Vés al contingut

Antoni Bou i Mena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaToni Bou

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Antoni Bou i Mena Modifica el valor a Wikidata
17 octubre 1986 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Piera (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de trial Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansGemma Bou i Mena Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webtonibou.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Toni-Bou X: tonibou_oficial Instagram: tonibou Modifica el valor a Wikidata

Antoni Bou i Mena (Piera, 17 d'octubre de 1986), conegut com a Toni Bou, és un pilot de trial català. Ha assolit 36 títols de campió del món de trial (18 a l'aire lliure i 18 en la modalitat de pista coberta),[1] fet que el situa com al pilot amb més títols de la història d'aquest esport, per davant de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 en pista coberta) i de Jordi Tarrés amb 7 a l'aire lliure.[2] Al mateix temps, els seus trenta-sis títols mundials superen els que ostenta Laia Sanz (14 de trial femení i 6 d'enduro) i l'antic rècord de quinze campionats mundials de motociclisme que havia ostentat durant anys Giacomo Agostini.

A nivell de trial per equips estatals, ha format part de l'equip espanyol, obtenint la victòria al Trial de les Nacions des del 2005 al 2023. També ha assolit la victòria al Trial de les Nacions Indoor els anys 2006 a 2008, 2012 i 2015 a 2020. Toni Bou corre amb una motocicleta Repsol Montesa HRC.

Trajectòria

[modifica]

Toni Bou va néixer a Piera el 17 d'octubre de 1986, justament el mateix dia que Barcelona era designada seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992.[3] La relació de Toni Bou amb el trial es va iniciar als 4 anys, quan li varen regalar una moto elèctrica per poder practicar trial amb el seu pare, Antoni Bou.[4][5] Malgrat això els seus primers èxits van ser amb la bicicleta, competint en biketrial,[6] assolint el 1994 per primera vegada el Campionat de Catalunya en aquesta modalitat[4] i arribant a guanyar-ne el Campionat del Món en categoria Minime l'any 2000. Toni Bou començà a competir en trial l'any 1999, en què obtingué el primer lloc al campionat català de trial en categoria Cadet a l'edat de 12 anys.[7] Fins als 14 anys va compaginar les competicions en moto i bicicleta, per posteriorment centrar-se en la moto.[4] L'any 2001 fou campió espanyol de trial en categoria Junior. L'any 2002 guanyà el Campionat d'Europa de trial juvenil en 250 cc.

Toni Bou amb la Cota 4RT el 2007

El seu debut al Campionat del Món fou l'any 2003, en què acabà en la posició 13 i guanyà el Campionat d'Europa de trial (el mateix any que la seva germana Gemma, tres anys més gran, guanyà el mundial de biketrial en categoria Fèmina).[8] La seva primera victòria en una prova del Campionat del Món fou el 2006, any en què acabà cinquè en el mundial a l'aire lliure, i tercer en el mundial en pista coberta. Aquell mateix any es proclamà campió espanyol de trial a l'aire lliure.

Els anys 2007, 2008, 2009 i 2010 fou el gran dominador del trial mundial, i es proclamà campió del món tant en la competició a l'aire lliure com en la de pista coberta.

L'any 2009 tancà un any impecable en guanyar els cinc principals títols en joc, incloent el campionat del món i d'Espanya, tant en pista coberta com a l'aire lliure i el Trial de les Nacions,[9] fet que únicament Adam Raga havia assolit anteriorment, en la temporada 2005.

El 25 de juliol de 2010 conquerí el seu quart títol consecutiu de campió del món a l'aire lliure, i a més ho arrodoní amb una nova victòria al Gran Premi d'Itàlia, penúltima prova puntuable de la temporada. Bou en tenia prou d'acabar cinquè per assegurar-se el títol, però no va especular i s'emportà el triomf després de fer la millor puntuació en les dues voltes al recorregut. Adam Raga fou segon a Itàlia i ocupà també la segona posició de la general per davant del japonès Takahisa Fujinami.[10] Malgrat que tota la temporada fou complicada degut a un canvi de reglament, Bou guanyà 7 de les primeres 10 proves del mundial.

