Macari I de Jerusalem
|
Per a altres significats, vegeu «Macari». |
_-_Oratorio_del_Crocifisso_-_Saints_Helena_and_Macarius_by_Giandomenico_Tiepolo.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Μακάδριος (Makádrios) segle III |
| Mort | ca. 335 Jerusalem |
| Sepultura | Relíquies, amb el crani, a la Saint Anthony's Chapel (Pittsburgh, Pennsylvania) |
| Bisbe grec de Jerusalem | |
| 325 – 333 – Màxim de Jerusalem → | |
| Bisbe d’Ælia Capitolina | |
| 314 – 325 ← Ermon de Jerusalém (en)  | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | patriarca |
| Període | Imperi Romà |
| bisbe, confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Festivitat | 10 de març |
| Iconografia | Robes de bisbe oriental |
| Participà en | |
| 325 | Primer Concili de Nicea |
Macari I de Jerusalem (grec antic: Μακάδριος; llatí: Macarius) va ser bisbe de Jerusalem possiblement des de l'any 314 fins al 333. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Va succeir al bisbe Hermó quan aquest va morir. Es conserva una carta de l'emperador Constantí I el Gran a Macari referida a la construcció de l'església del Sant Sepulcre. Sòcrates Escolàstic, Sozomen i Teodoret li atribueixen el descobriment de la Veracreu junt amb les dels dos lladre que van ser executats al mateix temps que Jesucrist. Va assistir al concili de Nicea I de l'any 325. Es va distanciar del seu superior, Eusebi de Cesarea, al que va acusar d'arianisme. Va morir l'any 333.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). «Macarius Hierosolymitanus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 29 desembre 2022].