Chikungunya
 Erupció de chikungunya al peu dret  | |
| Tipus | infecció vírica, alphavirus infections (en)  , arbovirosi, malaltia tropical desatesa i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre, nàusea, miàlgia, exantema, artràlgia, cefalàlgia, fatiga muscular, conjuntivitis i trastorn neurològic |
| Exàmens | exploració física, reacció en cadena de la polimerasa i cultiu viral |
| Tractament | Atenció de suport |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Transmissió patògena | transmissió per mosquits |
| Causat per | Chikungunya virus |
| Causa de | chikungunya epidemic on Réunion (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1D40 |
| CIM-10 | A92.0 |
| CIM-9 | 065.4, 066.3 |
| CIAP | A78 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 32213 |
| MeSH | D065632 |
| Orphanet | 324625 |
| UMLS CUI | C0008055 |
| DOID | DOID:0050012 |
La chikungunya[1][2] (en anglès: chikungunya, pronunciat /ˌtʃɪkənˈgʊɲə/), coneguda a més com artritis epidèmica chikungunya o febre de chikungunya (abrev.: CHIK), és un virus del gènere alfavirus, transmès per la picada dels mosquits portadors Aedes,[3] tant l'Aedes aegypti com l'Aedes albopictus.[4]
El virus es transmet de manera similar a la febre del dengue i causa una malaltia amb una fase febril aguda que dura de dos a cinc dies, seguit d'un període de dolors en les articulacions de les extremitats; aquest dolor pot persistir setmanes, mesos o fins i tot anys en un percentatge que pot rondar un 12% dels casos.[5][6]
La millor forma de prevenció és el control general del mosquit, a més d'evitar les picades de mosquits infectats.[7] Fins a la data no hi ha un tractament específic, però hi ha medicaments que es poden usar per reduir els símptomes.[7] El repòs i la ingesta de líquids també poden ser útils.[8] L'OMS inclou la febre de chikungunya, juntament amb el Dengue, a la llista de Malalties tropicals desateses.[9]
Etimologia
[modifica]La paraula chikungunya (pronunciada /txi-kun-gú-nya/) és d'origen maconde i significa malaltia de l'home retorçat a causa del fort dolor articular que provoca l'artritis que caracteritza la malaltia. Va ser descrita per primera vegada per un dels col·laboradors de l'equip de l'epidemiòleg Marion Robinson el 1955.[10] El virus del chikungunya es relaciona estretament amb el virus o’nyong’nyong.
- Confusió lingüística
D'acord amb la publicació inicial de Lumsden 1955 sobre l'epidemiologia de la malaltia, el terme chicungunya deriva de l'arrel verbal kungunyala de l'idioma maconde, una llengua bantu del sud de Tanzània i nord de Moçambic. Vol dir assecar-se o retorçar-se. Autors posteriors a Robinson, passant per alt les referències al maconde van assumir la seva procedència de l'idioma suahili, llengua franca de la zona (oficial a Tanzània). Aquest error d'atribució es va repetir al llarg de les successives reimpressions documentals. Molts altres errors d'ortografia i de formes del terme s'han emprat comunament, tals com febre del pollastre de Guinea, pollastre de gunaya i chickengunya.
Vector de transmissió
[modifica]Els mosquits obtenen el virus ingerint sang d'un humà infectat. No se sap si el mosquit és immediatament contagiós o si existeix una fase d'evolució en el seu cos, per exemple per transmetre l'agent infecciós del tub digestiu de l'insecte a les seues glàndules salivars (vegeu malària). El virus es troba tant en espècies animals salvatges com certa classe de simis, com en els animals domèstics.
Quadre clínic
[modifica]Els primers símptomes se semblen a una crisi de paludisme o de dengue encara que la febre de chikungunya no té res a veure amb aquestes malalties. La malaltia comença amb una forta febre, de vegades superior a 40 °C, que dura tres dies. A aquesta febre la segueix un eritema i, durant cinc dies, cruiximent molt dolorós a les articulacions. Aquests dolors a les articulacions poden romandre o reaparèixer fins uns quants mesos després de la primera crisi.
S'ha de sospitar pel quadre clínic abans mostrat, i en el context epidemiológic de cada pacient que presenti la simptomatologia anteriorment descrita, així com altres factors desencadenants del virus, com contacte amb infectats, viatges a zones que hagin declarat l'epidèmia, viatges a zones endèmiques, contacte directe amb contagiats o hemotransfusions, entre d'altres. El diagnòstic precís s'ha de fer per hemoaglutinació indirecta o amb una prova ELISA.
Evolució
[modifica]La malaltia s'autolimita en la majoria dels casos, presentant una mortalitat d'un 0,4% en menors d'un any. També augmenta en persones majors amb patologies concomitants. La incubació de la malaltia en l'humà dura de 4 a 7 dies. La transmissió directa entre humans no està demostrada. La transmissió de la mare al fetus a l'interior de l'úter podria, no obstant això, existir. La febre de chikungunya podria provocar lesions neurològiques greus i fins i tot letals en el fetus.
Tractament
[modifica]No existeix tractament curatiu, és a dir, que la chikungunya no té cura. Només s'aplica un tractament exclusivament pal·liatiu a base de paracetamol que en mitiga els símptomes.
