Metall pesant
Els metalls pesants[1] són un grup d'elements químics que presenten una densitat relativament alta i determinada toxicitat per als éssers humans.[2]
En realitat es tracta d'un concepte factual, industrial, empíric i amb problemes per a trobar-ne una equivalència científica, tècnica o jurídica, per exemple el Senat francès va establir en un informe que el concepte de metall pesant no té fonament científic ni aplicació jurídica.[3] El terme mai ha estat definit oficialment per cap organisme autoritzat com la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).[4]
- Determinats autors defineixen els metalls pesants com els elements metàl·lics amb una massa volúmica superior a un cert valor, que varia entre 4.000 kg/m³ i 5.000 kg/m³ segons els autors.
- D'altres defineixen els metalls pesants com els elements químics compresos entre el coure i el plom (fent exclusió del ferro i el crom)
- Per a altres el metalls pesants serien tots els elements metàl·lics a partir del quart període de la taula periòdica dels elements.
- Per confusió, tenint en compte el caràcter potencialment tòxic dels compostos dels metalls pesants (mercuri, plom i cadmi en particular), inclouen en aquesta mateixa categoria a elements tòxics com l'arsènic (metal·loïde), Seria millor parlar en aquest cas d'« elements traces ».
La combustió de combustibles fòssils sòlids o líquids (carbó, productes d'origen petrolier) és també susceptible de deixar anar metalls pesants en cendres, vapors i fum
Els sòls poden quedar contaminats amb metalls pesants. En aquests casos s'acostuma a intervenir-hi conreant-hi determinades plantes amb l'única finalitat que amb el temps absorbeixin els metalls pesants. Des del 2019 s'està estudiant a Europa l'efecte dels compostos de coure usats per protegir la vinya, i s'estan establint normes restrictives amb l'objectiu d'eliminar en un futur el seu ús, com a mínim per als vins anomenats ecològics o biodinàmics. L'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) hi té un paper destacat.[5]
Molts dels metalls que tenen una densitat alta no són especialment tòxics i alguns són elements químics essencials per a l'ésser humà encara que en determinades concentracions també poden ser tòxics..
Els metalls pesants tòxics més coneguts són el mercuri, el plom, el cadmi i el tal·li. També s'acostuma a incloure, com s'ha dit, un semimetall como és l'arsènic i en poques ocasions, un no-metall com el seleni. A vegades també es parla de contaminació per metalls pesants incloent-hi altres elements tòxics més lleugers com el beril·li o l'alumini.
Impacte toxicològic
[modifica]L'impacte toxicològic dels metalls pesants depèn de la seva forma química, de la seva concentració, del context mediambiental i de la possibilitat de passar a la cadena dels éssers vius.
Es distingeix en particular els tres metalls mercuri, plom, cadmi, que d'una banda intervenen en processos biològics i de l'altra poden originar malalties greus. Sembla que el mercuri i el plom poden actuar en sinergia per inhibir o matar les cèl·lules nervioses. Certs plaguicides són també sospitosos d'actuar en sinergia amb els metalls pesants.[6]
Per exemple l'absorció de plom provoca la malaltia del saturnisme, particularment greu en infants. En canvi en cirurgia o en estomatologia es fan servir metalls considerats bio-compatibles com el titani i l'or, o metalls comuns com el ferro. Altres metalls poden ser tòxics en determinades formes com el crom VI, o el coure oxidat entre d'altres.
Les amalgames dentals s'han fet servir molt i han estat objecte de polèmica, ja que contenen metalls pesants ja citats com el mercuri, però també plata i estany.
El 2007, es va prohibir la venda de termòmetres de mercuri a la Unió Europea.[7]
Diferències genètiques
[modifica]És encara només una hipòtesi el fet que hi hagi diferències basades en la genètica en la vulnerabilitat cap a les intoxicacions per metalls pesants. Sembla que el mercuri és la causa de nombrosos casos d'Alzheimer.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «metall pesant». Diccionari de química. Universitat Politècnica de Catalunya, TERMCAT i Enciclopèdia Catalana, 2016-2023. [Consulta: 25 setembre 2024].
- ↑ Hapke, HJ. «Heavy metal transfer in the food chain to humans». A: C. Rodriguez-Barrueco. Fertilizers and Environment. Developments in Plant and Soil Sciences. 66. Springer, 1996. DOI 10.1007/978-94-009-1586-2_73. ISBN 978-94-009-1586-2.
- ↑ «Les effets des métaux lourds sur l'environnement et la santé. Rapport d'information au Sénat français N° 261» (en francès), 05-04-2001. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ Duffus, John H. «"Heavy Metals" - A Meaningless Term?». IUPAC Technical Report, 74, 5, 2002, pàg. 793–807. DOI: 10.1351/pac200274050793 [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ Diari La Vanguardia, dilluns 13 de maig, 2019, pp. 24-25
- ↑ Monnet-Tschudi F, Zurich MG, Boschat C, Corbaz A, Honegger P : Involvement of environmental mercury and lead in the etiology of neurodegenerative diseases; Rev Environ Health. 2006 Apr-Jun;21(2):105-17
- ↑ Jones H. «EU bans mercury in barometers, thermometers». Reuters, 10-07-2007 [Consulta: 30 maig 2008].
- ↑ Le mercure des amalgames dentaires, l'un des principaux facteurs étiologiques de la maladie d'Alzheimer ?; Marie Grosman et André Picot OnLine Arxivat 2011-08-13 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]- Metalls pesants a Consumer.es
- Reglament(CE) N° 1881/2006 de la Comissió europea (19 de desembre de 2006) fixant els percentatges màxims de contaminants en aliments.