Ethan Hayter

Medaller
Representa: Regne Unit
Ciclisme
Jocs Olímpics
Campionat del món de ciclisme en pista
Campionats d'Europa de ciclisme en pista
Representa: Anglaterra
Jocs de la Commonwealth

Ethan Hayter
	; (2024)
Biografia
Naixement	18 setembre 1998 (26 anys); Londres
Formació	Graveney School (en)
Alçada	178 cm
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Regne Unit
Esport	ciclisme de carretera ; ciclisme en pista
Trajectòria
	Equip
Participà en
2023	Classificació Mundial UCI 2023 (157è)
2022	UCI Europa Tour 2022 (34è)
2022	Classificació Mundial UCI 2022 (41è)
2021	Classificació Mundial UCI 2021 (28è)
2021	UCI Europa Tour 2021 (25è)
2020	UCI Europa Tour 2020 (105è)
2020	Classificació Mundial UCI 2020 (127è)
31 gener 2019	UCI Europa Tour 2019 (319è)
2019	Classificació Mundial UCI 2019 (400è)
2018	Classificació Mundial UCI 2018 (596è)
2018	Jocs de la Commonwealth 2018
2018	UCI Europa Tour 2018 (974è)
2017	Classificació Mundial UCI 2017 (2468è)
2017	UCI Europa Tour 2017 (1615è)
	ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - persecució per equips masculina (7è)
Família
Germans	Leo Hayter

Ethan Hayter (Londres, 18 de setembre de 1998) és un ciclista anglès que combina el ciclisme en pista amb la carretera. Actualment corre a l'equip Ineos Grenadiers.^[1] És germà del també ciclista Leo Hayter.

Hayter va començar a muntar al Velòdrom d'Herne Hill el 2012, als 13 anys. Del 2012 al 2016 va córrer pel club VC Londres. El 2016 es va incorporar a l'equip sènior de l'Acadèmia Britànica de Ciclisme,^[2] abandonant els seus estudis de grau superior per incorporar-se al programa.^[3]

Va participar en la prova de persecució per equips al Campionat del món de ciclisme en pista de 2018, on guanyà una medalla d'or.^[4]^[5] L'agost de 2018 fitxà per l'equip Team Sky com a stagiaire fins a finals d'any^[3] Aquell mes també va competir als Campionats d'Europa en Pista a Glasgow, on va guanyar medalles de bronze com a part de l'equip britànic de persecució per equips,^[6] en Madison, al costat d''Oliver Wood^[7] i un or individual en l'òmnium.^[8]

El novembre de 2019 es va anunciar que a partir del 2020 formaria part del Team Ineos, amb un contracte de tres anys.^[9] La temporada, marcada per la pandèmia de COVID-19, començà tard. Al setembre va guanyar el Giro dels Apenins, primera victòria com a professional, però una caiguda a la Gant-Wevelgem el va dur a l'hospital amb el peroné trencat.^[10]

El retorn a la competició el 2021 fou molt exitós, amb diverses victòries d'etapa en curses d'una setmana, la general de la Volta a Noruega^[11] i el Campionat del Regne Unit en contrarellotge. Als Jocs Olímpics de Tòquio guanyà la medalla de plata en la prova de madison del programa de ciclisme en pista.^[12] Va acabar la temporada al Campionat del món en pista, on es proclamà campió del món d'òmnium.^[13]

Després de guanyar la segona etapa de la Setmana Internacional Coppi i Bartali el març de 2022, Hayter va guanyar el pròleg del Tour de Romandia el 26 d'abril, la seva primera victòria en una prova de l'UCI World Tour.^[14] A l'agost va guanyar la general de la Volta a Polònia,^[15] i pocs dies després s'anuncià la renovació del contracte per l'equip Ineos fins a finals de 2024.^[16] A l'agost disputà la seva primera gran volta, la Volta a Espanya, d'on es va veure obligat a abandonar després de donar positiu per Covid.^[17]

Palmarès

Palmarès en ruta

2016
- 1r a la Kuurne-Brussel·les-Kuurne júnior
2018
- Vencedor d'una etapa a l'À travers les Hauts-de-France
2019
- Campió del Regne Unit en ruta sub-23
- 1r a l'À travers les Hauts-de-France i vencedor d'una etapa
- Vencedor de 2 etapes al Girobio
- Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
2020
- 1r al Giro dels Apenins
2021
- Campió del Regne Unit en contrarellotge
- Campió del Regne Unit de critèrium
- 1r a la Volta a Noruega i vencedor de 2 etapes
- Vencedor d'una etapa de la Setmana Internacional Coppi i Bartali
- Vencedor d'una etapa de la Volta a l'Algarve
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a la Gran Bretanya
2022
- Campió del Regne Unit en contrarellotge
- 1r a la Volta a Polònia
- Vencedor d'una etapa de la Setmana Internacional Coppi i Bartali
- Vencedor de 2 etapes al Tour de Romandia
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Noruega
2023
- Vencedor d'una etapa a la Volta al País Basc
- Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia
2024
- Campió del Regne Unit en ruta

Resultats a la Volta a Espanya

2022. Abandona

Palmarès en pista

Jocs Olímpics

Tòquio 2020
- Medalla de plata en la cursa americana, junt a Matthew Walls
- 7è en la persecució per equips

Campionats del món

Edició / Prova	Persecució per equips	Americana	Òmnium
Aigle 2016 (júnior)	Bronze
Apeldoorn 2018	Or (amb Emadi, Clancy i Tanfield)
Pruszków 2019	Plata	7è	Bronze
Berlin 2020	5è	9è
Roubaix 2021	Bronze (amb Emadi, Vernon, Wood i Tanfield)		Or
Saint-Quentin-en-Yvelines 2022	Or (amb Wood, Vernon i Bigham)	Plata	Or

