Vés al contingut

John Barrymore

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Barrymore

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 febrer 1882 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1942 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcirrosi hepàtica
insuficiència renal
pneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMount Vernon Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióKing's College School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, actor, actor de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1903 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMaurice Barrymore i William Collier Sr. Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília Barrymore Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElaine Barrie (1936–1940)
Dolores Costello (1928–1934)
Blanche Oelrichs (1920–1928)
Katherine Corri Harris (1910–1917) Modifica el valor a Wikidata
FillsDiana Barrymore
 () Blanche Oelrichs
John Drew Barrymore
 () Dolores Costello Modifica el valor a Wikidata
ParesMaurice Barrymore Modifica el valor a Wikidata  i Georgianna Drew Modifica el valor a Wikidata
GermansEthel Barrymore
Lionel Barrymore Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000858 Allocine: 6751 Rottentomatoes: celebrity/john_barrymore Allmovie: p4291 85121 TV.com: people/john-barrymore IBDB: 31141 AFI: 85121 TMDB.org: 29578
Musicbrainz: c394231f-dfbe-4835-9e5f-f8dad8504b37 Discogs: 1701561 Find a Grave: 60 Modifica el valor a Wikidata

John Barrymore (Philadelphia (Pennsylvania), 14 o 15 de febrer de 1882 − Los Angeles (Califòrnia), 29 de maig de 1942)[1] actor de teatre i cinema. Fill d’una de les famílies teatrals més prestigioses de les primeres dècades del segle XX (se la considerava la “família reial de Broadway”),[2] fou anomenat el “gran perfil”.[1] En l’àmbit teatral, fou considerat com l’actor tràgic més important de la seva època.[3] En la seva filmografia es poden destacar pel·lícules com El Dr. Jekyll i el Sr. Hyde (1920), “The Sea Beast” (1926), “Grand Hotel” (1932), “Twentieth Century” (1934), o “Midnight” (1939), totes elles incloses en el National Film Registry.[4] Fou el germà petit de dos grans actors: Lionel i Ethel Barrymore,[1] pare de John Drew Barrymore i avi de Drew Barrymore.

Biografia

[modifica]

John Sidney Blythe Barrymore va ser el fill menor de dos de les grans figures teatrals de l’època: Maurice Barrymore i Georgiana Drew i d’una nissaga d’actors que es podia seguir fins l’any 1752.[5] Quan tenia 10 anys la seva mare va morir de tuberculosi, quan en tenia 15 ho va fer la seva àvia, Louisa Drew, que l’havia criat[6] i poc abans perdé la seva virginitat amb la seva madrastra, Marie Floyd.[3] Aquests fets el van dur al que seria el seu principal problema des de l’adolescència, l’alcoholisme.[3][5][7]

John mai va aspirar a ser un actor i volia ser artista.[8] i va treballar com a dibuixant freelance per al New York Evening Journal però gradualment va anar introduint-se en el món de la interpretació com els seus germans.[8] Va fer el seu debut als 18 anys, l’estiu de 1900, en “A Man of the World”, obra protagonitzada pel seu pare.[9] L’any següent el seu pare moria de sífilis i ell es veia obligat a deixar els estudis d’art i posar-se a treballar d’actor.[9] El seu primer paper protagonista arribà el 1907 de la mà de Daniel Frohman que el contractà per interpretar Tony Allen en la comèdia de Rida Johnson Young “The Boys of Company B”.[10] En pocs anys era una de les grans estrelles de Broadway, protagonitzant obres com “Justice”, “Hamlet”, “Ricard III” “Peter Ibbetson” i “Svengali”.(REF2) La seva interpretació de Hamlet encara és considerada com la definitiva.[3] El 1910 es va casar amb Katherine Corri Harris[11] de qui es divorciaria el 1917. Durant la dècada de 1910 compaginà el teatre amb l’aparició en diverses pel·lícules d’una o dues bobines,[12] essent la primera "The Dream of a Moving Picture Director" (1912).[2] En aquella època l’alcohol començà a passar-li factura. Això, i la necessitat de diners,[7] l’acabà fent entrar en el món del cinema medi en el que treballà quasi en exclusiva a partir del 1925.[3]

