Demon

*El dimoni*
	;
Títol original	Demon
Forma musical	òpera
Compositor	Anton Rubinstein
Llibretista	Pavel Alexandrovich Viskovatoc
Llengua del terme, de l'obra o del nom	rus
Basat en	un poema de Mikhaïl Lérmontov (Mikhaïl Lèrmontov )
Creació	1871-1874
Data de publicació	segle XIX
Parts	tres
Personatges	Demon (baix-baríton) - Ivan Melnikov; Tamara, filla del Príncep Gudal (soprano) - Wilhelmina Raab; Príncep Gudal, pare de Tamara (baix) - Ossip Petrov; Príncep Sinodal, promès de Tamara (tenor) - Fiódor Komissarjevski; Niania, infermera de Tamara (contralt); Àngel (mezzosoprano) - Aleksandra Krutikova; Missatger (tenor); Servent de Sinodal (baix);
Estrena
Estrena	25 de gener de 1875
Escenari	Teatre Mariïnski de Sant Petersburg,
Director musical	Eduard Nápravník
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	10 d'octubre de 1905, Teatre Novedades (Barcelona) de Barcelona, en italià
Estrena al Liceu	23 d'abril de 2018

Demon (en rus: Демон, El dimoni) és una òpera en tres actes composta per Anton Rubinstein sobre un llibret rus de Pavel Alexandrovich Viskovatov, basat en un poema de Mikhaïl Lérmontov. S'estrenà al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 25 de gener de 1875 dirigida per Eduard Nápravník.^[3]

Origen i context

El poema de Lérmontov, un conte romàntic on el diable s'enamora i és fins i tot redimit per l'amor,^[4] va ser prohibit com un sacrilegi fins al 1860. La seva popularitat i la seva història esgarrifosa el feren un excel·lent candidat per a un llibret d'òpera, i Rubinstein va elaborar un primer esborrany del llibret, en el qual es va basar després Viskovatov per escriure el text final.^[5]

Representacions

Rubinstein va convidar a diversos músics del grup conegut com Els Cinc, així com el crític Vladimir Stasov a una audiència privada de l'òpera el setembre de 1871, on els assistents no consideraren el treball favorablement. No obstant això, alguns motius melòdics de Demon van inspirar alguns motius similars de Khovànxtxina de Mússorgski i d'Eugeni Oneguin de Txaikovski.^[6]

L'òpera es va estrenar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, el 25 de gener de 1875, dirigida per Eduard Nápravník. L'escenografia va ser de Mikhaïl Botxarov, Shishkov Matvey i Lagorio. L'estrena de Moscou va ser el 1879 al Teatre Bolxoi, dirigida per Enrico Bevignani.^[7]

Demon va rebre 100 presentacions en la primera dècada després de l'estrena. La primera actuació a París va ser el maig de 1911, on els crítics consideren que l'òpera estava antiquada.^[8] L'òpera va ser publicada per V. Bessel i Co, de Sant Petersburg, el 1876.^[9] Es va fer una nova edició el 1968 per Muzgiz, Moscou.

Popular i insistent en els teatres russos, Demon amb prou feines apareix en altres latituds. Hi ha enregistraments en la llengua original. Rubinstein demostra en aquesta òpera que no va ser un músic rus en el sentit racial de la paraula, com poden ser-ho Rimski o Mússorgski, per citar a dos contemporanis seus. La seva estètica és cosmopolita, universalista, molt bolcada cap a les fórmules de l'òpera occidental, especialment a la maquinària de Meyerbeer i al melodisme italià.

A l'abril de 2018 es va estrenar al Gran Teatre del Liceu en una coproducció amb l'Helikon Opera de Moscou, el Staatstheater de Nuremberg i l'Opéra National de Bordeus.^[10] Anteriorment, el 1898 al Liceu s'havia representat Néro, la primera òpera russa representada a Barcelona.

Anàlisi musical

L'òpera de Rubinstein, que segueix les convencions orientalistes -és a dir, imperialistes- de l'època, iniciades en música per Glinka, va tenir un enorme èxit que la va convertir en molt popular entre el públic i va tenir al seu torn una gran influència sobre l'òpera russa de la Belle Époque, especialment sobre Eugeni Oneguin de Txaikovski.^[4]

Referències

↑ «Notícia de l'estrena» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 9 maig 2017].
↑ «L'obra mestra de Rubinstein sobre l'obsessió amorosa del dimoni». Gran Teatre del Liceu. Arxivat de l'original el 27 de maig 2017. [Consulta: 9 maig 2017].
↑ Dades a operone.de
↑ ^4,0 ^4,1 Baliñas, Maruxa. «El poder del diablo» (en castellà). Mundoclasico. [Consulta: 9 juliol 2017].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Taruskin, Demon, The
↑ Abraham (1945)
↑ Театральная Энциклопедия (Theatrical Encyclopedia published by Sovetskaya Entsiklopediya)
↑ Garden (1998).
↑ British Library online catalogue
↑ «Demon | Liceu Opera Barcelona». Arxivat de l'original el 2018-04-28. [Consulta: 27 abril 2018].

Bibliografia

Abraham, Gerald, "Anton Rubinstein: Russian Composer" (December 1945). The Musical Times, 86 (1234): pp. 361–365.
Garden, Edward, "Reviews of Books: Anton Rubinstein and Nikolai Rimsky-Korsakov: Selected Operas. Proceedings of the International Musicological Convention in Vorzel (Ukraine), May 4th-6th, 1994 (November 1998). Music & Letters, 79 (4): pp. 622–624.
Taruskin, Richard. Demon, The, in Grove Music Online

[LV-1] «Notícia de l'estrena» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 9 maig 2017].

[Liceu-2] «L'obra mestra de Rubinstein sobre l'obsessió amorosa del dimoni». Gran Teatre del Liceu. Arxivat de l'original el 27 de maig 2017. [Consulta: 9 maig 2017].

[3] Dades a operone.de

[Baliñas-4] 4,0 ^4,1 Baliñas, Maruxa. «El poder del diablo» (en castellà). Mundoclasico. [Consulta: 9 juliol 2017].^{[Enllaç no actiu]}

[5] Taruskin, Demon, The

[6] Abraham (1945)

[7] Театральная Энциклопедия (Theatrical Encyclopedia published by Sovetskaya Entsiklopediya)

[8] Garden (1998).

[9] British Library online catalogue

[10] «Demon | Liceu Opera Barcelona». Arxivat de l'original el 2018-04-28. [Consulta: 27 abril 2018].

[1]