Maurice Novarina

Maurice Novarina
Biografia
Naixement	(fr) Paul Joseph Maurice Novarina ; 28 juny 1907 ; Thonon-les-Bains (França)
Mort	28 setembre 2002 (95 anys); Thonon-les-Bains (França)
Chief architect of civil buildings and national palaces (en)
Professor École Spéciale d'Architecture
	1963
Professor École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Dades personals
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1928–1933); Escola Especial d'Obres Públiques, Construcció i Indústria (–1928)
Activitat
Ocupació	arquitecte
Activitat	1933 - 2000
Membre de	Académie des sciences, belles-lettres et arts de Savoie (en) (soci) (1987–); Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1979–); Académie d'architecture (1959–); Société des architectes diplômés par le gouvernement (en) (1953–)
Professors	Jean-Baptiste Mathon i Henri Deglane
Obra
Obres destacables	Obres destacables (segle XIX) església Saint-Maurice de Marignier; (1935) église Notre-Dame du Léman (en) ; (1965) église Notre-Dame-de-Lourdes de Thonon-les-Bains (en) ;
Localització dels arxius	Departmental archives of Haute-Savoie (en) [ 156 J]; Institut Francès d'Arquitectura [ 215 Ifa, NOVMA] ;
Família
Fills	Valère Novarina, Patrice Novarina
Cronologia
13 novembre 1937	matrimoni
Premis
	(1980) Comandant de la Legió d'Honor; (1975) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres; (1967) Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; (1950) Prix de l'Académie d'Architecture de France (en) ; Cavaller de les Arts i les Lletres ;

Maurice Novarina (Thonon-les-Bains, 28 de juny de 1907 - 28 de setembre de 2002) fou un arquitecte savoià^[1] francès. És conegut per haver dissenyat l'església de Notre-Dame de Tout Grâce du Plateau d'Assy (Nostra Senyora plena de Gràcia de l'altiplà d'Assy, a Passy, l'Alta Savoia),^[2] entre altres edificis. Va estudiar a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts, i més tard es va convertir en enginyer d'obres públiques.^[3] Elegit membre de l'Acadèmia de Belles Arts de França el 1979, va ser succeït per Aymeric Zublena el 2008.

Novarina va tenir dos fills, Patrice Novarina que també es va convertir en arquitecte,^[4] mentre que Valère Novarina és un escriptor.^[5]

Edificis rellevants

↑ «Maurice Novarina, architecte» (en francès). L'Îlot-S. CAUE (conseil d'architecture, d'urbanisme et de l'environnement) de Haute-Savoie. [Consulta: 10 novembre 2023].
↑ «Consécration de l'église Notre-Dame de Tour Grâce d'Assy» (en francès). France Archives. [Consulta: 7 maig 2023].
↑ Brunet, Serge; Julia, Dominique; Lemaître, Nicole. Montagnes sacrées d'Europe: actes du colloque "Religion et Montagnes", Tarbes, 30 mai-2 juin 2002 (en francès). Publications de la Sorbonne, 2005, p. 374. ISBN 978-2-85944-516-4.
↑ «NOVARINA Patrice (architect / visual artist)» (en drouot). [Consulta: 7 maig 2023].
↑ «L’écrivain Valère Novarina, fils de l’architecte Maurice Novarina. Artistes dans et par le sang» (en francès). Le Dauphiné Liberé, 03-08-2010. [Consulta: 7 maig 2023].