Batalla de Lützen (1813)
| Guerres Napoleòniques | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Lützen (1813) Batalla de Lützen (1813) | |||
 La batalla de Lützen, maig de 1813. | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 2 de maig de 1813 | ||
| Coordenades | 51° 13′ 00″ N, 12° 11′ 00″ E / 51.2167°N,12.1833°E | ||
| Lloc | Lützen, Saxònia | ||
| Estat | Alemanya | ||
| Resultat | Victòria francesa | ||
| Operació | Sisena Coalició | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=small}
Lützen · Bautzen · Luckau · Großbeeren · Katzbach · Dresden · Kulm · Dennewitz · Göhrde · Leipzig · Hanau · Sehested · Bienne · La Rothière · Mincio · Champaubert · Montmirail · Château-Thierry · Vauchamps · Mormans · Montereau · Bar-sur-Aube · Craonne · Laon · Reims · Arcis-sud-Aube · París |
La batalla de Lützen (2 de maig, de 1813), es va lliurar a Großgörschen, un llogarret al sud-oest de Lützen, a Saxònia, que ara forma part d'aquesta vila.
Antecedents
[modifica]Després del desastre de la Grande Armée a Rússia, les potències continentals que havien estat constantment humiliades per Napoleó en diverses guerres al llarg de tota una dècada, van veure finalment una oportunitat de derrotar, i es van unir a la coalició que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos (aquests últims en la Guerra de la Independència Espanyola).
Bonaparte, tot i grans èxits on el seu geni va brillar amb força (com la batalla de Dresden on va derrotar a tropes que gairebé li doblaven en nombre) es va veure obligat a reorganitzar els seus exèrcits al llarg de totes les línies de defensa, estant desesperadament mancat de cavalleria., tot just havia pres Leipzig. L'emperador francès va atreure a una trampa a una força combinada de russos i prussians, per tal d'aturar l'avenç de les forces de la Sisena Coalició.
Batalla
[modifica]El comandant rus, Príncep Peter Wittgenstein, que intentava alliberar Leipzig, va atacar l'avantguarda francesa del mariscal Ney prop de Großgörschen. Després d'un dia de combats, els russos i els prussians es retiraren a Dresden, però sense cavalleria, els francesos foren incapaços de perseguir els seus enemics.
Conseqüències
[modifica]D'aquesta manera, la que podia haver estat una derrota decisiva dels aliats va quedar reduïda a una retirada tàctica i una victòria marginal de Napoleó.
Al front peninsular, després de la batalla de Vitòria, les forces aliades es van reagrupar i van ocupar Sant Sebastià i Pamplona. El desembre es va iniciar la invasió des de les bases del País Basc del Nord, i per a la seva defensa, Napoleó Bonaparte va enviar Nicolas Jean de Dieu Soult des del front alemany.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ Lipscombe, Nick. Bayonne and Toulouse 1813–14: Wellington invades France (en anglès). Osprey Publishing, 2014, p. 16. ISBN 1472802772 [Consulta: 28 gener 2015]. Arxivat 2015-01-19 a Wayback Machine.