Gabriel Jackson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 març 1921 Mount Vernon (Nova York) |
| Mort | 3 novembre 2019 (98 anys) Ashland (Oregon) |
| Formació | Universitat de Tolosa - humanitats (–1952) Universitat Stanford - Master of Arts (–1950) Universitat Harvard - Grau en Arts (–1942) |
| Director de tesi | Jacques Godechot |
| Activitat | |
| Camp de treball | Hispanisme, història i periodisme |
| Ocupació | historiador, professor d'universitat, hispanista, periodista |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a San Diego (1965–1983) Knox College (1962–1965) Wellesley College (1955–1960) Goddard College (1952–1955) The Putney School (1946–1949) |
| Interessat en | Joaquín Costa Martínez, història contemporània d'Espanya, Segona República Espanyola i Guerra Civil espanyola |
| Participà en | |
| 30 abril 1997 | Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya |
| Premis | |
Gabriel Jackson (Mount Vernon (Nova York), 10 de març de 1921 – Ashland, Oregon, 3 de novembre de 2019) fou un historiador i hispanista estatunidenc.[1] Víctima del Maccarthisme,[2] es va graduar en Història i Literatura el 1942 al Harvard College i es va doctorar en la Universitat de Tolosa amb una tesi sobre el regeneracionisme de Joaquín Costa. El 1960-1961 va obtenir una beca Fulbright i des del 1965 fou professor a la Universitat de Califòrnia a San Diego.
És considerat deixeble tant de Jaume Vicens i Vives com de Pierre Vilar i durant molt anys ha col·laborat amb el diari El País. També és considerat autoritat en el període de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola. Va residir al costat de la seva filla en l'estat d'Oregon després de viure 26 anys a Barcelona.
Va reflexionar sobre els problemes econòmics d'entreguerres, l'auge del feixisme i el conflicte entre democràcia i totalitarisme. Va entrar en contacte, per casualitat, amb la cultura espanyola a causa dels exiliats republicans a Mèxic, en la dècada de 1940. Va rebre el Premi Elio Antonio de Nebrija de la Universitat de Salamanca (2003).[3] En jubilar-se, el 1983, es traslladà a Barcelona, on visqué fins al 2010. El 1997, Jackson va donar el seu suport al Foro Babel, col·lectiu centrat en la defensa d'un major ús del castellà a Catalunya, en el qual també es van alinear entre altres Albert Boadella, Rosa Maria Sardà i Rosa Regàs.
L'any 2009 va rebre el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre d'assaig de l'any, per Juan Negrín, médico, socialista y jefe de gobierno de la II República.[4] El 2010 marxà a viure a casa de la seva filla a Ashland (Oregon, EUA), on morí.
Obres
[modifica]- The Spanish Republic and the Civil War 1931-39. Princeton (N.J.): Princeton University Press, 1965
- La República Española y la Guerra Civil: 1931-1939. Barcelona: Crítica, 1999
- --do.--[Esplugues de Llobregat]: Orbis, 1985
- --do.--Barcelona: Mundo Actual de Ediciones, 1978
- The Spanish Civil War: Domestic Crisis or international Conspiracy. Boston: D. C. Heath, 1966
- --do.--Chicago: Quadrangle Books, 1972
- Histoire de la Guerre civile de l'Espagne. Paris: Ruedo Ibérico, 1974
- Historian's Quest. New York: Knopf, 1969
- Historia de un historiador. Madrid: Anaya & Mario Muchnik, cop. 1993
- A Concise History of the Spanish Civil War. London: Thames and Hudson, 1974
- Breve historia de la Guerra Civil Española. Barcelona : Grijalbo, 1986
- --do.--[Paris]: Ruedo Ibérico, 1974
- Civilization & Barbarity in 20th Century Europe
- Civilización y barbarie en Europa del siglo XX. Barcelona: Planeta, 1997
- Fighting for Franco: International Volunteers in Nationalist Spain During the Spanish Civil War, 1936-39 by Judith Keene and Gabriel Jackson. Leicester University Press, 2001
- Luchando por Franco: voluntarios europeos al servicio del España fascista. [Barcelona]: Salvat, 2002
- Making of Mediaeval Spain (Library of European Civilization)
- Juan Negrín: physiologist, socialist and Spanish Republican war leader. Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies; Brighton: Sussex Academic Press, 2010
- Costa, Azaña, el Frente Popular y otros ensayos. Barcelona: Crítica, 2008—do.--Madrid: Turner, 1976
- Memoria de un historiador. Madrid: Temas de Hoy, 2001
- Ciudadano Jackson: visiones de la mundo contemporáneo. Barcelona: Martínez Roca, 2001
- Origines de la Guerra fría. Madrid: Información e Historia, 1993
- El Kapellmeister Mozart. Barcelona: Empúries, 1991
- Mozart. Barcelona: Empúries, 1991
- El difunto Kapellmeister Mozart. Barcelona: Muchnik, 1991
- Catalunya republicana i revolucionària: 1931-1939. Barcelona: Grijalbo, 1982
- La Guerra civil española: antologia de los principals cronistas de guerra americanos en España (editor) Barcelona: Icaria, 1978
- The Making of Medieval Spain. London: Thames and Hudson, 1972
- --do.--[New York]: Harcourt Brace Jovanovich, 1972
- Introducción a la España medieval; ed. 3a. Madrid: Alianza, 1979
Referències
[modifica]- ↑ «Gabriel Jackson». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Popkin, Jeremy D. History, Historians, & Autobiography p.178 University of Chicago Press, 2005 ISBN 0226675432, 9780226675435
- ↑ EFE «Jackson recibe el premio Nebrija con un alegato contra los tópicos nacionales». el mundo. EFE, 03-07-2003 [Consulta: 23 abril 2014].
- ↑ Els Premis Terenci Moix recorden l'escriptor i distingeixen Rosa Maria Sardà i Eduardo Mendoza a Diari de Girona, 23/4/2009
Enllaços externs
[modifica]- Recopilació de treballs de Gabriel Jackson a Dialnet
- Articles sobre Gabriel Jackson a El País
- Homenatge a l'hispanista Gabriel Jackson, celebrat el dissabte 29 de febrer de 2020, al Centre Cultural Teresa Pàmies de Barcelona. [1]