Tot i que a diferència dels seus dos germans no va aconseguir mai un Oscar, la seva personalitat cinematogràfica va ser molt superior i el públic l’adorava pels seus papers romàntics en pel·lícules com "Beau Brummell" (1924) o "The Beloved Rogue" (1927).[2] Tot i això també interpretà papers d’home de caràcter destacats com a El Dr. Jekyll i el Sr. Hyde (1920). El 1920 es va casar per segona vegada amb Leonard M. Thomas. Es van divorciar però de la relació tingué una filla, Diana.[11]

Feu amb èxit el salt al sonor i de fet protagonitzà "Don Juan" (1926), la primera pel·lícula amb so sincronitzat.[3] Entre les seves pel·lícules sonores més recordades hi ha "Moby Dick" (1930), "Svengali" (1931) i "Grand Hotel" (1932). El 4 de novembre de 1928 es va cassar per tercer cop amb Dolores Costello. La parella tingué dos fills, Dolores Ethel Mae i John Blythe Jr, però també s’acabaren divorciant.[11] A partir de 1933 i fins a la seva mort el 1942 les seves dots interpretatives es veieren condicionades pel seu alcoholisme essent els seus darrers rols penoses auto-paròdies en pel·lícules de sèrie B([7][3] com "The Great Profile" (1940) o "Playmates "(1941), la seva darrera aparicio. El 9 de novembre de 1936 es va casar per quarta vegada amb Elaine Barrie Jacobs de qui també es divorciaria. A causa de l’alcoholisme es va veure obligat a deixar el teatre i el cinema per passar a la televisió, on anava de convidat.[6] Durant un d’aquests programes es va trobar malament per lo que va anar al servei i va caure. El portaren a l’hospital d’on ja no va sortir, patia pneumònia, nefritis, cirrosi i úlcera gàstrica.[6]

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Olson, James Stuart. Historical Dictionary of the Great Depression, 1929-1940 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2001, p. 27. ISBN 978-0-313-30618-1. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Historia universal del cine (en castellà). Madrid: Planeta, 1982, p. 220-21. ISBN 84-7551-386-7. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Bailey, Mark. Of All the Gin Joints: Stumbling through Hollywood History (en anglès). Algonquin Books, 2014-09-30, p. 6. ISBN 978-1-61620-398-6. 
  4. ↑ «Complete National Film Registry Listing | Film Registry | National Film Preservation Board | Programs | Library of Congress». [Consulta: 1r gener 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 Mank, Gregory William. Hollywood's Hellfire Club: The Misadventures of John Barrymore, W.C. Fields, Errol Flynn and the Bundy Drive Boys (en anglès). Feral House, 2007-10-01, p. 31-36. ISBN 978-1-932595-67-3. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Otero, Malcolm; Giménez, Santi. Il·lustres execrables: La part fosca dels personatges més idolatrats de la humanitat (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2017-04-21. ISBN 978-84-9069-693-4. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Sellers, Robert. An A-Z of Hellraisers: A Comprehensive Compendium of Outrageous Insobriety (en anglès). Random House, 2010-05-20. ISBN 978-1-4090-5100-8. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Cartlidge, Cherese. Drew Barrymore (en anglès). Infobase Learning, 2012. ISBN 978-1-4381-4119-0. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Morrison, Michael A. John Barrymore, Shakespearean Actor (en anglès). Cambridge University Press, 1997, p. 38. ISBN 978-0-521-62979-9. 
  10. ↑ Morrison, Michael A. John Barrymore, Shakespearean Actor (en anglès). Cambridge University Press, 1997, p. 43. ISBN 978-0-521-62979-9. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Onofrio, Jan. Pennsylvania Biographical Dictionary (en anglès). Somerset Publishers, Inc., 1999, p. 79. ISBN 978-0-403-09950-4. 
  12. ↑ Guide to the silent years of American cinema (en anglès). Greenwood Press, 1999, p. 31. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Barrymore&oldid=34013357»