Deimos-1
| Informació general | |
|---|---|
| Tipus | satèl·lit d'observació terrestre  |
| Fabricant | Surrey Satellite Technology (en)  |
| Pais d'origen | Espanya |
Operador | |
| NSSDC ID | 2009-041A |
| Núm. SATCAT | 35681 |
| Llançament | |
| Data | 29 juliol 2009 |
|
Dnepr-1 | |
| Punt de sortida | plataforma 109/95 |
| Especificacions | |
| Massa | 91 kg |
| Paràmetres orbitals | |
| Tipus d'òrbita | Heliosíncrona |
El Deimos-1, també conegut com a Spain-DMC 1, és un satèl·lit espanyol operat per Deimos Imaging amb seu a Boecillo (Valladolid). El seu successor és el Deimos-2, que va ser llançat el 19 de juny de 2014.
Història
[modifica]Va ser construït per l'empresa Surrey Satellite Technology per a Elecnor Deimos, donant lloc al primer satèl·lit espanyol d'observació de la Terra i al primer europeu d'iniciativa íntegrament privada.[1] Part d'un disseny de satèl·lit tipus SSTL-100.[2] El satèl·lit forma part de la contribució espanyola a la Disaster Monitoring Constellation (constel·lació de satèl·lits per al seguiment de catàstrofes) que és coordinada per DMC International Imaging.
El satèl·lit va ser llançat a una òrbita terrestre baixa heliosíncrona a 686 quilòmetres d'altitud.[3] El llançament va ser dut a terme per ISC Kosmotras utilitzant un coet Dnepr-1 que portava diversos satèl·lits, sent la càrrega principal el DubaiSat-1. El Deimos-1, al costat dels satèl·lits UK-DMC 2, Nanosat-1B, AprizeSat-3 i AprizeSat-4, conformaven la càrrega útil secundària. El coet va ser llançat a les 18:46 GMT del 29 de juliol de 2009 des del lloc de llançaments 109/95 del Cosmòdrom de Baikonur en Kazakhstan.
Elecnor Deimos va traspassar el satèl·lit a Urthecast en 2015, al costat del seu successor Deimos-2 i a la divisió que els operava, Deimos Imaging, ara subsidiària de la companyia canadenca.[4]
Tecnologies
[modifica]El disseny del satèl·lit contempla una vida útil de cinc anys.[5] Porta una càmera multi-espectre amb una resolució de 22 metres i 600 quilòmetres d'ample d'escombratge, operant en els espectres verd, vermell i infraroig proper.[5]
Avantatges
[modifica]- Cobertura ràpida dels territoris gràcies a la seva gran amplitud de camp
- Capacitat en gairebé temps real
- Tarifes competitives
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Primer satélite español de observación de la Tierra de muy alta resolución, Europa Press, 19 de juny de 2009
- ↑ Deimos-1 Gunter's Space Page. Consultat el 30 de juliol de 2009. (en anglès)
- ↑ Deimos-1 Arxivat 2009-05-04 a Wayback Machine. Agència Espacial Europea. Consultat el 30 de juliol de 2009. (en anglès)
- ↑ Elecnor cierra la venta de dos satélites a la canadiense UrtheCast por 76,4 millones de euros, Expansión, 16 de juliol de 2015
- ↑ 5,0 5,1 SSTL-100 Datasheet Surrey Satellite Technology. Consultat el 30 de juliol de 2009. (en anglès)
Enllaços externs
[modifica]| Satèl·lits |
| ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Coets |
| ||||||||
| Llocs de llançament | |||||||||
| Institucions | |||||||||
| Astronautes | |||||||||
