Guillermo Quintana Lacaci

Guillermo Quintana Lacaci

Biografia
Naixement	6 juliol 1916 Ferrol (província de la Corunya)
Mort	29 gener 1984 (67 anys) Madrid
Causa de mort	homicidi, ferida per arma de foc
Sepultura	cementiri de Mingorrubio
Capità general de la I Regió Militar
abril 1979 – 16 abril 1982 – Ricardo Arozarena Girón →
Governador militar de la Corunya
maig 1978 – abril 1979
Governador militar de Pontevedra
juny 1976 – maig 1978
Director de l'Acadèmia General Militar
1973 – 1976
Dades personals
Formació	Acadèmia General Militar (1935–)
Activitat
Ocupació	militar
Activitat	1936-1984
Membre de	Divisió Blava
Carrera militar
Lleialtat	Bàndol Nacional Dictadura franquista Regne d'Espanya
Branca militar	Exèrcit de Terra Espanyol Divisió Blava
Rang militar	Tinent general
Unitat militar	Divisió Cuirassada Brunete
Conflicte	Guerra Civil espanyola Segona Guerra Mundial
Família
Germans	Ketty Quintana Lacaci
Premis
(1975)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc  Medalla de la Campanya de Rússia  Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell  Creu de Guerra  Medalla Militar  Creu de Ferro de 2a classe  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild

Guillermo Quintana Lacaci (Ferrol, La Corunya, 6 de juliol de 1916 - Madrid, 29 de gener de 1984) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra Civil espanyola en el Bàndol revoltat. Capità general de Madrid quan es va produir el cop d'estat del 23 de febrer de 1981 fou un dels Capitans Generals que es van alinear del costat de la legalitat constitucional facilitant amb la seva actitud el fracàs del cop.^[1][2]

Fill i net de militars, va ingressar en l'Acadèmia General Militar el 1935, després d'haver cursat i primer any de carrera de ciències exactes, com era preceptiu en aquella època, en la Universitat de Santiago de Compostel·la. El Cop d'estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre a Cee (La Corunya) sent ja cadet de l'arma d'Infanteria. Participa en la Guerra Civil espanyola primer com a alferes alumne i després com a tinent provisional, allistat en el Regiment d'Infanteria Zamora n. 8 i més tard en el IV Tabor de Regulars de Ceuta.

Es va allistar voluntari en la Divisió Blava per combatre en la campanya de Rússia, i fou condecorat amb la Creu de Ferro de 2a classe i la Medalla Militar Individual.

Amb la categoria de general va exercir el comandament de la Brigada d'Alta Muntanya de Jaca, i va ser director de l'Acadèmia General Militar de Saragossa, Segon cap de tropes a Galícia i Governador militar de Pontevedra, subispector de la VIII Regió Militar i governador militar de La Corunya. En ser promogut a tinent general es va posar al capdavant de la I Regió Militar en la qual va romandre des de maig de 1979 fins a abril de 1982.

Sent Capità General de Madrid, es produeix el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Sense dubtar es va posar a les ordres del Rei i no va moure les tropes al seu comandament. La Divisió Cuirassada Brunete es trobava llavors aquarterada a la I Regió Militar, de manera que quan Quintana Lacaci rep la trucada del general José Juste Fernández, cap de la Divisió anunciant-li que es disposa a ocupar Madrid per ordre del General Milans del Bosch, el capità general li ordena que la revoqui: ha de mantenir aquarterada la divisió i obligar a que tornin aquelles unitats que ja hagin sortit al carrer o es disposin a fer-ho.^[3] Juste acata l'ordre i a partir d'aquest moment comença a fer marxa enrere amb la decidida intervenció de Quintana Lacaci, qui inicia una discussió telefònica amb els caps de regiment de la «Brunete», que minuts enrere havien obeït l'ordre de prendre Madrid i ara es neguen a obeir la contraordre o l'ajornen tot el que poden. Hores després, informat dels fets, també va ordenar que el general Luis Torres Rojas, que s'havia desplaçat des de Galícia a la DAC, abandonés immediatament Madrid. Amb això, se salva la capital i s'evita el triomf del cop.

El 29 de gener de 1984, quan el tinent general Quintana Lacaci tornava al seu domicili a peu i sense escorta després d'assistir a missa de migdia en la parròquia de Cristo Rey (al número 91 del carrer de Martín de los Heros) amb la seva esposa María Elena Ramos, de 58 anys (que va resultar ferida lleu en una cama) fou abordat per dues persones^[4] quan s'aproximava al portal número 20 del carrer de Romero Robledo i van començar a disparar-li per davant i a boca de canó. Es van trobar 13 casquets de 9 mm Parabellum, marca Geco, munició habitualment utilitzada per ETA militar.^[5] En el curs del tiroteig va resultar també ferit lleument el coronel retirat Ángel Francisco Gil Pachón, de 64 anys, que passejava pel lloc dels fets. Els autors dels trets van fugir en un automòbil Renault 18 de color blanc, en el qual es trobaven altres dues persones, una d'elles al volant.

L'Audiència Nacional va condemnar als membres d'ETA Henri Parot i Juan Lorenzo Lasa Mitxelena, Tkikierdi, a sengles penes de 30 anys de presó per l'atemptat. A Parot, un dels integrants del comando itinerant, també se'l condemna a 8 mesos de presó per dos delictes de lesions. En la sentència de l'Audiència Nacional, s'afirma que Txikierdi exercia entre els anys 1983 i 1984 les funcions de "capitost dins d'ETA", facilitant informació als comandos de la banda i ordenant-los les accions que havien de dur a terme. La Sala condemnà a Parot a 30 anys i 8 mesos de presó, per un delicte d'assassinat i dos de lesions, mentre que a Lasa Mitxelena se'l condemna pel primer dels delictes a 30 anys de reclusió. També s'estableix que tots dos indemnitzin els hereus del militar assassinat amb 50 milions de pessetes, encara que es decreta la insolvència de tots dos membres d'ETA.^[6]