Lyskamm
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Frontera entre Itàlia i Suïssa | |||
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Valais (Suïssa) | |||
| Localització | Vall d'Aosta (Itàlia) Valais (Suïssa) | |||
| ||||
| Serralada | Alps Penins | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 4.527[1] | |||
| Prominència | 376 m | |||
| Isolament | 3 km | |||
El Lyskamm o Liskamm és una muntanya de 4.527 metres que es troba entre les regions de la Vall d'Aosta a Itàlia i el Valais a Suïssa, sent un dels principals cims dels Alps Penins.
Per la perillositat de la caiguda de pedres i allus té el mal nom de Menschenfresser (menjadora d'homes).
Està format per una aresta de 5 km de llarg, en la que es distingeixen el Lyskamm Oriental (4.527 m.) i el Lyskamm Oriental (4.479 m.). A més del vessant italià, de cara a les dues punxes principals, se n'alça una tercera, de menor altura però particularment característica, anomenada Naso del Lyskamm (El Nas del Lyskamm, 4.272 m). Des del vessant italià del Lyskamm descendeix la glacera de Lys, i pel vessant suís baixa la glacera del Grenz.
Geografia
[modifica]
A causa de la seva modesta prominència (376 m), Lyskamm de vegades es considera que forma part del veí Massís de Monte Rosa (de fet el Dufourspitze és només 107 metres més alt). Però visualment el Lyskamm és un massís enorme, compost de tres cims: l'Est Liskamm i el més baix Liskamm Occidental entre els cantó suís de Valais al nord i la italiana vall d'Aosta al sud.
La part nord de la muntanya és una impressionant paret de 1.100 metres coberta de gel provinent de la Glacera Gomer. La cara sud està a pocs centenars de metres per sobre la Glacera del Lis.
Escalada
[modifica]El pic est està a 4,527 m, i va ser escalat primer l'any 1861 per part d'anglesos i suïssos.[2]
El 9 d'agost de 1890, L. Norman-Neruda amb els guies Christian Klucker i J. Reinstadler varen ser els primers a arribar al cim (Lyskamm Est) per la cara nord a través de la ruta actualment coneguda com a "Norman-Neruda".[2] La primera ascensió hivernal per aquesta ruta es va fer l'11 de març de 1956 per C. Fosson i O. Frachey.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Llista dels 4.000 UIAA» (pdf). UIAA.
- ↑ 2,0 2,1 Helmut Dumler,Willi P. Burkhardt, Les 4000 des Alpes, ISBN 2-7003-1305-4
- ↑ Collomb, Robin G., Pennine Alps Central, London: Alpine Club, 1975, p. 92
Enllaços externs
[modifica]
- «Camptocamp.org (Liskamm Oriental)». [Consulta: 26 agost 2011].
- «Camptocamp.org (Liskamm Occidental)». [Consulta: 26 agost 2011].
- «Summitpost.com» (en anglès). [Consulta: 26 agost 2011].