Prevenció
[modifica]La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels vivers de mosquits vectors: Aedes aegypti i Aedes albopictus. D'aquesta manera es prevenen a més les altres malalties transmeses per aquestes espècies. És a dir, s'imposa eliminar tot estancament d'aigües, tant natural com artificial. La responsabilitat òbviament incumbeix a les comunitats, però també a particulars.
En casos de brots, es necessita incrementar la prevenció, evitant la picada dels mosquits transmissors mitjançant posada en pràctica de controls ambientals PEMDS. Els repel·lents són d'utilitat, respectant les instruccions d'ús, sobretot els que continguin N-Octyl, DEET o permetrina. Es recomana que a les zones amb climes temperats o càlids s'usi roba que cobreixi la major part de les superfícies exposades a picades, i instal·lar els tenderols i una altra classe de protectors per prevenir l'accés dels mosquits des de finestres i portes, a més de l'ús de mosquiteres tractades o no amb insecticides. En tot cas, s'imposa l'eliminació de tolls i aigües estancades, ja que són brou de cultiu per a la reproducció dels mosquits.
Referències
[modifica]- ↑ «Fundéu BBVA: "chikunguña", con minúscula y con eñe». Agencia EFE. N.C.D.N., 09-07-2014 [Consulta: 15 juliol 2014]. Arxivat 2014-07-15 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-15. [Consulta: 24 juliol 2014].
- ↑ «Detectan 259.723 posibles casos de virus chikunguña en América». RT en Español, 02-07-2014 [Consulta: 15 juliol 2014].
- ↑ Lahariya C, Pradhan SK «Emergence of chikungunya virus in Indian subcontinent after 32 years: A review». J Vector Borne Dis, 43, 4, 12-2006, pàg. 151-60. Arxivat de l'original el 2013-10-19. PMID: 17175699 [Consulta: 24 juliol 2014]. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine.
- ↑ «nacion.com», 15-06-2014. [Consulta: 15 juny 2014].
- ↑ Powers AM, Logue CH «Changing patterns of chikungunya virus: re-emergence of a zoonotic arbovirus». J. Gen. Virol., 88, Pt 9, 9-2007, pàg. 2363-77. DOI: 10.1099/vir.0.82858-0. PMID: 17698645.
- ↑ Sourisseau M, Schilte C, Casartelli N, et al. «Characterization of reemerging chikungunya virus». PLoS Pathog., 3, 6, 6-2007, pàg. e89. DOI: 10.1371/journal.ppat.0030089. PMC: 1904475. PMID: 17604450.
- ↑ 7,0 7,1 Caglioti, C; Lalle, E; Castilletti, C; Carletti, F; Capobianchi, MR; Bordi, L «Chikungunya virus infection: an overview.». The new microbiologica, 36, 3, 7-2013, pàg. 211-27. PMID: 23912863.
- ↑ Fischer, M; Staples, JE; Arboviral Diseases Branch, National Center for Emerging and Zoonotic Infectious Diseases,, CDC «Notes from the Field: Chikungunya Virus Spreads in the Americas - Caribbean and South America, 2013-2014.». MMWR. Morbidity and mortality weekly report, 63, 22, 06-06-2014, pàg. 500-501. PMID: 24898168.
- ↑ «Neglected tropical diseases» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 25 agost 2018].
- ↑ Lumsden, W.H.R.. **. An Epidemic of Virus Disease in Southern Province, Tanganyika Territory (en anglès). Entebbe, Uganda: Virus Research Institute, 1955 [Consulta: 20 juliol 2004].
Bibliografia
[modifica]- Robinson M.C. 1955. An epidemic of virus disease in Southern Province, Tanganyika Territory, in 1952-1953. I. Clinical features. Trans. Royal Society Trop. Med. ''Hyg.,49: 28-32.
- Cook, G. 1998. Manson's P. Tropical Diseases. 12th ed. Saunders.
- Mandell, G., Bennett, J. & Dolin, R., eds. 2005. Principles and practice of infectious diseases. 6th ed. Elsevier Churchill Livingstone.
- Gaüzere, B. A. & Aubry, P. 2006. Li chik, li choc, li chèque: l'épidémie de chikungunya à la Réunion 2005-2006 en questions, Azalées éditions. ISBN 2-915923-13-2.
- Martin, I. 2007. Epidemiology: Tropical Disease Follows Mosquitoes to Europe. Science, 317(5844): 1485. doi:10.1126/science.317.5844.1485a.
- Vanlandingham, D. L., Hong, C., Klingler, K., Tsetsarkin, K., McElroy, K. L., Powers, A. M., Lehane, M. J. & Higgs, S. 2005. Differential infectivities of o'nyong-nyong and chikungunya virus isolates in Anopheles gambiae and Aedes aegypti mosquitoes. Am. J. Trop. Med.Hyg., 72(5): 616-21.
Enllaços externs
[modifica]
- «Chikungunya». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
- OMS | Chikungunya - Nota descriptiva sobre chikungunya a la pàgina de l'OMS.
- Chikungunya - Evolució de la malaltia de chikungunya en les Américas a la pàgina de l'OPS .
- Chikungunya virus | CDC - Informació a la pàgina dels CDC d'Estats Units.
- Chikungunya - Informació a la pàgina de l'ECDC de la Unió Europea.
