Vés al contingut

Bruno Zevi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBruno Zevi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1918 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 2000 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Diputat de la República d'Itàlia
30 juny 1987 – 22 abril 1992
Diputat al Parlament Europeu
1987 – 1992 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza
Graduate School of Design Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, historiador, professor d'universitat, historiador de l'arquitectura, polític, historiador de l'art, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza
Universitat IUAV de Venècia Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Acció
Partit Radical Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeTullia Zevi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Bruno Zevi (Roma, 22 de gener de 1918 - 9 de gener de 2000) fou un arquitecte, crític d'art i polític italià.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Roma, en una família jueva, i va aconseguir la "maturità" (batxillerat) clàssica al Liceo Tasso. El 1938, com a resultat de les lleis racials, va deixar Itàlia, i va viatjar a Londres i després els Estats Units.

Es va doctorar en arquitectura a Harvard amb Walter Gropius i va estudiar l'obra de Frank Lloyd Wright, obra que va contribuir a divulgar a Itàlia amb nombros llibres i articles al llarg de tota la seva vida.

A la seva tornada a Europa, el 1943, va participar a la lluita antifeixista al costat del Partito d'Azione. El 1944 va fundar l'Associazione per l'Architettura Organica (APAO) i l'any següent la revista Metron-architettura, i es va convertir en un dels teòrics més rellevants del Racionalisme italià de la postguerra.

El 1948 va esdevenir professor d'Història de l'arquitectura de la IUAV de Venècia i el 1964 de la facultat d'Arquitectura de la Universitat de La Sapienza de Roma. Va dimitir dels seus càrrecs acadèmics el 1979, després d'haver denunciat l'estat de degradació cultural i l'excessiva burocratització de la universitat.

Del 1954 al 2000 escriu columnes setmanals sobre arquitectura a Cronache i a L'Espresso i el 1955 funda la revista mensual L'architettura-cronache e storia, que dirigirà fins al 2000.

Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats de Buenos Aires, Michigan i per la Politècnica de Haifa. També va ser anomenat membre honorari del Royal Institute of British Architects i de l'American Institute of Architects, secretari general de l'Istitut Nazionale di urbanstica (INU), acadèmic de San Luca, vicepresident de l'Istitut Nazionale di Architettura (In/Arch). L'any 1979 va ser elegit president emèrit del Comitato Internazinale dei Critici di Architettura(CICA). El 1988 va esdevenir President d'Honor del Partit Radical. El 1998 va ser un dels principals fundadors del Partit d'Acció Liberal Socialista.

Obres Principals

[modifica]
  • Verso un'architettura organica, Torí: Einaudi, 1945
  • Saper vedere l'architettura, Torí: Einaudi, 1948
  • Storia dell'architettura moderna, Torí: Einaudi, 1950
  • Poesia dell'architettura neoplastica, Torí: Einaudi, 1953
  • Il linguaggio moderno dell'architettura, Torí: Einaudi, 1973

Enllaços externs

[modifica]