El 12 de març de 2011 es proclamà campió del món en pista coberta per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en les cinc proves disputades en la temporada.[11] El 4 de setembre del mateix any es proclamà campió del món a l'aire lliure també per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en set de les onze proves disputades en la temporada.[12][13] Per acabar d'arrodonir la temporada, al novembre aconseguí els títols estatals a l'aire lliure i en pista coberta, repetint així l'èxit del 2009 en guanyar cinc títols en un any.[14]

La temporada de 2012 la començà tot proclamant-se, el 17 de març a Milà, campió del món en pista coberta per sisena vegada consecutiva (abans i tot que acabés aquest campionat),[15] després d'haver-ne guanyat totes les proves disputades fins al moment. El 8 de juliol guanyà el Trial d'Itàlia i es proclamà Campió del Món a l'aire lliure a manca de dues proves per al final del campionat, aconseguint així el seu dotzè títol mundial i igualant el rècord de 12 que tenia Dougie Lampkin.[16]

La temporada de 2013 aconseguí el seu setè títol mundial en pista coberta consecutiu,[17] i també el setè títol consecutiu a l'aire lliure, assolint d'aquesta manera un total de 14 campionats mundials guanyats,[18] xifra que el convertia en el millor pilot de trial de tots els temps.[17] Bou guanyà aquest campionat superant en els darrers trams del Gran Premi de França a Adam Raga, campió els anys 2005 i 2006.[18]

El març de 2014 es proclamà Campió del Món de trial en pista coberta per vuitena vegada consecutiva[19] i el setembre, va fer el mateix al mundial de trial a l'aire lliure. El 2015, revalidà de nou ambdós títols i n'acumulà un total de 18.

Palmarès

[modifica]
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades2003 -
EquipsBeta, Montesa
Palmarès en trial
C. Món18 (2007 - 2024)
C. Món Indoor18 (2007 - 2024)
Total: 36 Campionats Mundials
Podis en GP198  =  143x1r  39x2n  16x3r
TDN18 (2005 - 2019, 2021 - 2023)
TDN Indoor10 (2006 - 2008, 2012, 2015 - 2020)
C. d'Europa1 (2003)
C. Eur. juvenil1 250cc (2002)
C. d'Espanya11 (2006, 2009, 2011 - 2019)
C. Esp. Indoor5 (2009 - 2013)
C. Esp. júnior1 (2001)
Palmarès en bicitrial
C. Món Minime
C. Esp. Benjamin
C. Cat. Promeses		1 (2000)
1 (1997)
1 (1994)

Biketrial

[modifica]
Any Categoria C. del Món C. d'Esp. C. de Cat.
1994 Promeses - 1r
1995 Poussin 2n
1996 Poussin 2n
1997 Benjamin 9è 1r
1998 Benjamin 2n
1999 Minime 2n
2000 Minime 1r
Total títols 1 1 1

Trial

[modifica]
A 5 de novembre de 2023
Any Motocicleta C. del Món
outdoor[20] 		C. del Món
indoor 		TDN
outdoor[a 1] 		TDN
indoor[a 1] 		C. d'Espanya
outdoor[21] 		C. d'Espanya
indoor[21] 		Altres Títols
[a 2]
2001 Beta - - - - 1r Júnior - 1
2002 Beta - - - - 11è - Campió d'Europa juvenil 1
2003 Beta 13è - - - 8è 5è Campió d'Europa 1
2004 Beta 9è - - - 11è 4t -
2005 Beta 5è 7è 1r - 4t 2n 1
2006 Beta 5è 3r 1r 1r 1r 3r 3
2007 Montesa 1r 1r 1r 1r 2n 2n 4
2008 Montesa 1r 1r 1r 1r 2n 3r 4
2009 Montesa 1r[22] 1r[23] 1r - 1r 1r 5
2010 Montesa 1r 1r[24] 1r - 2n 1r 4
2011 Montesa 1r[13] 1r[11] 1r - 1r 1r 5
2012 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r 1r 6
2013 Montesa 1r 1r 1r - 1r 1r 5
2014 Montesa 1r 1r 1r - 1r - 4
2015 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r 5
2016 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r - 5
2017 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r - 5
2018 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r - 5
2019 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r - 5
2020 Montesa 1r 1r - 1r - - 3
2021 Montesa 1r 1r 1r - - - 2
2022 Montesa 1r 1r 1r - - - 3
2023 Montesa 1r 1r 1r - 3
Total títols 17 17 18 10 12 5 2 81
34 mundials 28 tdn 17 estatals
Notes
  1. ↑ 1,0 1,1 La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. ↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats, incloent-hi el TDN

