l'Octant B, és una nana de tipus K7-M1 i 0,5 masses solars, la separació mitjana de les amb l'estel principal és de 2,55 ua; no obstant això, l'excentricitat de l'òrbita (ε = 0,24) fa que aquesta separació fluctuï entre 2 i 3 ua.[11] Alteracions en l'espectre de l'estrella gegant suggereixen la possible existència d'un planeta jovià orbitant a 1,2 ua de Ni de l'Octant A. En el cas que existís, el planeta tindria una òrbita summament inestable; no obstant això, si el moviment orbital del planeta fora en sentit contrari al de Ni de l'Octant B, podria sobreviure dins del sistema.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
- ↑ John B. Hearnshaw «Spectroscopic orbits for K giants β Reticuli and ν Octantis: what is causing a low-amplitude radial velocity resonant perturbation in ν Oct?» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 11-04-2009, pàg. 1695–1710. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.14459.X.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Vardan Adibekyan «CORALIE radial-velocity search for companions around evolved stars (CASCADES). I. Sample definition and first results: Three new planets orbiting giant stars». Astronomy and Astrophysics, 1-2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202040078.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ «Nu Octantis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Nu Octantis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 10,0 10,1 «Nu Octantis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Ramm, D. J.; Pourbaix, D.; Hearnshaw, J. B.; Komonjinda, S. «Spectroscopic orbits for K giants β Reticuli and ν Octantis: what is causing a low-amplitude radial velocity resonant perturbation in ν Oct?». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 394, 3, 2009. pp. 1695-1710.
