Vés al contingut

Juli Sandaran i Sambeat

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuli Sandaran i Sambeat
Biografia
Naixement30 juny 1914 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1995 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Instrumentpiano
Company professionalPere Vallribera i Moliné, Antoni Massana i Bertran i Cristòfor Taltabull i Balaguer (professors)

Juli Sandaran i Sambeat (Barcelona, 30 de juny del 1914 - 21 de desembre del 1995) va ser un compositor i pianista de jazz català.

Biografia

[modifica]

De família culta, el seu pare Josep [nt 1] fou poeta en occità i català i traductor de l'anglès, mentre que Juli Sandaran es dedicà a la música. Després d'estudiar piano amb Pere Vallribera, i composició amb Antoni Massana i Cristòfor Taltabull, durant un temps es guanyà la vida tocant el piano en sessions de cinema mut [5] al cinema Royal (1929); la seva feina principal, però, fou la de telegrafista. Juli Sandaran es va interessar pel jazz i la improvisació seguint els models de l'època. Va ser un dels iniciadors d'aquest gènere a Catalunya i liderà orquestres, quartets i trios en diferents locals de Barcelona. Així, als anys 30 formà part de l'"Emil Hot Five", un conjunt de jazz constituït al "Hot Club" de Barcelona, format per Sandaran al piano o a l'acordió, Emili Beckman a la veu i la guitarra, el violinista Jaume Vila (Jaume Vilà i Mèlich ?) i també, possiblement, pel pianista Frederic Masmitjà i Dionisio i el violinista i trompetista Josep Puertas. A partir dels anys 60, Juli Sandaran va ser un dels primers pianistes d'una sala mítica a la plaça Reial de Barcelona, el club Jamboree, on coincidí amb el trio de Tete Montoliu, entre d'altres. Va participar en el primer Festival de Jazz de Barcelona (1966), i alternà amb figures del jazz com ara Lou Bennett, Bill Coleman i Stephane Grappelli. Amb 65 anys, el 1979 encara actuava[6] a la Jazz Cava de Terrassa en el grup Jazzom, amb el saxo Pep Bonet, el contrabaix Manel Ortega i el bateria Pau Bombardó, experiència en paral·lel amb el disc homònim.[7]

Com a compositor, va conrear gèneres diversos: cançons, música de cambra per a diferents instruments (duos, trios, quartets), música religiosa, sardanes i música per a teatre i televisió.. També fou responsable d'harmonitzacions i arranjaments de cançons populars. [8]

Tingué dues filles, Eulàlia [nt 2] i Clara[nt 3] i un fill, Francesc, que també es vinculà [10] al món musical. Un net d'en Juli, Pau Sandaran i Escayola (1976), és compositor i músic, i el 2013 li dedicà l'obra Juli's blues. Big band.

Consta que el 1999 actuava una "Coral Juli Sandaran" [11] i el 2013-2016 un "Sandaran Cello Quartet" [12] tenia existència dins de l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra.

Obres

[modifica]

(selecció)

  • El brunzir de les abelles (1991), obra de teatre de Rodolf Sirera amb il·lustracions musicals de Juli Sandaran i Jaume Güell [13]
  • Una estrella vetllarà, cançó de bressol a quatre veus amb lletra de Pere Quart
  • Invenció per a orquestra de cambra, per a flauta, oboè, violins, violes i violoncels
  • M'ha deixat, balada per a orquestra, veu i piano amb lletra de Jordi Sarsanedas
  • Missa, per a cor
  • El Roig i el Blau (1985), comèdia musical amb text de Joan Oliver, per a orquestra de cambra i quartet de vent [14]
  • Salve, per a cor, orgue i 3 veus infantils
  • Sonatina per a trio de corda (2008)
  • Stabat mater, per a cor, orgue i quartet de corda o petita orquestra
  • Suite per a dotze violoncels
  • Los Tres Reys als peus de Jesús (1935), petit poema per a quatre veus i piano sobre una poesia de Jacint Verdaguer
  • Peces musicals a piano per al programa infantil de televisió catalana de TV2 Terra d'escudella (1978)
  • Sardanes: Anhel (1995); Aquella barcelonina (1995); Clara d'Assís (1964); La Fontfreda (1952); Signe (1962); Vent de xaloc [15]
  • Instrumentació de nadales i cançons populars catalanes, i de la sardana d'Odiló M. Planàs La flama viva

Edicions

[modifica]

Enregistraments

[modifica]
  • Grup Jazzom (Lluis Rambla, piano; Pau Bombardó, bateria; Manel Ortega, contrabaix; Pep Bonet, saxo tenor). Jazzomology. Barcelona: Edigsa, 1979. UM-2061 Zeleste.  Comprèn la peça Jazzomology, de Juli Sandaran
  • Quinteto Tropical. Paraiso tropical. Barcelona: Compañía del Gramófono Odeón, 1944.  Comprèn la "guaracha" El embustero, de Juli Sandaran, Elio Llorens Rivero i A. Gilton (Antoni Gil Bao) [nt 4]