Resultats al Mundial de trial

[modifica]
A 1 de gener de 2016

Outdoor

[modifica]

Font:[25]

Toni Bou al trial de Bèlgica durant el mundial del 2018
Any[c1 1] Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Posició Punts
2007 Montesa ESP
1 		ESP
- 		GUA
1 		GUA
1 		FRA
1 		FRA
- 		JPN
1 		JPN
2 		ITA
1 		ITA
- 		POL
1 		POL
- 		CZE
2 		CZE
- 		GBR
1 		GBR
- 		AND
1 		AND
- 		1r 214
2008 Montesa LUX
1 		LUX
- 		IRL
2 		IRL
- 		USA
2 		USA
1 		JPN
1 		JPN
1 		FRA
2 		FRA
- 		ITA
1 		ITA
- 		CZE
2 		CZE
- 		SWE
2 		SWE
- 		POR
1 		POR
- 		CAT
1 		CAT
- 		1r 225
2009 Montesa IRL
2 		IRL
1 		POR
1 		POR
- 		GBR
1 		GBR
1 		JPN
1 		JPN
1 		ITA
3 		ITA
- 		AND
3 		AND
- 		CAT
1 		CAT
- 		FRA
4 		FRA
- 		1r 200
2010 Montesa ESP
1 		ESP
- 		POR
1 		POR
4 		JPN
1 		JPN
2 		GBR
1 		GBR
3 		FRA
1 		FRA
- 		RSM
1 		RSM
- 		ITA
1 		ITA
- 		CZE
3 		CZE
- 		1r 200
2011 Montesa GER
1 		GER
- 		FRA
3 		FRA
1 		ESP
1 		ESP
- 		AND
1 		AND
- 		ITA
1 		ITA
- 		GBR
2 		GBR
- 		JPN
1 		JPN
3 		FRA
2 		FRA
1 		1r 204
2012 Montesa FRA
2 		FRA
1 		AUS
1 		AUS
1 		JPN
1 		JPN
1 		ESP
1 		ESP
1 		AND
1 		AND
4 		ITA
1 		ITA
- 		GBR
1 		GBR
1 		1r 250
2013 Montesa JPN
1 		JPN
3 		USA
2 		USA
2 		AND
2 		AND
1 		ESP
1 		ITA
1 		CZE
2 		GBR
1 		GBR
1 		FRA
3 		FRA
1 		1r 238
2014 Montesa AUS
2 		AUS
1 		JPN
2 		JPN
2 		EUR
- 		EUR
2 		ITA
1 		BEL
1 		GBR
1 		GBR
1 		FRA
2 		ESP
1 		ESP
1 		1r 225
2015 Montesa JPN
1 		JPN
1 		CZE
1 		CZE
1 		SWE
1 		SWE
1 		GBR
1 		GBR
1 		FRA
1 		FRA
2 		AND
2 		AND
2 		USA
1 		USA
1 		POR
1 		POR
1 		ESP
2 		ESP
2 		1r 345
  1. ↑ Dades a partir del 2006

Indoor

[modifica]

Font:[26]

Al Trial Indoor de Barcelona durant el mundial de X-Trial del 2011
Any[c2 1] Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 Posició Punts
2007 Montesa CAT
1 		RUS
1 		FRA
6 		ESP
1 		POR
1 		ITA
2 		ESP
2 		ESP
2 		1r 67
2008 Montesa FRA
1 		CAT
2 		ESP
1 		ITA
1 		ESP
1 		1r 48
2009 Montesa GBR
1 		FRA
2 		CAT
1 		ITA
1 		ESP
1 		1r 38
2010 Montesa GBR
1 		FRA
2 		CAT
1 		ESP
1 		ESP
1 		1r 95
2011 Montesa ITA
1 		FRA
1 		CAT
1 		SUI
1 		ESP
1 		ITA
1 		1r 120
2012 Montesa FRA
1 		SUI
1 		FRA
1 		CAT
1 		ESP
1 		ITA
1 		FRA
1 		1r 140
2013 Montesa GBR
1 		CAT
1 		ESP
1 		GER
1 		FRA
1 		1r 100
2014 Montesa GBR
1 		FRA
1 		CAT
1 		ITA
1 		ESP
1 		1r 100
2015 Montesa GBR
1 		FRA
1 		FRA
2 		CAT
1 		AUT
1 		ESP
3 		1r 107
  1. ↑ Dades a partir del 2006

