Joseph Ahrens
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 abril 1904  Sommersell (Alemanya) |
| Mort | 21 desembre 1997 (93 anys) Berlín (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, professor d'universitat |
| Ocupador | Escola superior de música Hanns Eisler |
| Membre de | |
| Instrument | Orgue i orgue |
| Premis | |
| |
| |
Joseph Johannes Clemens Ahrens (Sommersell (Renania del Nord-Westfalia]], 17 d'abril, 1904 - Berlín, 21 de desembre, 1997), va ser un compositor i organista alemany.
Biografia
[modifica]Ahrens, era fill d'un organista i va viure a Berlín des dels seus dies d'estudiant. Després de començar els seus estudis a Münster, va estudiar a Berlín amb Alfred Sittard i Max Seiffert. Des de 1928 ensenya com a professor a l'Acadèmia de Berlín per a la Música Escolar i d'Església. De 1929 a 1933 va ser organista a St. Marien (Berlín-Wilmersdorf).[1] De 1931 a 1940 va ser organista de la Filharmònica de Berlín. Des de 1934 va treballar com a organista de la catedral a la catedral de Santa Eduví (Berlín) i de 1945 a 1957 com a organista a l'església del Salvador (Berlin-Schmargendorf). De 1945 a 1969 va ser professor de música d'església a la Universitat de Música de Berlín, de la qual va ser director adjunt de 1954 a 1958. El 1963 es va convertir en membre de l'Acadèmia de les Arts de Berlín.
Ahrens és considerat un dels exponents més importants de la renovada música de l'església catòlica.
Una de les seves obres principals és el cicle coral "L'Any Sant", que conté diversos arranjaments de cantus firmus. L'estil d'escriptura lineal d'Ahrens es caracteritza per temes distintius, tonalitat ampliada i orientació cap a la litúrgia i el culte. Des de 1959 va utilitzar constantment la dodecafonía.
Estava casat amb Gisela, de soltera Schroeder. D'aquest matrimoni van tenir dos fills, entre ells la organista i també compositora, Sieglinde Ahrens.
La seva tomba es troba al cementiri forestal de Zehlendorf.
Premis
[modifica]- Premi d'Art de Berlín (1948)
- Premi d'Art de Berlín (1955)
Obres per a orgue
[modifica]- Kleine Weihnachtspartita „Zu Bethlehem geboren“ (1929)
- Canzone in F (1930)
- Präludium, Arie und Toccata a-Moll (1931)
- Toccata eroica (1932)
- Passamezzo und Fuge g-Moll (1933)
- Ricercare in a (1934)
- Pange lingua, Hymnus (1935)
- Partita „Christus ist erstanden“ (1935)
- Fünf kleine Stücke (1936): Intrada - Intermezzo - Invention - Interludium
- Regina coeli (1937)
- Dorische Toccata (1938)
- Fantasie, Grave marcia funebre und Toccata c-Moll (1939)
- Kleine Musik in a-Moll (1940)
- Konzert e-Moll (1941)
- Jesu, meine Freude, Partita (1942)
- Praeludium und Fuge f-Moll (1942)
- Toccata und Fuge e-Moll (1942)
- Concertino G-Dur (1943)
- Fantasie h-moll (1943)
|
Referències
[modifica]- ↑ Michael Heinemann: Joseph Ahrens. In: Michael Heinemann, Briger Petersen (Hrsg.): Orgelbewegung und Spätromantik. Studien zur Orgelmusik, Nr. 6. Dr. J. Butz, Bonn 2016, S. 129–138.
Fonts
[modifica]- Joseph Ahrens: Principis formals del cant gregorià i el meu estil d'orgue. Heidelberg 1978.
- Joseph Ahrens: dels modes a la dodecafonía. Heidelberg 1979.
Bibliografia
[modifica]- Johanna Schell: L'obra d'orgue de Joseph Ahrens. Una visió general del desenvolupament.. A: Musica Sacra. 109 (1989).
- Michael Heinemann: Anys sants. Sobre la música d'orgue de Joseph Ahrens. A: Ars Organi. 42 (1994)
- Rudolf Walter: So d'orgue ideal i mètodes de registre per Joseph Ahrens. A: Alfred Reichling (Hrsg.): Aspectes del moviment dels òrgues. Kassel 1995.
- Michael Heinemann: Joseph Ahrens. A: Michael Heinemann, Briger Petersen (eds.): Moviment d'orgue i romanticisme tardà. Estudis sobre música d'orgue, núm. 6. Dr. J. Butz, Bonn 2016, S. 129–138.
Enllaços externs
[modifica]- Obres de i sobre Joseph Ahrens al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya