Bulova
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | filial negoci | ||||
| Indústria | indústria de defensa i rellotgeria | ||||
| Forma jurídica | empresa privada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1875, Nova York | ||||
| Fundador | Joseph Bulova (en)  | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | rellotge (complement), Espoleta i aviònica | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Entitat matriu | Citizen Watch (en) | ||||
| Propietat de | Citizen Watch (en) (2008–) Loews Corporation (en) (1979–2008) | ||||
| Lloc web | bulova.com | ||||
    
| |||||
Bulova és una marca de rellotges dels Estats Units famosa per haver fabricat el primer "rellotge electrònic" del món, el Bulova Accutron.
Bulova va passar a dissenyar els rellotges als Estats Units, però els fabricava a Suïssa i darrerament l'any 2008 ha estat comprada per la japonesa Citizen Watch Co.
Història
[modifica]L'any 1875 Joseph Bulova, un immigrant de Bohèmia va obrir,[1] una petita joieria a Maiden Lane a la Ciutat de Nova York. El 1911, Bulova va començar la fabricació de rellotges de butxaca, rellotges de taula i rellotges de paret. A partir de la primera guerra mundial va fabricar rellotges de polsera. El 1928, Bulova va fabricar el primer ràdio-rellotge.
Bulova Accutron - Max Hetzel
[modifica]A partir de 1950, va desenvolupar el primer rellotge electrònic, el Bulova Accutron obra de l'inventor, Max Hetzel, nascut a Basilea, Suïssa, i que es va unir al Bulova Watch Company de Bienne, Suïssa, el 1948. La bobina del diapasó és accionada per un circuit electrònic amb un transistor que oscil·la a 300hz, de manera que el Bulova Accutron va passar a ser el primer "rellotge electrònic" del món. Més de 4 milions van ser venuts fins que la producció es va aturar el 1977.
En aquests anys, la NASA va demanar que li fabriqués un Bulova Accutron per l'espai.[2] Com a resultat, Bulova va fer uns models que es van utilitzar en els temporitzadors i en les tècniques relacionades amb la mesura de temps durant els vols espacials, des de 1958 amb els Vanguard, fins a l'arribada a la lluna el 1969, encara que els astronautes van lluir l'Omega de polsera.
Referències
[modifica]