Gabriele Paleotti
Aparença
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 octubre 1522 Bolonya (Itàlia) |
Mort | 22 juliol 1597 (74 anys) Roma |
Cardenal bisbe bisbat suburbicari d'Albano | |
8 novembre 1589 – 20 març 1591 ← Prosper de Sainte-Croix – Michele Bonelli → | |
Arquebisbe catòlic | |
10 desembre 1582 (Julià) – 23 juliol 1597 ← ell/ella mateixa – Alfonso Paleotti (en) → Diòcesi: arquebisbat de Bolonya | |
Bisbe diocesà | |
30 gener 1566 – 10 desembre 1582 (Julià) ← Ranuccio Farnese – ell/ella mateixa → Diòcesi: arquebisbat de Bolonya | |
Cardenal | |
12 març 1565 – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Bolonya |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1566–), sacerdot catòlic (1566–) |
Activitat | 1546 (Gregorià) - 1597 |
Ocupador | Universitat de Bolonya |
Consagració | Carles Borromeo |
Participà en | |
10 gener 1592 | conclave de 1592 |
27 octubre 1591 | conclave de 1591 |
8 octubre 1590 | conclave de 1590 (tardor) |
7 setembre 1590 | conclave de 1590 (setembre) |
21 abril 1585 | conclave de 1585 |
12 maig 1572 | conclave de 1572 |
20 desembre 1565 | Conclave de 1565–66 |
Gabriele Paleotti (Bolonya, 4 d'octubre de 1522 – Roma, 23 de juliol de 1597) fou un cardenal italià, arquebisbe de Bolonya i personalitat destacada de la Contrareforma.
Fou successivament canonge, auditor de la Rota Romana i delegat del Papa en el Concili de Trento, aconseguint el 1565 la porpra cardenalícia. L'any següent fou nomenat bisbe de la seva ciutat nadiua, la qual seu s'erigí en arquebisbat el 1582. Tenia com a mestre de capella el madrigalista belga Melle i era amic de Sant Carles Borromeo i de Sixte V, i va estar a punt de ser elegit papa a la mort de l'últim.
Va escriure:
- De bono senectutis (Anvers, 1598),
- De imaginibus sacris et profanis (Roma, 1594),
- Archiepiscopali Bouaniense (Roma, 1594),
- De nothis spuriisque filis (Frankfurt, 1573),
- De bono senectutis (Roma, 1595) i les Actes del Concili de Trento, utilitzades per Pallavicini, Regnaud i altres en les seves obres.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 41, pàg. 260 (ISBN 84 239-4541-3)