Vés al contingut

Mausoleu d'August

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mausoleu d'August
Imatge
Mausoleu d'August (2021).
Nom en la llengua original(it) Mausoleo di Augusto Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJaciment arqueològic i mausoleu romà Modifica el valor a Wikidata
Períodeantiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Construcció28 aC Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCampo Marzio (Itàlia) (en) Tradueix, Municipio Roma I (Itàlia), Laci (Itàlia) i Roma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 54′ 22″ N, 12° 28′ 35″ E / 41.9061°N,12.4764°E / 41.9061; 12.4764
Lloc webmausoleodiaugusto.it… Modifica el valor a Wikidata
Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma.

El mausoleu d'August és un monument funerari del segle i aC, de planta circular, situat a Roma. Va ser construït el 28 aC, i aquí les cendres dels emperadors romans van ser col·locades durant un segle.

Història

[modifica]

El mausoleu va començar a ser construït per August l'any 28 aC.[1] En aquest punt va tornar d'Alexandria, després d'haver conquerit Egipte a conseqüència de vèncer Marc Antoni a la Batalla d'Àccium de l'any 31 aC. En la seva estada a Alexandria havia vist la tomba hel·lenística d'Alexandre el Gran, probablement de planta circular, en la qual es va inspirar per a la construcció de la seva pròpia tomba.

Enterraments

[modifica]

El primer personatge enterrat —en veritat les seves cendres hi van ser col·locades[1]— va ser Marc Claudi Marcel, nebot d'August, mort l'any 23 aC. Van seguir Marc Vipsani Agripa, Drus el Vell, Octàvia Menor (germana d'August), Luci Cèsar i Gai Cèsar. August va ser-hi enterrat l'any 14, seguit per Drus el Jove, Germànic Cèsar, Lívia (la dona d'August) i Tiberi. Es desconeix si l'emperador Claudi va ser sepultat també en el mateix lloc.

En general els emperadors de la dinastia julioclàudia, i els membres de la família, hi van ser enterrats. Entre les excepcions van ser l'emperador Neró i Júlia, l'única filla natural d'August.[1]

L'últim personatge en rebre-hi sepultura va ser Nerva, l'any 98. El seu successor, Trajà, va ser incinerat i les seves cendres es van dipositar en una urna d'or als peus de la Columna Trajana.

Estat actual

[modifica]

El que en altres temps fos el lloc d'enterrament més important de Roma, era un terreny ple de mala herba i xiprers. Ha sofert tota mena d'avatars al llarg dels temps, sent utilitzat com vinyar, jardí, i fins i tot fortalesa medieval i plaça de toros al segle xviii.

Després de diverses dècades d'abandonament, l'any 2017 va començar la restauració del mausoleu, gràcies a fons privats i públics. El mausoleu celebra la seva reobertura el 2021.

Estructura

[modifica]

El monument, concebut com una estructura circular, mesurava 87 metres de diàmetre, i tenia dos obeliscos en la seva entrada. L'interior estava ple de passadissos concèntrics units entre si, on s'albergaven les cendres dels diferents personatges de la família imperial.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «La linea del tempo» (en italià). mausoleodiaugusto.it. [Consulta: 13 juny 2021].