Enric Ainsa i Puig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 octubre 1969  (55 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | activista |
 | |
Enric Ainsa i Puig (Barcelona, 9 d'octubre 1969[1]) és un activista i filòsof català. Llicenciat en filosofia i expert en filosofia moral i política, ha treballa també de consultor analista en tecnologies de la informació.[2]
Amb Miquel Strubell, Pere Pugés, Miquel Sellarès és un dels quatre fundadors de l'Assemblea Nacional Catalana,[3][4] sovint anomenat «els quatre d'Arenys»[5] que concebien com un un moviment cívic, transversal, apartidista i popular.[6]
Militant actiu en l'àmbit de l'independentisme al Segrià, va ser conseller nacional d'ERC sota la secretaria d'Àngel Colom. L'any 1992 va ser condemnat per injúries en un article a la premsa en el que denunciava els impediments per exercir el dret a vot. Acabà desenganyat de la vida política i decidí tornar a l'activisme polític. Va impulsar el projecte Projecte66 en favor de la recuperació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. Va ser responsable de les relacions exteriors de l'Ateneu Sobiranista Català.[7] L'any 2010 es va presentar pel Bloc Sobiranista Català a les eleccions Eleccions al Parlament de Catalunya per la demarcació de Lleida.[8]
Actualment és prevere de l'Església Espanyola Reformada Episcopal i missioner de la Comunitat Ecumènica Cristiana Jaume Masvidal (CEC-Masvidal), i desenvolupa tasques socials i pastorals en països com Bolívia, l'Argentina, Guinea Equatorial i el Marroc, entre d'altres.[9][10]
Obra escrita
[modifica]- La Cultura: Naturalesa humana i destrucció de l'homo moralis kantià, 2010.
- Els Orígens de l'Assemblea Nacional Catalana: les indiscrecions del majordom 2012[11]
- Sencillamente cristiano : una espiritualidad monacal reformada, 2014 [12]
Referències
[modifica]- ↑ «Bloc de l'Enric Ainsa i Puig». Arxivat de l'original el 11 gener 2014. [Consulta: 18 febrer 2020].
- ↑ NacióDigital. «Articles d'opinió de Enric Ainsa». [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ Domènech, Xavier «El fenomen ANC: de la gènesi clandestina a la papereta electoral en sis anys». Regió7, 20-09-2015 [Consulta: 19 febrer 2020].
- ↑ «El futur de l’ANC». El Punt Avui, 08-06-2020, pàg. 18.
- ↑ Toro, Marc; et alii «La Diada 2022, en directe». Ara, 11-09-2022.
- ↑ Puig i Sedano, Xavier «Deu anys d’ANC des de dins». El Temps, 1972, 28-03-2022.
- ↑ «Articles d'opinió de Enric Ainsa». NacióDigital. [Consulta: 18 febrer 2020].
- ↑ «Eleccions al Parlament de Catalunya 2010 BLOC SOBIRANISTA CATALÀ (BLOC.S.C.)». [Consulta: 19 febrer 2020].
- ↑ «Enric Ainsa i Puig». Pàgina oficial. [Consulta: 18 febrer 2020].
- ↑ «Comunitat Perifèria». [Consulta: 19 febrer 2020].
- ↑ Ainsa i Puig, Enric. Els Orígens de l'Assemblea Nacional Catalana : les indiscrecions del majordom. Barcelona: IPIH-Institut de Promoció i Investigació Històriques, 2012. ISBN 84-616-0960-3.
- ↑ Sencillamente cristiano : una espiritualidad monacal reformada. Institut de Promoció i Investigació Històriques, 2014, p. 102. ISBN 9788461692934.
Enllaços externs
[modifica]- «La tertúlia, amb Enric Ainsa, i l'opinió dels espectadors». Els matins. CCMA, 19-10-2012.
- Casulleras Nualart, Josep; Cardús i Cardellach, Pere «Els quatre fundadors de l'ANC, el primer aniversari i el futur de l'independentisme]». VilaWeb, 08-03-2013.