Bibliografia

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Josep Sandaran Bacaria (Canejan, 31 de gener del 1875 - Barcelona, 1942) va ser un advocat, escriptor i traductor aranès establert a Barcelona. El 1907 publicà [1] a la col·lecció "Biblioteca popular dels grans mestres" una traducció parcial d'Enric IV, de Shakespeare. Entre els anys 1906 i 1913 fou autor de diversos poemes en aranès que presenta als Jocs florals i els publicà a periòdics occitans com Era Bouts de la Mountanho. Com a part d'un projecte de confecció d'una gramàtica aranesa[2] recopilà més de 600 fitxes de paraules, proverbis i dites araneses, i exposà aquesta tasca en la conferència La Vall d'Aran i els Catalans [3] que feu a l'Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona el 23 d'octubre del 1913. El seu fons personal, propietat dels fills de Juli Sandaran, nets seus, està dipositat a l'Arxiu General d'Aran i s'hi conserva un llibre de poesies que, amb data 1 de maig del 1942, dedicà a la seva muller Felipa Sambeat Romeva (també de Canejan). Aquest recull comprèn 19 poemes en català i 6 en aranès. Altres poemes seus foren publicats a revistes entre el 1918 i el 1940, i hom li atribueix algunes obres de teatre.[4]
  2. ↑ Eulàlia Sandaran i Fontfreda (Barcelona, 1942) és catedràtica de francès jubilada i traductora de: Adam, Olivier. A la intempèrie, (2008). ; Ben Jelloun, Tahar. La meva mare, (2009). ; Guenassia, Jean-Michel. El club dels optimistes incorregibles, (2010). ; Huy, Minh Tran. La princesa i el pescador, (2008). ; Modiano, Patrick. L'horitzó, (2010).  [9]
  3. ↑ Clara Sandaran, filòloga i músic, ha publicat traduccions no literàries (Vallès, Isidre. Les arrels socioculturals de l'art. ; Carmen. Ballet Antonio Gades amb Cristina Hoyos. ; Manolo Valdés. Pintures i escultures. )
  4. ↑ Segons algunes fonts, a més de les esmentades més amunt, tres composicions més de Juli Sandaran han estat enregistrades. Només se n'ha localitzat referències: Quatre peces..., que hauria estat gravada el 2013-2014 per la "Camerata XXI" per a la G.E.M.C. (Gremio de Editoriales de Música de Catalunya); i les sardanes Anhel i Aquella barcelonina, potser enregistrades per la cobla Sant Jordi el 1995.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Shakespeare, W.; Sandarán Bacaría, Josep (traductor). Enric IV. Primera part. Barcelona: Estampa d'E. Domènech, 1907. 
  2. ↑ Carrera Baiget, Aitor. «Un trabalh inedit sus er occitan dera Val d'Aran: la Gramática de la llengua aranesa de Jusèp Sandaran». A: 7en Obrador de Lingüistica Occitana. München: Ludwig-Maximilians - Universität München - Center for Advanced Studies, 2015. 
  3. ↑ Sandarán Bacaría, Josep. La Vall d'Arán i els catalans. Barcelona: Henrich i Cia, 1914. 
  4. ↑ «Arxiu Històric General Aran, fonds Jusèp Sandaran Bacaria». [Consulta: 9 setembre 2016].
    «Sandaran i Bacaria, Josep, al web "Visat", del Pen català». [Consulta: 9 setembre 2016].
  5. ↑ Lluís i Falcó, Josep. «Música y músicos en la Cataluña silente». A: Actas del V Congreso de la Asociación Española de Historiadores del Cine. A Coruña: Centro Galego de Artes da Imaxe, 1995, p. 95-105. ISBN 84-453-1358-4. 
  6. ↑ «Concerts de Juli Sandaran, al web JazzTerrassa». Arxivat de l'original el 2016-09-18. [Consulta: 9 setembre 2016].
  7. ↑ Santana McGill, Bàrbara. «Entrevista Francesc Sandaran». A: Jazz a Barcelona durant la Guerra Civil [treball de grau]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014. 
  8. ↑ «Dades biogràfiques, al web de l'editorial Dinsic» (en català, castellà, anglès). [Consulta: 1r setembre 2016].
  9. ↑ «Eulàlia Sandaran, al web "Memoro. El banc de la memòria"». [Consulta: 9 setembre 2016].
  10. ↑ Wirth, Rafael «Pulso ciudadano: Francesc Sandarán. Técnico afinador de pianos». La Vanguardia, 15-09-1997, pàg. 2 /Vivir en Barcelona).
  11. ↑ «Agenda». La Vanguardia Maresme, 27-02-1999, pàg. 7.
  12. ↑ Concert núm. 4 Sandaran Cello Quartet. Barcelona: Palau de la Música Catalana, 2015. 
  13. ↑ Sesé, Teresa «L'Ou Nou recupera para el SAT "El brunzir de les abelles"». La Vanguardia, 24-05-1991, pàg. 54.
  14. ↑ Díaz, Manuel «"El Roig i el Blau", de Joan Oliver, critica el estilo burgués en clave de comedia visual». La Vanguardia, 19-08-1985, pàg. 15.
  15. ↑ «Sardanes de Juli Sandaran, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r setembre 2016].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juli_Sandaran_i_Sambeat&oldid=32940319»