Holtstamita

Holtstamita
Fórmula química	Ca₃Al₂(SiO₄)₂(OH)₄
Epònim	Dan Holtstam (en)
Localitat tipus	mina Wessels, Hotazel, camp de manganès Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AD.25
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 12,337Å; c = 11,93Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Grup espacial	space group I4₁/acd (en)
Color	groc marronós
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,718 nε = 1,746
Birefringència	δ = 0,028
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-047
Símbol	Hts
Referències	[1]

La holtstamita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la henritermierita. Rep el seu nom en honor de Dan Holtstam per les seves contribucions a la mineralogia sueca i específicament als dipòsits de Mn del tipus Långban.^[1]

La holtstamita és un silicat de fórmula química Ca₃Al₂(SiO₄)₂(OH)₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal. És l'anàleg mineral amb alumini de la henritermierita.^[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la holtstamita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.

La holtstamita va ser descoberta a la mina Wessels, a Hotazel (camp de manganès Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica). És tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.^[1]