Referències

[modifica]
  1. ↑ «L'anoienc Toni Bou aconsegueix el seu títol mundial de trial número 35 i el 18 a l'aire lliure». regio7.cat. Regió 7, 25-08-2024. [Consulta: 25 agost 2024].
  2. ↑ «Toni Bou aconsegueix el seu vuitè títol mundial de trial a l'aire lliure». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 07-09-2014. [Consulta: 7 setembre 2014].
  3. ↑ La Vanguardia, 18/10/1986, Euforia popular tras la designación de la Ciudad Condal como sede de los JJ.00.’92
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 La Vanguardia, 2 de febrer de 2011, Monogràfic especial de Trial + Enduro a Barcelona.
  5. ↑ Ayala, Santiago (Director) «Revolucionarios. Jordi Tarrés vs Toni Bou» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 120-128.
  6. ↑ «Palmarés de Toni Bou» (en castellà). tonibou.es. [Consulta: 9 febrer 2011].
  7. ↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Toni Bou» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 68.
  8. ↑ «Amb 16 anys, el pierenc Toni Bou guanya el campionat d'Europa de trial absolut» (PDF). La Fura, 26-09-2003. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2013. [Consulta: 9 febrer 2011].
  9. ↑ Anoia Diari, Toni Bou tanca un any impecable guanyant l'estatal 'indoor' de trial
  10. ↑ 3cat24.cat, Toni Bou conquereix el seu quart títol mundial de trial amb una victòria al Gran Premi d'Itàlia
  11. ↑ 11,0 11,1 3cat24, Motociclisme Toni Bou guanya el Trial Indoor de Madrid i revalida el títol mundial per cinquena vegada
  12. ↑ «Toni Bou aconsegueix el seu cinquè títol mundial després d'imposar-se en la prova de França». esport3.cat. Esport3, 05-09-2011. [Consulta: 5 setembre 2011].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Five in a row for Bou» (en anglès). fim-live.com. FIM, 04-09-2011. [Consulta: 5 setembre 2011].[Enllaç no actiu]
  14. ↑ «Toni Bou revalida el títol de campió d'Espanya de trial i completa un any pletòric». esport3.cat, 27-11-2011. [Consulta: 29 novembre 2011].
  15. ↑ «Toni Bou es proclama campió del món de trial "indoor" per sisena vegada consecutiva». esport3.cat, 17-03-2012. [Consulta: 18 març 2012].
  16. ↑ «Toni Bou, campió del món de trial a l'aire lliure per sisè any consecutiu». Ara, 08-07-2012. [Consulta: 8 juliol 2012].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Toni Bou obté el setè títol mundial consecutiu de trial indoor i ja és el millor pilot de tots els temps». 324.cat. 324.cat, 24-03-2013. [Consulta: 24 març 2013].
  18. ↑ 18,0 18,1 Diari Ara, Toni Bou es proclama per setena vegada campió del món de trial
  19. ↑ «Toni Bou aconsegueix el seu vuitè mundial de trial indoor a Milà». 324.cat. 324.cat, 16-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  20. ↑ «The kings... Bou Toni» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 30 desembre 2010].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2016. [Consulta: 10 febrer 2011].
  22. ↑ «Toni Bou es proclama campió mundial de trial a l'aire lliure per tercer any consecutiu». esport3.cat, 06-11-2009. [Consulta: 9 febrer 2011].
  23. ↑ «Toni Bou es proclama campió del món de trial indoor per tercer any consecutiu». esport3.cat, 09-10-2009. [Consulta: 9 febrer 2011].
  24. ↑ «Toni Bou guanya el quart títol mundial consecutiu». El 9 Esportiu, 28-03-2010.
  25. ↑ «FIM World Championship» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 21 gener 2015].
  26. ↑ «FIM World X-Trial Championship» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 21 gener 2015].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Bou i Mena
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Bou_i_Mena&oldid=34091523»