Banda B

Dins del sistema fotomètric UBV, o de Johnson, la Banda B és la que posseeix una longitud d'ona intermèdia de les tres originals: O (ultraviolada), B (blava) i V (verda o visual); és més curta que la del filtre V (Banda V) però més llarga que la de l'O.

El resultat de restar la magnitud obtinguda per la Banda B amb l'obtinguda per la Banda V proporciona l'índex de color B-V, utilitzat en astronomia per a determinar el color propi dels astres i la seva temperatura superficial.

• On the Color-Magnitude Diagram of the Pleiades, H. L. Johnson, W. W. Morgan, ApJ 114, 522 (1951).
• Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas, Johnson, H. L.; Morgan, W. W., ApJ 117, 313 (1953).
• Some Characteristics of Color Systems, Morgan, W. W.; Harris, D. L.; Johnson, H. L. ApJ 118, 92M (1953).
• VRI standards in the E regions, Cousins, A. W. J., Mem. R. Astron. Soc, 81, 25 (1976).
• VRI Photometry of E and F Region Stars, Cousins, A. W. J., M. N. Astr. Soc. South Africa, 3, 8 (1978).
• Fotometría con Filtros, Francisco A. Violat Bordonau, Víctor Violat Martín (2003). Asociación de Variabilistas de España. Astronomía Digital (noviembre de 2003).

• Fotometria CCD Arxivat 2005-11-19 a Wayback Machine. (castellà)