Jocs de la Commonwealth

Edició / Prova	Persecució individual	Persecució per equips	Puntuació	Scratch
Gold Coast 2018	8è	Plata	Bronze	5è

Campionats d'Europa

Edició / Prova	Persecució per equips	Puntuació	Americana	Òmnium
Montichiari 2016 (júnior)	Or (amb Walls, Wood i Wright)			Plata
Anandia 2017 (sub-23)	Or (amb Bostock, Holt i Walls)	Plata
Aigle 2018 (sub-23)			Or (amb Matthew Walls)	Or
Glasgow 2018	Bronze		Bronze	Or
Apeldoorn 2019	Bronze	5è

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ethan Hayter

↑ «Ineos Grenadiers». UCI.org. Union Cycliste Internationale. Arxivat de l'original el 2 gener 2021. [Consulta: 2 gener 2021].
↑ «British Cycling names 2016–17 intake for the Senior Academy programme». [Consulta: 13 març 2018].
↑ ^3,0 ^3,1 Arthurs-Brennan, Michelle. «British riders Ethan Hayter and Mark Donovan join Team Sky as stagiaires», 01-08-2018. [Consulta: 4 agost 2018].
↑ «Start list».
↑ «Track Cycling World Championships: Great Britain win team pursuit gold and silver». BBC Sport [Consulta: 2 març 2018].
↑ «Laura Kenny leads GB to team pursuit gold in Glasgow», 05-08-2018. [Consulta: 5 agost 2018].
↑ «European Championships 2018: Katie Archibald wins omnium silver for third medal in Glasgow», 06-08-2018. [Consulta: 6 agost 2018].
↑ «European Championships 2018: Ethan Hayter, 19, wins omnium gold for GB», 04-08-2018. [Consulta: 5 agost 2018].
↑ «Hayter joins Team INEOS». Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 18 octubre 2022].
↑ «Estrellas olímpicas (XXI): Las aspiraciones de Hayter, catalogado como el próximo Wiggins, de afrontar las tres pruebas olímpicas» (en castellà). [Consulta: 18 octubre 2022].
↑ «El inglés Ethan Hayter, ganador final de la Vuelta a Noruega» (en castellà), 23-08-2021. [Consulta: 3 febrer 2022].
↑ «Olympedia – Ethan Hayter». [Consulta: 18 octubre 2022].
↑ «Omnium hommes - Classement final - Résultats», 15-10-2022. [Consulta: 15 octubre 2022].
↑ «Hayter gana el prólogo en Romandía, con una gran remontada de Juan Ayuso (10º)» (en castellà), 26-04-2022. [Consulta: 6 maig 2022].
↑ «Hayter gana la Vuelta a Polonia» (en castellà), 05-08-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
↑ «Ethan Hayter prolonge chez Ineos Grenadiers». lequipe.fr: L'Équipe, 08-08-2022.
↑ «El Covid sigue a sus anchas en LaVuelta: Hasta cinco positivos por covid no salieron en la crono» (en castellà), 30-08-2022. [Consulta: 18 octubre 2022].

[1] «Ineos Grenadiers». UCI.org. Union Cycliste Internationale. Arxivat de l'original el 2 gener 2021. [Consulta: 2 gener 2021].

[2] «British Cycling names 2016–17 intake for the Senior Academy programme». [Consulta: 13 març 2018].

[cw-3] 3,0 ^3,1 Arthurs-Brennan, Michelle. «British riders Ethan Hayter and Mark Donovan join Team Sky as stagiaires», 01-08-2018. [Consulta: 4 agost 2018].

[4] «Start list».

[BBC-5] «Track Cycling World Championships: Great Britain win team pursuit gold and silver». BBC Sport [Consulta: 2 març 2018].

[6] «Laura Kenny leads GB to team pursuit gold in Glasgow», 05-08-2018. [Consulta: 5 agost 2018].

[7] «European Championships 2018: Katie Archibald wins omnium silver for third medal in Glasgow», 06-08-2018. [Consulta: 6 agost 2018].

[8] «European Championships 2018: Ethan Hayter, 19, wins omnium gold for GB», 04-08-2018. [Consulta: 5 agost 2018].

[9] «Hayter joins Team INEOS». Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 18 octubre 2022].

[10] «Estrellas olímpicas (XXI): Las aspiraciones de Hayter, catalogado como el próximo Wiggins, de afrontar las tres pruebas olímpicas» (en castellà). [Consulta: 18 octubre 2022].

[11] «El inglés Ethan Hayter, ganador final de la Vuelta a Noruega» (en castellà), 23-08-2021. [Consulta: 3 febrer 2022].

[12] «Olympedia – Ethan Hayter». [Consulta: 18 octubre 2022].

[13] «Omnium hommes - Classement final - Résultats», 15-10-2022. [Consulta: 15 octubre 2022].

[14] «Hayter gana el prólogo en Romandía, con una gran remontada de Juan Ayuso (10º)» (en castellà), 26-04-2022. [Consulta: 6 maig 2022].

[15] «Hayter gana la Vuelta a Polonia» (en castellà), 05-08-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].

[eq_0822-16] «Ethan Hayter prolonge chez Ineos Grenadiers». lequipe.fr: L'Équipe, 08-08-2022.

[17] «El Covid sigue a sus anchas en LaVuelta: Hasta cinco positivos por covid no salieron en la crono» (en castellà), 30-08-2022. [Consulta: 18 octubre 2022].

[1]