Vés al contingut

GNU Privacy Guard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
GNU Privacy Guard
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Tipusprogramari criptogràfic, privacy software (en) Tradueix i programari lliure Modifica el valor a Wikidata
Basat enPretty Good Privacy Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial20 desembre 1997 Modifica el valor a Wikidata
Versió estable2.3.4 / Desembre 20, 2021; fa 2 anys (2021-12-20)
LlicènciaGPL
Disponible en
Característiques tècniques
Sistema operatiuMultiplataforma
Escrit enC Modifica el valor a Wikidata
Format de fitxer de lectura
GNU Privacy Guard public keyring (generic) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format de fitxer d'escriptura
GNU Privacy Guard public keyring (generic) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Equip
Creador/sWerner Koch Modifica el valor a Wikidata
Desenvolupador(s)Projecte GNU
Més informació
Lloc webgnupg.org(en anglès)
BlogBlog oficial Modifica el valor a Wikidata
Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
Seguiment d'errorsSeguiment d'errors Modifica el valor a Wikidata
Free Software DirectoryGnupg Modifica el valor a Wikidata
Id. SubredditGnuPG Modifica el valor a Wikidata
Guia d'usuariGuia d'usuari Modifica el valor a Wikidata
X: gnupg Modifica el valor a Wikidata

GNU Privacy Guard (GnuPG o GPG) és un programa lliure amb llicència GNU General Public License que reemplaça la suite PGP de programari criptogràfic.[1][2] Aquest programa forma part del Projecte GNU de la Free Software Foundation i ha rebut finançament del govern alemany.[3] GnuPG compleix completament l'estàndard OpenPGP de la IETF. Les versions actuals de PGP són compatibles amb GnuPG i amb altres programes que respecten OpenPGP.[4] Tot i que algunes versions antigues de PGP també són compatibles, no totes les característiques dels programes més moderns són compatibles amb els programes més antics.

Història

[modifica]

GnuPG va ser programat originalment per Werner Koch.[5][6] La versió 1.0.0 es va llançar el 7 de setembre de 1999.[5][7] El ministeri d'economia del govern alemany va subvencionar la documentació i la portabilitat a Microsoft Windows l'any 2000.[6] El projecte va passar una forta crisi entre 2010 i 2012. A inicis de 2013 es feu públic que segons Edward Snowden la NSA no havia aconseguit trencar les mesures de seguretat del programari i que ell mateix emprava GnuPG per a comunicar-se amb els periodistes. Això comportà que Werner Koch decidís continuar el projecte, subsistint de donacions. El 2015 va assolir estabilitat econòmica i el 2023 GPG fins i tot podia esdevenir patrocinador de KDE.[8][9]

Usos

[modifica]

GnuPG és un programa estable i de qualitat que s'inclou normalment en els sistemes operatius lliures com FreeBSD, OpenBSD o totes les distribucions de GNU/Linux.[10] També hi ha versions compilades per a Microsoft Windows i Mac OS X. Per a Mac OS X hi ha una versió anomenada MacGPG que s'ha adaptat per a utilitzar la intefície d'usuari i les classes natives d'OS X.[11]

Tot i que les funcionalitats de GnuPG es poden utilitzar a través de la línia d'ordres, hi ha diversos programes que permeten utilitzar-lo en mode gràfic. GnuPG ha estat integrat a programes com KMail i Evolution, els clients de correu electrònic per defecte dels dos escriptoris més populars de Linux, KDE i GNOME respectivament.[11] Per a GNOME també hi ha una interfície gràfica anomenada Seahorse. També existeix una extensió dels programes Mozilla i Mozilla Thunderbird anomenada Enigmail que permet utilitzar-lo en totes les plataformes on aquests programes funcionen.[12] També hi ha programes web com Horde que l'utilitzen.[13]

Funcionament

[modifica]

