És una edificació rectangular d'una planta i dos pisos, amb una porta principal amb arc de mig punt, amb dovelles de pedra sense decorar, restaurat, i un rellotge de sol a la façana. A un angle hi ha una torre, que devia ésser el precedent del mas molt transformada a la seva part alta, aprofitada dins el conjunt edificat. Dins el mas hi havia, almenys, un forn de pa i molins d'oli i de cereals. Les moles i curres poden veure's encara al costat de llevant de les parets de l'edifici, en part esbocinades. Un dels molins de farina, del qual encara queden les basses, situat a la part posterior del mas, era mogut per la força de l'aigua portada des de la mina de les Voltes. També es conserven els cups d'una premsa de vi i una gran era prop del mas.
El mas formava part de la Quadra dels Tascals, de la qual era el centre i molt probablement el mas que dona origen a aquest terme, documentat des del segle xv. El mas va pertànyer a la Comuna del Camp. L'any 1832 el batlle era Antoni Duran, segons consta en un document conservat pels actuals propietaris. El cens de 1844, últim en què figurà com a Batllia independent, li assigna vint-i-vuit habitants, havent-ne tingut fins a trenta-cinc l'any 1787. Tots els documents de la Batllia foren portats a Botarell en incorporar-se al terme i dissortadament estan perduts. Al rellotge de sol hi ha la data del 1842, època de restauracions visibles. És veu popular que s'hi conservaven a l'antic calabós instruments de tortura molt antics, un dels quals, un cep, fou cremat l'any 1936.
«Mas d'en Duran». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 abril 2012].
