Centaures del desert
The Searchers | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | John Ford |
Protagonistes | |
Producció | Merian C. Cooper i Cornelius Vanderbilt Whitney |
Dissenyador de producció | James Basevi |
Guió | Frank S. Nugent |
Música | Max Steiner |
Fotografia | Winton C. Hoch |
Muntatge | Jack Murray |
Productora | Warner Bros. |
Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 13 març 1956 |
Durada | 119 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Califòrnia, Colorado, Arizona i Utah |
Color | en color |
Pressupost | 3.750.000 $ |
Descripció | |
Gènere | western, drama, cinema bèl·lic i pel·lícula basada en una novel·la |
Lloc de la narració | Texas |
Centaures del desert (títol original en anglès: The Searchers)[1] és una pel·lícula de western dirigida per John Ford l'any 1956.
Importància de la pel·lícula
[modifica]Per a diversos crítics, se la considera com el millor western de la història del cinema i com una de les millors creacions cinematogràfiques de tots els temps. Va ser rodada en exteriors naturals de gran bellesa.
Un home parteix a la recerca dels indis que es van emportar a la seva neboda. Aquest és el -aparentment- simple argument d'un viatge al centre de l'odi i la intolerància a càrrec del millor John Wayne. El mestre Ford va tornar a demostrar per què és un dels millors directors de la història del cinema en un genial relat ple de força, amargor, poesia i perfecció. Una obra d'art.
Centaures del desert és una pel·lícula de l'oest diferent a totes, fins i tot a les anteriors realitzades per John Ford, perquè impugna el substrat mitològic del gènere. A diferència de, per exemple, Stagecoach (1939) o La legió invencible (1949), aquí no es tracta de parlar del sagrat o de l'èpic; tampoc no s'aborda la mítica cosmogònica o fundacional de The Iron Horse (1924) o Drums Along the Mohawk (1939).
En realitat, és un conte sinistre que explora els límits de la consciència nord-americana, el seu costat més fosc, tractant temes com la família, la moral, les relacions entre sexes o la violència, de manera gens tranquil·litzadora, qüestionant arquetips, fórmules.
L'heroi de la cinta, Ethan Edwars (John Wayne), és un heroi malalt i repel·lent, un maníac devorat per un odi irracional envers els comanxes i, més concretament -molt important-, cap al seu cap, Scar (Henry Brandon), responsable de matar el seu germà Aaron (Walter Coy), de violar i assassinar la seva cunyada Martha (Dorothy Jordan) i a la seva neboda més gran, Lucy (Pippa Scott), així com d'arrasar el ranxo d'aquests.
Ethan (John Wayne) torna a casa seva després d'haver estat a la guerra de Secessió i al cap de poc tota la seva família és assassinada pels comanxes, i la seva neboda raptada. Jura rescatar la seva neboda i matar tots els indis que hagin intervingut en aquests actes criminals. Durant cinc llargs anys persegueix els comanxes, acompanyat del seu nebot Martin (Jeffrey Hunter).
Repartiment
[modifica]- John Wayne: Ethan Edwards
- Jeffrey Hunter: Martin Pawley
- Vera Miles: Laurie Jorgensen
- Ward Bond: Capità reverend Samuel Clayton
- Natalie Wood: Debbie Edwards
- John Qualen: Lars Jorgensen
- Olive Golden (aka Olive Carey): Mrs. Jorgensen
- Harry Carey Jr.: Brad Jorgensen
- Henry Brandon: el cap Scar
- Ken Curtis: Charlie McCorry
- Antonio Moreno: Emilio Figueroa
- Hank Worden: Mose Harper
- Lana Wood: Debbie de petita
Referències
[modifica]- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «The Searchers». The New York Times.