GnuPG xifra missatges usant parelles de claus asimètriques generades individualment per usuaris de GnuPG.[14] Les claus públiques resultants poden ser intercanviades amb altres de diverses formes, com per exemple amb un servidor de claus. L'intercanvi s'ha de fer amb cura per evitar una suplantació d'identitat que modifiqui la correspondència entre la clau pública i la identitat associada. Es pot afegir una signatura digital a un missatge de manera que la integritat del missatge i l'origen del missatge es pugui verificar.[14][15]

GnuPG no utilitza algoritmes o programes patentats com per exemple l'algoritme IDEA que sempre ha estat present a PGP. En canvi, utilitza una varietat d'altres algoritmes com CAST5, Triple DES, AES, Blowfish o Twofish.[16] Es pot utilitzar IDEA utilitzant un afegit específic, tot i que en alguns països i per alguns usos caldrà adquirir una llicència. A partir de la versió 1.4.13, GnuPG ja és compatible amb IDEA.[17]

GnuPG és un programari híbrid en el sentit que utilitza una combinació de criptografia simètrica convencional per obtenir velocitat i criptografia de clau pública per l'intercanvi de claus. Típicament, usa la clau pública del remitent per xifrar una clau de sessió que s'utilitza una sola vegada. Aquest mode d'operar és part de l'estàndard OpenGPG i forma part de PGP des de la seva primera versió.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Project, The People of the GnuPG. «The GNU Privacy Guard» (en anglès), 28-03-2022. [Consulta: 17 abril 2022].
  2. ↑ Holz, Ralph. «A brief history of GnuPG: vital to online security but free and underfunded» (en anglès). [Consulta: 17 abril 2022].
  3. ↑ online, heise. «Bundesregierung fördert Open Source» (en alemany). [Consulta: 17 abril 2022].
  4. ↑ Project, The People of the GnuPG. «GnuPG Frequently Asked Questions» (en anglès), 23-12-2021. [Consulta: 17 abril 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 Angwin, Julia. «The World's Email Encryption Software Relies on One Guy, Who is Going Broke». [Consulta: 17 abril 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Germany Awards Grant for Encryption». The New York Times. [Consulta: 17 abril 2022].
  7. ↑ Project, The People of the GnuPG. «GnuPG - Release Notes» (en anglès), 12-06-2021. [Consulta: 17 abril 2022].
  8. ↑ J.Pomeyrol. «El increíble caso de Werner Koch y GPG - MuyLinux». Muy Linux, 07-02-2015. [Consulta: 25 abril 2023].
  9. ↑ J.Pomeyrol. «KDE recibe dos nuevos patrocinadores: Kubuntu Focus y g10 Code». Muy Linux, 25-04-2023. [Consulta: 25 abril 2023].
  10. ↑ «Gnu Privacy Guard». OpenPGP.org. Arxivat de l'original el 4 abril 2003. [Consulta: 17 abril 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 «GNU Privacy Guard - Problema, Operación, Utilizar, Historia | KripKit». [Consulta: 17 abril 2022].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ «OpenPGP in Thunderbird - HOWTO and FAQ | Thunderbird Help». [Consulta: 17 abril 2022].
  13. ↑ Cryptography (en anglès). PediaPress. 
  14. ↑ 14,0 14,1 «What is GNU Privacy Guard – MVPS.net Blog» (en anglès americà). [Consulta: 17 abril 2022].
  15. ↑ Commons, Scholarly. «LibGuides: Data Encryption: GNU Privacy Guard (GPG)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2022-05-12. [Consulta: 17 abril 2022].
  16. ↑ Project, The People of the GnuPG. «GnuPG - Related Software» (en anglès), 23-03-2017. [Consulta: 17 abril 2022].
  17. ↑ Koch, Werner. «GnuPG 1.4.13 released», Fri Dec 21 12:18:11 CET 2012. [Consulta: 17 abril 2022].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: GNU Privacy Guard
  • GNU Privacy Guard - Lloc web oficial (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=GNU_Privacy_Guard&oldid=32499583»