Vés al contingut

George Marshall (director)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorge Marshall

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 desembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 1975 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Holy Cross Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de televisió, sindicalista, actor de cinema, guionista, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata -
Premis
IMDB: nm0550892 Allocine: 6205 Allmovie: p101402 TCM: 123063 IBDB: 51567 TMDB.org: 19093
Find a Grave: 19237 Modifica el valor a Wikidata
George Marshall, Marlène Dietrich i Joe Pasternak al rodatge de Destry Rides Again (1939)

George Marshall (Chicago, Illinois, 29 de desembre de 1891 − Los Angeles, Califòrnia, 17 de febrer de 1975) va ser un director i guionista estatunidenc.[1][2]

Pocs films de Marshall són coneguts del gran públic, a excepció potser de Destry Rides Again, The Sheepman i La conquesta de l'Oest, que va codirigir amb John Ford, Henry Hathaway i Richard Thorpe, encarregant-se del segment del ferrocarril amb una famosa seqüència d'estampida.

Biografia

[modifica]

Tot i que Marshall va treballar en gairebé tots els tipus de films imaginables, la seva carrera es va iniciar en l'època del cinema mut fent produccions de western, un gènere que mai no va abandonar completament. Tanmateix, ja avançada la seva trajectòria, va ser particularment requerit per realitzar comèdies. Així, va rodar mitja dotzena de pel·lícules amb Bob Hope i Jerry Lewis, a més de treballar amb W.C. Fields, Jackie Gleason i Will Rogers.

Director de prop de cent films, va ser president de la Screen Directors Guild de 1948 a 1950.[2]

George Marshall va morir el 1975 a Los Angeles, Califòrnia, a causa d'una pneumònia. Va ser enterrat al Cementiri de Holy Cross, a Culver City, Califòrnia.

Per la seva contribució a la indústria cinematogràfica, George Marshall va obtenir una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, al número 7048 del Hollywood Boulevard.[3][4]

Filmografia (selecció)

[modifica]

com a director

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]


com a guionista

[modifica]
  • 1915: And the Best Man Won
  • 1916: Across the Rio Grande
  • 1916: Love's Lariat
  • 1916: A Woman's Eyes
  • 1917: They Were Four
  • 1917: Border Wolves
  • 1917: Roped In
  • 1917: The Raid
  • 1917: Casey's Border Raid
  • 1917: Swede Hearts
  • 1917: Meet My Wife
  • 1917: Double Suspicion
  • 1917: Right of Way Casey
  • 1917: Squaring It
  • 1917: The Man from Montana
  • 1918: Quick Triggers
  • 1918: Naked Fists
  • 1918: Beating the Limited
  • 1919: The Gun Runners
  • 1921: Why Trust Your Husband
  • 1921: A Ridin' Romeo
  • 1921: The Jolt
  • 1930: Hey Diddle Diddle
  • 1932: Big Dame Hunting
  • 1933: Olsen's Big Moment
  • 1934: Call It Luck
  • 1936: Can This Be Dixie?

com a actor

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ The New York Times. George Marshall (en anglès). The New York Times. 
  2. ↑ 2,0 2,1 imdb. Geoge Marshall (en anglès). imdb. 
  3. ↑ QUILAN, David, The Illustrated Guide to Film Directors, Londres: B. T. Batsford Ltd., 1983 ((anglès))
  4. ↑ FILHO, Rubens Ewald, Dicionário de Cineastas, São Paulo: Companhia Editora Nacional, 2002
  • « George Marshall » A John Wakemann (dir.), "World Film Directors, Volume One, 1890-1945, Nova York, The H.W. Wilson Company, 1987, p. 731-735. (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=George_Marshall_(director)&oldid=33461382»