Vés al contingut

Hioide

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaOs hioide
Os hioide — cara anterior, ampliada
Vista anterolateral del cap i el coll
Detalls
Llatíos hyoideum
Precursor2n i 3r arc branquial[1]
Part deextracranial bones of head (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
TAA02.1.16.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 52749 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.177
EB Onlinescience/hyoid-bone Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics dels ossos
Insercions de l'os hioide

L'os hioide (en llatí os hyoideum, derivat del grec hyoeides, que significa 'amb la forma de la lletra ýpsilon (υ)') és un os senar, medial i simètric, situat a la part anterior del coll, per sota de la llengua i per sobre del cartílag tiroide. Té forma de ferradura, i és convex cap endavant. Se'n poden distingir tres parts diferents:

  • Porció mitjana o cos
  • Banyes majors
  • Banyes menors

L'os hioide, generalment aïllat en els humans, pot de vegades estar unit a la resta de l'esquelet per un conjunt de formacions òssies, que amb ell constitueixen l'aparell hioidal.

Estructura

[modifica]

Està format per teixit compacte, excepte en la base de les banyes majors, on presenta una gran quantitat de teixit esponjós.

Funció

[modifica]

L'os hioide es presenta en molts mamífers; permet un ampli rang de moviments de la llengua, la faringe i la laringe.[2] En els neandertals, la posició de la seva laringe no impedia que es produïssin els sons de la parla.[3] El descobriment de l'os hioide en neandertals de la cova de Kebara, a Israel, va fer concloure als seus descobridors que la laringe descendent dels neandertals els permetria parlar (malgrat que hi ha altres opinions).[4]

Fractura

[modifica]

Per la seva posició, l'os hioide normalment no tendeix a fracturar-se. En casos de mort dubtosa, un hioide fracturat és un fort indici d'estrangulació.

Imatges addicionals

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. hednk-023—Imatges d'embriologia a la Universitat de Carolina del Nord
  2. [enllaç sense format] http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/6930 Descent of the larynx in chimpanzee infants
  3. Boë, L.J. et al. The potential of Neandertal vowel space was as large as that of modern humans. Journal of Phonetics 30 (2002) 465–484.
  4. Arsenburg, B. et al., A reappraisal of the anatomical basis for speech in middle Paleolithic hominids, in: American Journal of Physiological Anthropology 83 (1990), pp. 137–146.