Denim
El denim, o teixit texà, és un teixit de cotó espès i fort, amb lligament de sarja, que s'utilitza, especialment, en la confecció de roba de treball, pantalons texans, certes peces d'uniforme, etc.[1]
El nom habitual en català ha estat sempre teixit texà, però denim s'ha imposat recentment per calc de l'anglès, via comercial.
Origen
[modifica]Encara que no hi ha unanimitat sobre l'origen, diversos estudis assenyalen que sorgí a Europa, a l'edat mitjana. Però aquests antecedents es difuminen fins que al segle xvii es troba a la ciutat occitana de Nimes un centre industrial tèxtil basat en el cotó, que en francès donà nom al denim, corrupció de [sarge] de Nîmes ('[sarja] de Nimes'). [2] El nom denim passà a l'anglès en el marc de l'elaboració dels texans, i sembla que és mitjançant l'anglès que aquesta denominació ha anat implantant-se en altres llengües.
El denim començà a fer-se popular per la seva resistència, ja que era emprat al principi per a la confecció de veles de vaixell, tendes de campanya, tendals i lones.
Peces de vestir
[modifica]El 1853 Levi Strauss, comerciant de San Francisco va pensar a utilitzar les lones que s'utilitzaven en la fabricació de tendes de campanya per a fer roba de treball per als miners, una roba que resistís la vida a la intempèrie i el pes del mineral trobat a les butxaques. Aquests pantalons van ser rematats amb reforços de coure, eren tots del color marró usat per fer les tendes i sense butxaques posteriors.
Poc després els genovesos es van encarregar de tenyir la tela amb un altre pigment blau,[3] menys car i més abundant, l'indi extractat d'una lleguminosa colorant procedent de Java i de l'Índia que finalment fou patentat el 1873 per Strauss amb el seu nom. El 1880 el químic Adolf von Baeyer obtingué un colorant blau des de l'àcid antranílic, i els pigments d'origen biològic foren abandonats.
Procés
[modifica]És una tela de cotó sarjat de trama blanca i ordit tenyit de blau indi. Per fer-ho, després que les màquines filadores converteixen el cotó en fils, alguns d'aquests són tenyits amb una coloració blavosa i després encolats per donar-li major resistència. S'utilitza un ordidor de bales, per creuar-lo després al teler, per raig d'aire o llançadora, amb altres blancs que seran la trama. La trama pot ser barrejada amb fibres elastomèriques per formar teixits elàstics. Se li apliquen diferents tractaments fins a obtenir el denim en un procés que dura vint dies.
La popularitat dels texans arribà fins al punt que a la dècada de 1970 el denim blau començà a usar-se en peces d'alta costura. Això fou possible gràcies a la utilització d'enzims com a catalitzadors en el procés de fabricació, la qual cosa ha dotat el teixit d'una flexibilitat que no tenia originalment, i que en permet l'ús en tota mena de peces de roba i accessoris, fins i tot biquinis.
Referències
[modifica]- ↑ «Denim». web. TERMCAT. [Consulta: 23 novembre 2014].
- ↑ Al Llenguadoc, a les muntanyes situades entre les ciutats de Nimes i Alés (llogaret de Mialet) es troba el "Museu del Desert", en què es poden veure records i testimonis de la vida de les comunitats camperoles luteranes dels segles xvii i xviii (erradicades pel rei Lluís XIV amb l'ajuda dels terços de dragons...), i en els seus aixovars es detecten pantalons, jaquetes i armilles de "tela de Nîmes", contingut de blau fosc amb glast (herba pastís, Herba del tinctoria…)
- ↑ El nom d'aquest pigment arribà als EUA sota la denominació francesa de bleu de Gênes ('blau de Gènova'); en una mena d'adaptació fonètica, el nom s'hi deformà en blue jean, que acabarà donant nom als texans en anglès.
Tipus de teixits | |
|---|---|
